Com ja saps, m’agrada compartir amb tu la problemàtica d’aquest racó de món que s’anomena Catalunya, tant sacsajada últimament. T’explico:
Ahir, 30 de decembre, Rajoy ha disposat que el 17 de gener s’elegirà el president del Parlament de Catalunya i els altres membres de la Mesa i el 31 serà la data límit per l’inici de la sessió d’investidura del president de la Generalitat.
En la roda de premsa que es va celebrar en el Palau de la Moncloa, Rajoy va expressar-se textualment: “és absurd ser president d’una comunitat autónoma vivint a l’estranger, i és absurd pretendre exercir de president des de Brussel·les: imagini’s que jo fos president del Govern espanyol des de Lisboa”. Que et sembla si en diu d’insensateses!. Creus que Portugal voldrìa tenir a Rajoy en l’exili? (“Ni bom vento ni bom casamento”). Rajoy va tornar a desafiar Puigdemont a posar els peus a l’Estat, on pesa l’ordre de detenció sobre ell. Però existeix “l’imprevist” de Puigdemont (que no el revelo per no comprometre’l). Ja ho veure’m.
L’economía va ocupar la resta de la roda de premsa. Rajoy també va etzibar: “l’unica ombra que plana sobre la nostra economía és el factor d’inestabilitat que genera la política a Catalunya”, esmorteït només, diu, per l’aplicació de l’article 155, amb la qual, reafirma, s’ha demostrat “la qualitat de la nostra democràcia, la independència de poders, l’imperi de la llei, la utilitat de les normes que ens hem donat i la serenitat del conjunt de la societat espanyola. (“A por ellos” diuen els espanyols). Aquest home indesitjable només té ficat al cap l’imperi de la dictadura en plé segle XXI. A més a més, diu, amb tota l’hipocresia del món que, s’ha d’obrir amb Catalunya una relació “basada en el diàleg i no amb l’enfrontament, en la cooperació i no amb l’imposició, en la pluralitat i no en la unilateralitat”. Veritat que no es pot concebre tanta cara dura?.
La realitat económica és que Rajoy no se n’ha sortit aquest 2017. Per començar no ha aconseguit aprovar la llei més important de tot govern, els pressupostos, per la seva incapacitat de sumar un PNB (partit basc) visiblement incòmode amb la recepta de Rajoy per a Catalunya.
També no ha posat fil a l’agulla en la reforma de les pensions. Ja portem tres anys amb el “gran aument” del 0,25%, anunciat en plena campanya electoral del 21 de decembre!, i finalment el finançament autonòmic, aparcat des del 2014 i això que va prometre que es resoldia aquest any. La conclusió és que en tot alló en que cal diàleg i concertació, Rajoy ha fracassat. És un gran irresponsable, si senyor!.
Per avui et poso punt final…continuarà… encara que del 2 al 8 de gener estaré, si Déu vol, a Prades, amb la joia del silenci i l’oració que, unida a la bellesa de la Natura, no puc desitjar res millor.
