Canzo, de Guilherme IX da Aquitânia

Ab la dolchor del temps novel

Foillo li bosc, e lu aucel

Chanton chascus en lor lati

Segon lo vers del novel chan

Adonc esta ben c’om s’aisi

D’acho don hom a plus talan.

De lai don plus m’es bon e bel

Non vei mesager ni sagel,

Per que mos cors non dorm ni ri,

Ni no m’aus traire adenan,

Tro que sacha bem de la fi

S’el’es aissi com eu deman.

La nostr’amor vai enaissi

Com la branca de l’albespi

Qu’esta sobre l’arbre tremblan,

La nuoit, a la ploja ez al gel,

Tro l’endeman, que’l sols s’espan

Per las fueillas verz e’l ramel.

Enquer me membra d’un mati

Que nos fezem de guerra fi,

E que’m donet un don tran gran,

Sa drudarie e son anel:

Enquer me lais Dieus viure tan

C’aja mas manz soz so mantel!

[………………………………]

Esta canção foi composta por Guilherme IX da Aquitânia (1071 – 1127), um dos maiores trovadores do Sul de França, do século XII. Está em provençal, no dialecto do Limousin, ao que consegui perceber. É claramente uma canção de amor. E traduzi-la? Será que o Josep Vidal pode dar uma ajuda? Aposto que ele vai achar graça.

1 Comment

  1. He tingut avui la sorpresa de descobrir que A viagem dos argonautas ha anat fent durant el mes d’agost la seva primera navegació. I la sorpresa ha estat doble, perquè el primer que he trobat ha estat la invitació a donar una ajuda en la lectura d’aquesta bella cançó de Guillem d’Aquitània. Hi ha força documentació a disposició en Internet. Podeu trobar aquest text en versió portuguesa de Graça Videira Lopes (http://www2.fcsh.unl.pt/iem/medievalista/MEDIEVALISTA2/medievalista-provencal.htm); en versió francesa de Maurice des Ulis (http://wfr.tcl.tk/fichiers/ulis/poemes/Guillaume_Aquitaine.htm) i en versió anglesa (http://www.trobar.org/troubadours/coms_de_peiteu/guilhen_de_peiteu_10.php). També en podeu trobar un comentari molt interessant del professor Joao Dionisio de la Universitat de Lisboa (http://www.educ.fc.ul.pt/hyper/resources/jdionisio/index.html) i un altre, en castellà, de Fernando Ángel Sánchez Sánchez (http://es.scribd.com/doc/43860798/Ab-La-Dolchor-Del-Temps-Novel).I, per si us ve de gust, i per tal de no deixar sense resposta l’amable sol·licitud de col·laboració, la versió en català, aquí mateix:Amb la dolçor del temps novellbroten els boscos i els ocellsamb son llatí canten cançonsseguint el ritme d’un nou cantcar està bé que cerqui homallò que a hom li és més de grat.D’allò que m’és més bo i més bellno en tinc senyal ni missatger,i així el meu cor no dorm ni riu,i res podrà fer-me fer un pasfins que estaré cert que la fiés com la vol el meu afany.El nostre amor passa talmentcom una branca d’espí blancque sobre l’arbre tremolosapassa la nit, amb pluja i glaç,fins l’endemà, que el sol recorreles fulles verdes i el brancam.Recordo encara un bell matíen què a la guerra vam dar fi,i ella em lliurà tan gran present,la seva amor i el seu anell:permeti’m Déu viure talmentque hagi mes mans sots son mantell.No em fa pas por que estrany llatí m’allunyi mai de Mon Veí,que prou conec l’abast dels mots,quan el que es diu es va estenent:i mentre es vanen alguns d’amorhavem nosaltres tall i coltell. (Traducció: Josep A. Vidal)Desitjo a tots els argonautes un Feliç Viatge!

Leave a Reply