Quatre Barres
La cançó del lladre
por Josep A. Vidal
En l’edició precedent d’aquesta secció dedicada a la música catalana vam proposar la peça núm. 14 de la sèrie “Cançons i danses” de Frederic Mompou, composta per a piano i inspirada en la cançó tradicional que avui us convidem a sentir. Les cançons de lladres i bandolers ocupen un capítol important del folklore català. L’orografia catalana i les peculiaritats de la seva història van generar una notable èpica de bandolerisme. El mateix Miguel de Cervantes fa del bandoler català “Perot de Rocaguinarda” un dels personatges notables del Quixot, obra cabdal de la literatura occidental del XVII.
La cançó del lladre
Quan jo n’era petitet
festejava i presumia,
espardenya blanca al peu
i mocador a la falsia.
Adéu, clavell morenet!
Adéu, estrella del dia!
I ara, que ne sóc grandet,
m’he posat a mala vida.
Me só posat a robar,
ofici de cada dia.
Vaig robar un traginer
que venia de la fira,
li prenguí tots els diners
i la mostra que duia.
Quan he tingut prou diners,
he robat també una nina,
l’he robada amb falsedat,
dient que m’hi casaria.
La justícia m’ha pres
i en presó fosca en duia.
La justícia m’ha pres
i em farà pagar amb la vida.
En sentirem interpretacions diverses, cantades o simplement musicades. En primer lloc, la de Marina Rosell, sentida i elegant.
En segon lloc, una versió musicalment molt més interessant, dels disc Du temps & de l’instant, en una original versió de Ferran Savall, que compta, a més, amb la participació de Jordi Savall, Montserrat Figueres, Arianna Savall i Pedro Estevan.
No seria just tancar la secció sense fer esment de la versió de Joan Manuel Serrat, que no afegeix res a les anteriors, però té el mèrit de formar part d’un disc de Cançons tradicionals, que va contribruir al descobriment per les noves generacions d’algunes de les peces molt representatives del folklore català. Podeu sentir Joan Manuel Serrat en un enregistrament del 1988.
I ja posats, si us ve de gust una cosa un xic més estripada, podeu escoltar-ne una versió de La Troba Kung-Fu, que en fa una simbiosi de diferents estils, amb predomini de la rumba catalana (amb ressonàncies flamenques, però ben nostra). L’enregistrament correspon al concert al Lincoln Center de Nova York el 25 de juliol de 2008:
