Per la seva extensió, aquest article s’ha hagut de dividir en tres parts. Avui en publiquem la primera. Els dies 21 i 28 en publicarem la segona i la tercera.
La defensa i el debat al Congrés dels Diputats espanyol de la sol·licitud del Parlament de Catalunya perquè li sigui delegada o transferida la competència per convocar la consulta sobre autodeterminació prevista inicialment per al 9 de novembre suposa l’oficialització de la reclamació sobiranista dels catalans. La resposta del parlament espanyol, ja se sap, és NO, no hi pot haver consulta. Els arguments del no: la constitució o, per ser més exactes, la lectura restrictiva de la constitució.
Els delegats del Parlament de Catalunya, representants dels partits sobiranistes (CiU, ERC, IC-V) ja saben el pa que s’hi dóna, al Congrés dels Diputats; però saben la importància i la transcendència que té el fet que s’exposin al parlament espanyool els arguments democràtics i les lectures constitucionals que avalen la consulta. És un tràmit imprescindible. Després del no, potser el govern espanyol mourà alguna peça per aturar o desviar un procés que no entén i que interpreta com un “deliri” personal del president de la Generalitat i dels partits sobiranistes. Però la història del procés ens diu no ha estat cap deliri personal el que ha fet que la voluntat d’independència vagi penetrant tan extensament en l’ànim dels catalans. Potser és ara, en aquest moment del procés en què s’enfila clarament el camí cap a la consulta, és l’hora de fer un breu repàs cronològic del que ha estat la història recent d’un procés que, en realitat, ve de molt més lluny.
2005
30-09 El Parlament aprova la proposta d’Estatut d’Autonomia amb l’oposició dels diputats del Partit Popular (PP). Presentat al Congrés espanyol (març 2006) i al Senat (maig 2006), és debatut, molt modificat i aprovat.
2006
1-2 El Partido Popular emprèn una campanya de recollida de firmes contra la proposta d’Estatut de Catalunya arreu de l’Estat espanyol. S’hi posen visiblement al capdavant de la campanya Mariano Rajoy, Esperanza Aguirre i altres figures destacades del PP.
18-2 La Plataforma pel Dret a Decidir, constituïda per entitats i representants de la societat civil, convoca a Barcelona una manifestació multitudinària de suport a l’Estatut aprovat pel Parlament, amb el lema “Som una nació i tenim el dret de decidir”.
18-6 Se celebra a Catalunya el referèndum sobre l’Estatut aprovat a Madrid. És aprovat amb un 73% dels vots a favor. Tanmateix, els catalans no manifesten gaire entusiasme pel nou text, després de les retallades a què ha estat sotmès. La participació en el referèndum no arriba al 50%.
2007
1-12 Responent a una nova convocatòria de la Plataforma, té lloc a Barcelona una nova manifestació multitudinària amb el lema “Som una nació i diem “Prou!”. Tenim dret a decidir sobre les nostres infraestructures”. A més del compliment del govern central en les infraestructures, es reclama un tracte fiscal més just.
2008
5-5 El Cercle Català de Negocis emprèn iniciatives diverses per sensibilitzar els empresaris sobre els avantatges de la independència.
29-11 La campanya “Decideixo decidir”, iniciada el 2007, lliura al Parlament de Catalunya més de 75. 000 signatures a favor del dret a decidir.
2009
7-3 Es manifesten a Brussel·les un total de 10.000 catalans en defensa de la sobirania nacional i el dret a decidir.
13-9 Comença al municipi d’Arenys de Munt una consulta ciutadana sobre la Independència. L’organitza la societat civil, sense participació institucional i enmig de manifestacions diverses d’hostilitat dels sectors nacionalistes i constitucionalistes espanyols amb representació parlamentària i d’altres grupúsculs, com Falange Española i altres nostàlgics del franquisme, extraparlamentaris.
26-11 Davant la imminència del pronunciament de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut de Catalunya, després de 3 anys de deliberació arran de la denúncia d’inconstitucionalitat presentada pel Partido Popular (PP), dotze diaris editats a Catalunya (La Vanguardia, El Periódico, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 nou, Diari de Sabadell, Diari de Terrassa) publiquen un editorial conjunt amb el títol “La dignitat de Catalunya”.1
12 i 13-12 Se celebra la consulta per la Independència a 167 municipis.
Notes:
0. He extret les dades i algunes referències de la cronologia oberta que va elaborant Joan Carreras i que podeu consultar íntegrament a http://www.tiki-toki.com/timeline/entry/202320/CATALUNYA-NOU-ESTAT-DEUROPA/#vars!date=2005-04-11_19:16:32!
1 […] Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors.[…] Es tracta d’una situació inèdita en democràcia. […] Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.[…] el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. […] Està en joc la mateixa dinàmica constitucional […] ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. […] El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat […]; decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol […] Hi ha preocupació a Catalunya i […] un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana […] com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. […] Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga. […] Que ningú erri el diagnòstic […] No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. […]” Se’n pot llegir el text complet a http://www.parlament.cat/web/actualitat/noticies?p_format=D&p_id=24804046