Sobre l’origen de Cristòfor Colom, sense ànim de polèmica
He seguit amb curiositat el debat suscitat a l’entorn de l’origen de Cristòfor Colom -utilitzo el nom amb què es coneix a Catalunya; que cada lector el canviï com li sembli més adient-. No hi he volgut intervenir. En la meva activitat professional com a editor, vaig aprendre que, en les obres per a un mercat específic hi ha temes puntuals que no és prudent tractar amb lleugeresa, i fins i tot que és preferible obviar-los si no se’ls pot donar un tractament específic: fronteres en litigi, cims, territoris. Un dels temes conflictius, per exemple, en alguns mercats sud-americans era aparentment trivial: l’origen de Carlos Gardel. La falta de cautela en aquest tema podia ocasionar una polèmica inconvenient i una lesió als interessos editorials.
Trobo que el cas de Colom té la mateixa component emocional, al marge de la solidesa que puguin tenir les argumentacions en benefici dels orígens genovesos, catalans, balears, estremenys, castellans, bascos, gallecs, portuguesos, anglesos, noruecs, grecs, croats…; la llista continua. És un tema que m’interessa, i per això he llegit força sobre les diferents teories, però he après també a no polemitzar en defensa de la meva opinió. Si intervinc aquí és amb tres motius:
a) Per aportar una dada: tot i ser certa la referència que l’amic Carlos Loures fa sobre la intervenció de Josep Porter, l’any 1988, la candidatura catalana fou proposada per primera vegada l’any 1927 per un estudiós peruà, Luis Ulloa y Cisneros, nascut a Lima el 1869, en una conferència a la Société d’Américanistes de París, on va sostenir que l’almirall havia nascut i s’havia criat a Catalunya, tesi que va recollir en un llibre publicat l’any següent a París: “Christophe Colomb catalan: la vraie genèse de la découverte de l’Amerique“.
b) Per donar una opinió: des del meva ignorància real, atès que em baso només en lectures i no puc parlar per boca pròpia, la tesi genovesa no té cap consistència.
c) Per recomanar, si a algú li ve de gust, la lectura del llibre “Colom of Catalonia: origins of Christopher Columbus revealed“, que a Catalunya ha estat publicat per Cossetània Edicions, 2009, amb el títol: “Colom, cinc-cents anys enganyats. Per què s’amagà l’origen català del descobridor d’Amèrica“. L’autor, Charles J. Merrill, professor de la Mount St Mary’s University, ha dedicat 18 anys a l’estudi del tema i a la compilació de les proves en què fonamenta la seva tesi.
No faig aquesta recomanació per afegir una nova defensa al debat suscitat recentment en aquest bloc, sinó perquè, fa un repàs interessant de les diferents atribucions de nacionalitat al descobridor i dels arguments amb què se sostenen; i, sobretot, perquè posa l’atenció en un punt que em sembla molt més important que l’origen mateix de Colom: el perquè d’aquest encobriment tan extraordinàriament eficaç. Perquè em sembla evident que no ens trobem davant d’una simple ocultació feta pel mateix protagonista per raons similars a les que, per exemple, podien justificar-se en l’heterodòxia, la persecució religiosa i la necessitat de netejar la sang. En el cas del descobridor hi ha interessos polítics de gran magnitud, uns drets hereditaris en joc i uns privilegis que suposen una merma considerable al poder i el tresor de la Corona. De manera que, al marge de l’interès que ell mateix pogués tenir a ocultar els seus orígens, em sembla força evident que hi intervenen altres interessos d’ocultació que se’n beneficien. Ignoraven els monarques i la cort, tothom, l’origen de Colom? És possible que s’acollís a l’empara de la Corona un desconegut; que s’atorguessin privilegis, drets i prerrogatives de tal magnitud a un “indocumentat”?
Tinc el convenciment personal que la tesi sobre els orígens que finalment pugui demostrar la seva versemblança amb proves irrefutables, haurà d’explicar també el perquè d’aquesta confabulació de tots els estaments del poder, al llarg de més de dos segles, per amagar la personalitat de Colom. I crec que no serà en cap cas una més de les moltes i, per comparació, simples tergiversacions que la història ens ofereix, sinó un complot i una estafa de gran abast sostinguda i perpetuada al servei d’interessos en joc. Hi ha altres mistificacions en la biografia del descobridor, en relació, per exemple, al seu captiveri, en l’atribució de la descoberta a una o altra corona, en el testament i en els litigis que van seguir-se’n entre la corona i els hereus, en la censura de la corona, ja en l’època dels Àustria, sobre tot el que s’escrivia en relació al descobriment i la colonització americana. Són molts els punts foscos a l’entorn de la figura de Colom i de la conquesta. L’origen, el nom i els vincles familiars i de llinatge són només una part, potser la més petita i la més atribuïble al mateix Colom o al seu entorn, d’una falsificació de tan gran abast, que no hauria estat possible sense el falsejament documental i la destrucció i falsificació de tot allò que podia contribuir a l’establiment de la veritat.
Per això, al marge de les polèmiques a l’entorn de teories, crec que el que cal és la investigació rigorosa dels documents a tota mena d’arxius. Crec que hi ha d’haver un fons documental enorme encara no investigat, començant pels arxius vaticans. Però també penso que, si efectivament som davant els efectes d’una tasca d’ocultació duta a terme de manera metòdica, ens cal analitzar els documents amb mètodes de malfiança; això d’una banda, i d’una altra ens cal cercar la confirmació de les hipòtesis de treball en documents probablement tangencials, atès que els principals són suspectes de manipulació.
Josep A. Vidal