La recent inclusió del fado en l’inventari del quela Unesco considera patrimoni immaterial de la humanitat ha arribat agermanada ambla Muixerangad’Algemesí, que ha merescut enguany la mateixa distinció. El fado ila Muixeranganomés coincideixen en el fet de ser fills d’un espai territorial i cultural comú i, l’un i l’altra, expressions singulars i estimades dels pobles respectius (i dic poble en el sentit més ampli del mot), però pertanyen a formes d’expressió i tradicions diferents; per tant, no és fàcil que tornin a coincidir en un mateix espai, llevat d’aquest agermanament casual i circumstancial que els ha fet coincidir en el reconeixement dela Unesco.És per això que vull aprofitar la circumstància per oferir als argonautes amics d’aquesta secció la possibilitat d’escoltar la melodia dela Muixerangad’Algemesí, tradició viva d’un petit municipi del País Valencià, amb a penes 30.000 habitants, situat ala RiberaAlta, a la riba del riu Xúquer.
http://www.youtube.com/watch?v=aTJ-ayX07m8&feature=related
Us n’hem proposat una interpretació de concert, enregistrada a l’Argentina, però l’espai natural dela Muixerangaés el carrer, la plaça pública, que, en l’estructura tradicional dels nostres pobles acostuma a ser una prolongació de l’atri de l’església. Aquesta música processional, que a Algemesí es fa sonar especialment en el marc de les festes patronals, el 8 de setembre, quan se celebra la festa dela Marede Déu dela Salut, té la singularitat de ser el vestigi viu d’antigues representacions dramàtiques que, alhora, foren també vestigi viu de tradicions ancestrals l’origen de les quals hauríem, probablement, d’anar a cercar en èpoques precristianes.
El tret característic d’aquesta tradició és la formació de petites torres humanes, construccions a manera de quadres plàstics ritualitzats. En podeu veure una filmació il·lustrativa, malgrat les deficiències de la filmació, a http://www.youtube.com/watch?v=tTMmA9TCEh4&feature=endscreen&NR=1.
La Muixeranga, que forma part d’una tradició molt compartida en l’àrea mediterrània i a molts altres llocs de la Península, s’ha mantingut viva a Algemesí, des d’on, al segle XIX irradia cap a altres punts dels Països Catalans i hi arrela, sovint amb el nom de “ball de valencians”, i permet de restablir la connexió amb les velles tradicions abandonades. Les moixigangues, que se celebren a diferents llocs de Catalunya i del País Valencià (en parlarem en una altra ocasió) i, especialment, els castellers, colles que aixequen torres humanes de fins a 10 pisos d’alçada (inclosos, des del 2010, en el patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la Unesco), tenen el seu origen també en aquesta tradició. Per cert que, si algú no coneix la tradició dels castellers, pot veure el vídeo http://www.youtube.com/watch?v=K1HWyUIZ5kk o d’altres que en trobarà ala Xarxa i hi trobarà fàcilment les connexions ambla Muixeranga, que n’és un precedent.
La música de la Muixerangas’interpreta amb instruments populars, entre els quals destaquen la dolçaina (instrument de vent de fusta), en la melodia, i el tabal, en l’acompanyament rítmic. La melodia és solemne, malgrat el caràcter festiu de la tradició, i està tan fortament arrelada en el sentiment popular que des de diferents sectors ha estat considerada l’Himne del País Valencià i ha estat expressió de la reivindicació nacional (http://www.youtube.com/watch?v=_2xvC3q9a-Y&feature=related). El grup de folk valencià Al Tall, la trajectòria del qual, iniciada l’any 1975, s’ha mantingut sempre fidel a la reivindicació de la voluntat nacional del poble valencià i la integració d’un espai comú per a tots els Països Catalans, va posar lletra a la melodia de la Muixeranga d’Algemesí (http://www.youtube.com/watch?v=u2uUS4F_wR8&feature=related):
Des de la nit
brolla la llum
que ens crida a despertar
Som a lalbada
i la terra es manifesta
un país precís
que es fa ben cert
des del somni secular.
Som a lalbada
i la terra es va fent clara,
un antic país
que hem dendreçar
i portar a lavenir.
Des de lhivern
mouen els brots
que larbre cobriran de flor.
Des de les serres
a la mar i a les estreles,
un país ardent
engendrarà
lenyorada llibertat
Des de la història
ens aguaita la memòria,
un antic país
que hem dendreçar
i portar a lavenir.
Poble menut,
harca i juí,
que el dia està arribant
són els nostres fills
qui gestaran
una terra en llibertat.
Laire està moguent per la
llibertat
i el vent de ponent girarà en
llevant.