2012
18-6 Per primera vegada, els resultats de l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió detecta una majoria en favor de l’estat propi.
25-7 En compliment d’una de les voluntats que havien centrat els debats principals durant la campanya de les eleccions parlamentàries, el Parlament català aprova una proposta de pacte fiscal amb 108 vots a favor sobre 135.
11-9 A Barcelona, la manifestació de l’Onze de Setembre, festa nacional de Catalunya, reuneix més d’un milió i mig de persones amb el lema “Catalunya, nou Estat d’Europa”. La campanya cívica per la independència adquireix amb aquest acte una certa majoria d’edat. Se’n fa ressò no només la premsa catalana, sinó també la internacional,11 mentre que els mitjans més afins al govern espanyol intenten passar per alt la magnitud i la transcendència de l’esclat independentista.
20-9 El president de la Generalitat es reuneix a Madrid amb el president del govern espanyol amb la proposta parlamentària de pacte fiscal en l’ordre del dia. Mariano Rajoy comunica a Artur Mas que “de pacte fiscal no hi ha res a parlar”. A la sortida de la reunió, el president de la Generalitat diu: “Això no ha anat bé”, i expressa clarament que Catalunya necessita “estructures d’estat”. Suposa un punt d’inflexió en el procés, que s’orienta expressament, tot i que no sense ambigüitats, cap a l’estat propi i l’exercici del dret a decidir. La conseqüència política és la dissolució del Parlament i la convocatòria d’eleccions anticipades per endegar el nou programa polític.
10-10 El ministre d’Educació del govern espanyol encén els ànims a Catalunya en afirmar al Congrés dels Diputats, en relació a la reforma educativa que prepara el govern del PP, que pretén “españolizar a los niños catalanes”, fent seves les tesis expressades abastament pel PP, segons les quals el sistema educatiu català discrimina el castellà, reinventa la història, manipula els escolars i és una fàbrica d’independentistes, perquè els educa en l’odi a Espanya.
29-10 Omnium Cultural endega la campanya “Construïm un nou estat d’Europa”.
6-11 Un grup d’acadèmics economistes, sociòlegs i politòlegs fa públic el document “Estatuir Catalunya: manual per a la creació d’un estat”,12 que obre la reflexió sobre “l’endemà de la indepedència”.
25-11 Les eleccions parlamentàries posen la majoria de la Cambra en mans del partits sobiranistes, compromesos amb el dret a decidir. També Ciutadans, partit que defensa les tesis unionistes i espanyolistes, guanya representació en perjudici, principalment, del PP.
2013
23-01 El Parlament de Catalunya aprova una declaració política –sense efecte jurídic– que afirma la sobirania del poble català i el dret a decidir del país com a subjecte polític.
12-2 Creació del Consell Assessor per a la Transició Nacional, amb l’encàrrec d’estudiar, orientar i assessorar el procés cap a la celebració d’una consulta en el marc de la legalitat.
Abril Augmenta considerablement la presència d’agents del CNI (Centre Nacional d’Investigació) a Catalunya. Comencen a circular informes apòcrifs, afers d’espionatge, documents secrets… que comprometen institucions i persones de la vida pública catalana. El clima polític s’enrareix; malgrat tot, cap investigació no aconsegueix aclarir ni tan sols l’origen de la iniciativa ni la responsabilitat dels diferents afers.
26-6 Es constitueix el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, que integra una quarantena d’entitats, amb l’objectiu d’esdevenir l’enllaç entre les institucions catalanes i la societat civil en el procés que ha de fer possible que Catalunya decideixi sobre el propi futur.
6-7 El Partido Socialista Obrero Español (PSOE), a instàncies del PSC, elabora una proposta federal per a Espanya, que no provoca entusiasmes ni tan sols entre les files socialistes, que consideren innegociable la indissolubilitat de la sobirania del poble espanyol i, per tant, no subscriu la sobirania catalana. És, en definitiva, una manera de dissenyar una tercera vía amb l’objectiu de fragmentar la reclamació de Catalunya per mantenir l’statu quo: una Espanya de les Autonomies amb el nom canviat i molt més restrictiva, de manera que no sigui possible una nova vel·leitat independentista. Una hipotètica reedició del “Atado y bien atado”.
25-7 Primer informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional, en el qual es dissenyen les diferents vies legals per dur a terme la consulta.13
11-9 Prop de dos milions de persones formen una cadena humana que enllaça els extrems nord i sud del país seguint el traçat de la Via Augusta. Es fan cadenes a prop d’un centenar de ciutats del món. L’èxit de la campanya té un ampli ressò mediàtic internacional,14 malgrat els esforços de la diplomàcia espanyola per evitar-ho.
19-9 Per evitar el ressò de la Via Catalana al món, el ministre d’Afers Exteriors espanyol, Garcíaç-Margallo, convoca tots els ambaixadors de la Unió Europea.
27-9 Es constitueix la plataforma “Súmate”, que integra persones procedents de la immigració, ja arrelades a Catalunya, que tenen el castellà com a llengua materna i que defensen la independència de Catalunya. En el seu manifest fundacional15 afirmen: “Ahora más que nunca, la Cataluña social que queremos y necesitamos merece decidir democráticamente su futuro y construir una Cataluña soberana“.
