Ab la dolchor del temps novel
Foillo li bosc, e lu aucel
Chanton chascus en lor lati
Segon lo vers del novel chan
Adonc esta ben c’om s’aisi
D’acho don hom a plus talan.
De lai don plus m’es bon e bel
Non vei mesager ni sagel,
Per que mos cors non dorm ni ri,
Ni no m’aus traire adenan,
Tro que sacha bem de la fi
S’el’es aissi com eu deman.
La nostr’amor vai enaissi
Com la branca de l’albespi
Qu’esta sobre l’arbre tremblan,
La nuoit, a la ploja ez al gel,
Tro l’endeman, que’l sols s’espan
Per las fueillas verz e’l ramel.
Enquer me membra d’un mati
Que nos fezem de guerra fi,
E que’m donet un don tran gran,
Sa drudarie e son anel:
Enquer me lais Dieus viure tan
C’aja mas manz soz so mantel!
[………………………………]
Esta canção foi composta por Guilherme IX da Aquitânia (1071 – 1127), um dos maiores trovadores do Sul de França, do século XII. Está em provençal, no dialecto do Limousin, ao que consegui perceber. É claramente uma canção de amor. E traduzi-la? Será que o Josep Vidal pode dar uma ajuda? Aposto que ele vai achar graça.
