CARTA DE BARCELONA: Un funcionament diferent per a la UE? – por Josep A. Vidal
carlosloures
Arran de la lectura de l’article de João Machado “A Grécia, Portugal e outros países, depois do referendo – que fazer?“en la secció “Crónica do domingo” de 5 de juliol, em pregunto si és possible realment pensar en un funcionament molt diferent de l’actual per a la Unió Europea. Crec, de fa molt de temps, que una Europa unida -unida intel·ligentment al servei d’un concepte integral de ciutadania europea– és un projecte polític potent. Però l’Europa unida a la qual confio que es podrà arribar algun dia, no és ni de bon tros aquesta Unió Europea d’ara.
La UE actual s’ha gestat des de dalt, des dels interessos econòmics i estratègics i les prerrogatives de les oligarquies privilegiades; n’hi ha prou de revisar la història de la seva gestació efectiva, des de la CECA fins a la UE per comprovar-ho. I s’ha fet també a partir d’un nucli centre-europeu i atlàntic (al servei del desenvolupament del qual va néixer en els anys difícils de la reconstrucció postbèl·lica) i que, en la seva posterior expansió cap a les perifèries, mai no ha abdicat de la jerarquia que li atorgava el projecte original. Hi ha tics colonialistes/imperialistes en la concepció de la Unió Europea, i tenen arrels profundes.
Per això, no es tracta de proposar “un funcionament diferent per a la UE”, sinó de promoure (des de pressupòsits democràtics vàlids en aquest context de qüestionament del poder dels estats i de crisi dels sistemes de representació tradicionals) una Europa unida, per damunt de la curtedat de mires dels estats, realment conscient de la diversitat, igualitària i integradora. Una Europa que hagi de funcionarnecessàriamentd’una altra manera, i en la qual no hi hagi espai per a les calamitats, els abusos, les diferències socials, el nepotisme, la meritocràcia dels partits, la megalomania jeràrquica (que alguns -i són cada cop més- voldrien que fos també ètnica) de la UE actual.
Cal eixamplar les bases democràtiques d’un projecte de progrés, políticament coherent i socialment ambiciós, a partir de tots els qui treballen i poden treballar per la idea d’una Europa unida, que, a desgrat de les fites meritòries, que també n’hi ha, en el camí fet fins ara, té encara més d’utòpica que de real.