UN FET: El president de VOX demana armes per a “los españoles de bien”
El partit ultradretà, que exerceix l’acusació popular en el judici contra els liders polítics i de la societat catalana que han defensat el dret a exercir el vot en un referèndum democràtic d’autodeterminació pactat amb l’Estat espanyol, està ja en plena campanya electoral. Algunes enquestes i, especialment, alguns opinadors auguren que poden aconseguir una representació important en les eleccions al Parlament espanyol. Així que, davant les bones perspectives, aprofiten les oportunitats que els ofereixen els mitjans de comunicació espanyols, que, d’un anys ençà, no perden cap ocasió d’enfonsar-se més i més en el groguisme i en la degradació del periodisme.
Ara, Santiago Abascal, president de VOX, proposava, en una entrevista el passat dia 20, una reforma legal perquè “los españoles de bien” puguin “disponer de un arma en su casa” per fer-ne ús “en situaciones de amenaza real”. Cal eixamplar, diu, el concepte de legítima defensa, perquè els ciutadans puguin defensar-se dels malfactors, i ho aprofita per fer un arriscat paral·lelisme amb els “okupes”: “La ley –diu– tracta a los ciudadanos como delincuentes y a los asaltantes como víctimas”, i afegeix, “como pasa también con los okupas”
El president de Vox, Santiago Abascal, ha demanat aquest dimarts un “canvi radical urgent en la llei” perquè els espanyols puguin “disposar d’una arma a casa” que puguin “utilitzar en situacions de amenaça real” per a la seva autodefensa.
En una entrevista a la web armas.es, Abascal ha insistit en la necessitat d ‘ “ampliar el concepte de legítima defensa” perquè no es produeixin “situacions injustes” com al seu judici és la condemna a dos anys i mig de presó a l’ancià que va matar el lladre que va assaltar casa a Tenerife.
“La llei està tractant a aquestes persones com dolents, i als seus assaltants com a víctimes, cosa que també passa amb els okupes, per cert. A nosaltres això ens sembla dramàtic”, ha assegurat el líder de Vox. Resulta, doncs, que el partit que està defensant a capa i espasa, contra les llibertats i la democràcia, considera que els ciutadans honrats viuen una situació d’indefensió davant la llei, que no els protegeix, i reivindica el dret “de los españoles sin antecedentes y en pleno uso de sus facultades mentales” a disposar d’una arma i a fer-ne ús per defensar-se si es consideren atacats i en perill. I hi afegeixen: “sin tener que enfrentarse a un infierno judicial”.
És a dir, que els mateixos que demanen centenars d’anys de presó per a ciutadans demòcrates que han defensat pacíficament el dret a convocar un referèndum i que van acumulant mesos de presó preventiva, alguns ja més d’un any i mig, són els que defensen el dret a defensar-se a trets amb la garantia de no haver de passar un infern judicial. I es lamenta que “el español honrado siempre está bajo sospecha”. Pobrissons, els espanyols honrats de l’estil engominat i feixistizoide dels senyors de VOX, sempre tan maltractats! Per això, ara, per compondre les llistes electorals, incorporen a la seva candidatura militars franquistes que, encara avui, signen manifestos en defensa de un dictador sanguinari.
UNA CITA: Chomsky, Noam:Entrevistat pel periodista Ricard Ustrell per al programa “Quatre gats” emès per TV3 el 24 de març d’enguany.
Hi ha problemes molt profunds que no s’aborden en el moment de redactar les lleis. La Unió Europea té característiques profundament antidemocràtiques. És obvi que les principals decisions sobre la societat i l’economia, [sobre] les coses que afecten la gent, són preses per buròcrates a Brussel·les, o per la Troika, que no és un òrgan electe. La Comissió Europea no és electa, el Banc Central Europeu òbviament no és electe, el Fons Monetari Internacional (FMI) ni tan sols té res a veure amb Europa. Mira un altre exemple: els paradisos fiscals són un mitjà legal pel qual els més rics i les multinacionals es poden assegurar que només els pobres i la classe treballadora paguin impostos; són instruments legals per robar a la gent a escala massiva; va molt més enllà de l’acusació que es fa a moltes persones quan se les anomena corruptes.
UN POETA: Lizano, Jesús. Las personas curvas, Publicat a Colección Antológica de Poesía Social. Vol. 97. “Entre los poetas míos…” Biblioteca Virtual Omegalfa.
C:/Users/Usuario/AppData/Local/Temp/cuaderno-de-poesia-critica-n-097-2.pdf
Mi madre decía: a mi me gustan las personas rectas
A mí me gustan las personas curvas,
las ideas curvas;
los caminos curvos,
porque el mundo es curvo
y la tierra es curva
y el movimiento es curvo;
y me gustan las curvas
y los pechos curvos
y los culos curvos,
los sentimientos curvos;
la ebriedad: es curva;
las palabras curvas:
el amor es curvo;
¡el vientre es curvo!;
lo diverso es curvo.
A mí me gustan los mundos curvos;
el mar es curvo,
la risa es curva,
la alegría es curva,
el dolor es curvo;
las uvas: curvas;
las naranjas: curvas;
los labios: curvos;
y los sueños; curvos;
los paraísos, curvos
(no hay otros paraísos);
a mí me gusta la anarquía curva.
El día es curvo
y la noche es curva;
¡la aventura es curva!
Y no me gustan las personas rectas,
el mundo recto,
las ideas rectas;
a mí me gustan las manos curvas,
los poemas curvos,
las horas curvas:
¡contemplar es curvo!;
(en las que puedes contemplar las curvas
y conocer la tierra);
los instrumentos curvos,
no los cuchillos, no las leyes:
no me gustan las leyes porque son rectas,
no me gustan las cosas rectas;
los suspiros: curvos;
los besos: curvos;
las caricias: curvas.
Y la paciencia es curva.
El pan es curvo
y la metralla recta.
No me gustan las cosas rectas
ni la línea recta:
se pierden
todas las líneas rectas;
no me gusta la muerte porque es recta,
es la cosa más recta, lo escondido
detrás de las cosas rectas;
ni los maestros rectos
ni las maestras rectas:
a mí me gustan los maestros curvos,
las maestras curvas.
No los dioses rectos:
¡libérennos los dioses curvos de los dioses rectos!
El baño es curvo,
la verdad es curva,
yo no resisto las verdades rectas.
Vivir es curvo,
la poesía es curva,
el corazón es curvo.
A mí me gustan las personas curvas
y huyo, es la peste, de las personas rectas.
Josep A. Vidal