Soneto a Dinamene, por Luís de Camões

Fui buscar este soneto a Líricas, de Luís de Camões, editora Textos Literários, de 1955. A selecção, o prefácio e as notas são de Rodrigues Lapa, que considera Dinamene um nome poético. Outro soneto, o que começa por “Alma minha gentil, que te partiste…”, um dos mais famosos do poeta, era também dedicado a Dinamene.

Quando de minhas mágoas a comprida

imaginação os olhos me adormece,

em sonhos aquela alma me aparece

que para mim foi sonho nesta vida.

 

Lá nũa soïdade, onde estendida

a vista pelo campo desfalece,

corro para ela; e ela então parece

que mais de mim se alonga, compelida.

 

Brado: ─ Não me fujais, sombra benina!

Ela, os olhos em mim c’um brando pejo,

como quem diz que já não pode ser,

 

Torna a fugir-me. E eu gritando: ─ Dina…,

antes que diga mene, acordo, e vejo

que nem um breve engano posso ter.

4 Comments

  1. Celebro trobar aquest bell sonet d’un poeta que estimo especialment. Permeteu-me aprofitar l’ocasió per afegir-hi una versió en català. I atès que s’hi fa esment d’un altre dels sonets a Dinamene (“Alma minha gentil, que te partiste…”), n’afegeixo també la versió catalana. Gràcies a “A viagem dos argonautas” per aquest bell tast de la poesia de Camôes.
    Quan de les meves penes la complida

    Quan de les meves penes la complida
    relació els meus ulls abalteix,
    en el meu somni l’ànima apareix
    de qui fou, per a mi, somni en la vida.

    En vasta solitud, on, sense mida,
    pels camps la vista es perd i defalleix,
    corro vers ella; i ella s’esvaeix;
    de mi, cada cop més, s’allunya, compel·lida.

    Crido: -No em fugis. Torna, ombra benigna!
    I ella, cercant-me els ulls, amb tendre afecte,
    com qui diu que ja és tard, que no pot ser,

    torna a fugir de mi… Jo crido: -Dina…
    Però em desperto abans que digui: -…mene,
    i veig que ni l’engany no en puc haver.

    Luis Vas de Camôes (Trad.: Josep A. Vidal)

    Ànima meva, tu que vas fugir

    Ànima meva, tu que vas fugir
    tan d’hora de la vida, amb descontent,
    reposa allà en el Cel eternament
    i visqui jo a la terra sempre trist.

    Si allà a l’espai eteri on has fugit
    és possible guardar record del temps,
    no t’oblidis d’aquest amor ardent
    que cremant als meus ulls tan pur has vist.

    I si veus que et pot ser mereixement
    d’alguna cosa el mal que em va quedar
    del teu fatal i amarg departiment,

    prega a Déu, que els teus anys així escurçà,
    que, per veure’t, del món, me’n llevi prest
    com a tu, dels meus ulls, prest te’n llevà.

    Luís de Camôes (Trad.: Josep A. Vidal)

  2. Obrigada pela informação disponibilizada, e pelo rigor da mesma, nomeadamente a nível da transcrição poética. Está a ser-me muito útil.

Leave a Reply