Intermezzo
A noite desce com brilho adamantino
acendendo candelabros, sóis distantes,
a lua com a sua luz branca é discreta
e deixa ver as estrelas cintilantes.
Reina a quietude doce, cristalina
da água pura, da esperança secreta:
– amanhã será um dia bom, pensamos.
O vento enfunará as velas, amanhã
nascerá o poema por que esperamos…
Como disse o poeta hubert juin,
a pior morte é “quando nos foge a esperança”.
Amanhã, pensa o poeta. A nave, serenamente, avança.
Carlos LOURES: O atlas iluminado. Manual de poemonáutica. “Intermezzo“
Intermezzo
La nit s’afona amb aura adamantina,
s’encenen salamons i sons distants,
amb la seva llum blanca, és discreta la lluna
i deixa veure els estels titil·lants.
Regna la calma arreu, suau, cristal·lina,
de l’aigua pura, d’esperança secreta:
–demà serà un bon dia, aventurem.
Inflarà el vent, demà, les veles de la nau,
i naixerà el poema que esperem…
Com ha dit el poeta hubert juin
la pitjor mort és “quan perdem l’esperança”`.
Demà, pensa el poeta. La nau, serenament, avança.
Carlos LOURES: L’atles il·luminat. Manual de poemonàutica. “Intermezzo”
Traducció: Josep A. Vidal