De como o debuxante toma a decisão de partir
“A morte louva a vida e a noite o dia”,
São palavras mui sabias de petrarca.
A sós com o meu pichel
bebo um quartilho de malvasia
e vejo na brancura do papel
o oceano tormentoso e a barca
em que irei viajar na demanda
da linda utopia que persigo.
Na mesa tosca e suja da locanda
bebo, cogito e digo para comigo:
– vou enfrontar o mar – haja o que haja,
pois quem està parado louva quem viaja.
Carlos LOURES: O atlas iluminado. Manual de poemonáutica. “Confissões de un debuxante de cartas de marear. De como o debuxante toma a…“
De com el dibuixant pren la decisió de salpar
“La mort lloa la vida i la nit el dia”,
són paraules molt sàvies de petrarca.
Tot sol amb el meu pitxell
escuro un cigaló de malvasia
i veig en l’albor intacta del paper
l’oceà bramulent, i enmig la barca
en què em faré a la mar a la recerca
de la bella utopia que pretenc.
Al taulell tosc i llord de la taverna
bec, i medito, i em dic a mi mateix:
–vaig a fer-me a la mar –tant fa què hi haja,
perquè el qui està parat lloa el qui viatja.
Carlos LOURES: L’atles il·luminat. Manual de poemonàutica. “Confessions d’un dibuixant de cartes de navegar. De com el dibuixant pren…”
Traducció: Josep A. Vidal