30-9 Òmnium Cultural endega la campanya “Un país normal” per difondre els arguments favorables a la independència, especialment en sectors específics de població (barris metropolitans, amb abundància de població immigrant i probablement menys cohesionats a l’entorn del procés sobiranista).
7-10 El Partido Popular rebutja la proposta de “finançament singular” presentada pel PP de Catalunya amb la intenció de mostrar-se com a partit conciliador de les reclamacions catalanes i la bona disposició espanyola.
5-11 La inclusió en el pressupost de la generalitat d’una partida de cinc milions d’euros per sufragar les despeses de la consulta encén els ànims dels diferents sectors i partits que hi estan en contra. Intervenen en els mitjans diferents personalitats que demanen des de la intervenció de la Generalitat mitjançant l’article 155 de la Constitució (Alfonso Guerra –PSOE-, Rosa Díaz –UPyD-, Alejo Vidal Quadras –PP-…) fins a la supressió de l’autonomia i el processament i, si s’escau, l’empresonament del president Artur Mas (possibilitat que planteja l’expresident espanyol José María Aznar, entre d’altres).
3-12 El govern espanyol envia als governs autonòmics un document de 700 pàgines amb una proposta que a la pràctica suposa la liquidació de l’autonomia, basant-se en el principi pervers que “tot allò que pugui fer l’Estat central, que no ho facin els governs autonòmics”.
12-12 Enmig d’una clima de crispació per la celebració a Catalunya d’un simposi d’historiadors que, sota el títol genèric “Espanya contra Catalunya”, presenta diferents ponències sobre les dificultats d’articulació de la convivència i l’encaix de Catalunya i Espanya a partir de la victòria borbònica del 1714, el president de la Generalitat, acompanyat dels líders dels diferents partits parlamentaris sobiranistes, fa pública la data per a la consulta (9 de novembre de 2014) i la pregunta: “Vol que Catalunya esdevingui un Estat?”. En cas afirmatiu: “Vol que aquest Estat sigui independent?” La proposta rep el suport de l’Assemblea Nacional Catalana, d’Òmnium Cultural i d’altres institucions i representants de la societat civil.
20-12 El president de la Generalitat envia una carta als 27 primers ministres de la UE en la qual els informa del procés.
30-12 El ministre d’Afers Exterios espanyol, García-Margallo, envia a 129 ambaixades i 92 consolats espanyols arreu del món un document de més de 200 pàgines amb l’argumentari contra la consulta i el procés independentista a Catalunya.
La voluntat sobiranista dels catalans s’ha incorporat clarament al debat polític internacional.
2014
16-1 El Parlament de Catalunya aprova sol·licitar formalment al govern espanyol la cessió de competències per celebrar la consulta.
13-2 Una trentena de jutges, magistrat catalans d’audiències provincials i jutges de primera instància, signen un document a favor de la celebració d’una consulta legal perquè Catalunya decideixi el seu futur. [Posteriorment, el sindicat ultradretà “Manos limpias” presenta denúncia contra els signataris, les fotografies dels quals, sostretes dels arxius policials del DNI, són publicades per la premsa espanyola.]
20-02 La Generalitat fa un altre pas per a la creació d’una Hisenda pròpia, amb la creació de Tributs de Catalunya, una xarxa d’oficines d’atenció al contribuent que pretén esdevenir una finestreta única per al pagament dels impostos estatals i autonòmics.
21-2 Al Congrés dels Diputats es vota una resolució contra el dret a decidir dels catalans. La iniciativa ha estat plantejada per Unión Progreso y Democracia (UPyD) i hi han votat a favor el PP y el PSOE. El vot del PSOE obre una mica més la fractura al si del PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya).
7-3 El govern espanyol lliura al Congrés un document en què informa els diputats que la sobirania nacional recau en el poble espanyol en conjunt i que cap autonomia no pot adoptar resolucions polítiques que afectin al conjunt de l’estat. El document considera que la voluntat sobiranista dels catalans va en contra de la Constitució i és un atac contra la indissolubilitat de la nació i la indivisibilitat de la pàtria comuna dels espanyols.
19-3 El diari El País, en un editorial, ataca a l’Assembla Nacional Catalana i es pregunta si el que pretén no és “per dir-ho suaument, un cop de mà” contra l’Estat i contra la democràcia.
20-3 S’anuncia que el 8 d’abril es debatrà al Congrés dels Diputats la proposició de llei de delegació de competències per a la consulta que el Parlament de Catalunya va aprovar el mes de gener del 2014. Faran la defensa de la proposta els parlamentaris Jordi Turull (CiU), Joan Herrera (IC-V) i Marta Rovira (ERC).
———————–
Notes:
11 time – new york times – the telegraph – le monde – le point – tribune de genève – la depeche – libération – al jazeera – la repubblica – il sole – la nación – spiegel – stern – clarín – dagbladet – the world – financial times (editorial)
13 L’informe es pot descarregar a http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2013/07/25/21/43/63684651-2219-42c3-bc5c-c1d8ce06fe65.pdf
14 The Wall Street Journal – The Guardian – BBC – Spiegel – Die Welt – CNN – Le Monde – Le Figaro – Politiken – La NAción – Publico – Huffington Post – The New York Times – Standaard – The Economic Times – RAI – Corriere della sera – Volkskrant – South China Morning Post – De Morgen – Helsingin Sanomat – Skynews