Francesc Tàrrega: la guitarra amb veu i ànima – por Josep A. Vidal

peninsula_quatre-barres

Francesc Tàrrega: la guitarra amb veu i ànima

La lectura de l’inici del Guitar Festival Bcn, que s’inaugura a Barcelona aquesta setmana amb un concert del italogermànic Vinicio Capossela i que es prolongarà fins al mes de juny, és l’anècdota a partir de la qual us faig la proposta musical d’avui, que té com a protagonista guitarra en la seva versió clàssica de concert, un registre força diferent, però no distant, del que protagonitzarà el Festival.

El català Joan Carles Amat, un metge i escriptor afeccionat a la música nascut el 1572 a Monistrol de Montserrat, on va morir el 10 de febrer del 1642, fou l’autor del que es considera –així ho he llegit– el primer tractat de guitarra, que es publicà l’any 1586 amb el títol Guitarra española y vandola, en dos maneras de guitarra castellana y catalana de cinco órdenes.

A partir del segle XVIII, en què excel·lí com a virtuós el músic barceloní Ferran Sorts, el prestigi de la guitarra va anar creixent entre nosaltres. A part del mateix Ferran Sorts, una de les figures més remarcables fou el compositor Francesc Tàrrega, valencià nascut a Vila-real l’any 1852 i mort a Barcelona el 1909.

Francesc Tàrrega, que estudià a València i Madrid, va ser un compositor i concertista d’èxit i la seva obra ha perdurat i forma part del repertori de tots els concertistes de guitarra clàssica. Probablement, encara que el fet sigui anecdòtic, Tàrrega és un dels pocs compositors que han aconseguit portar uns quants acords de la seva obra a tots els racons del planeta, encara que tan extraordinària difusió no hagi estat obra dels grans concertistes que han interpretat la seva obra sinó de la tecnologia de les telecomunicacions, atès que la companyia Nokia va triar com a síntonia dels seus aparells telefònics unes notes del seu Gran Vals, que us convido a escoltar interpretat pel concertista escocès David Russell, que enregistrà la integral de guitarra del compositor castellonenc:

Lluny de la trivialitat a què ens convida el fet d’associar les notes d’aquest vals destil·lat i exquisit a una de les estridències sonores de la nostra quotidianitat –el timbre del telèfon és, per definició, una estridència, encara que tingui l’origen en una obra bella–, l’obra de Tàrrega té una arquitectura delicada, subtil, però d’una solidesa extrema, amb la consistència, la perfecció, la delicadesa i l’harmonia d’una tela d’aranya. El seu Preludi per a guitarra núm. 8 en Mi major, titulat Llàgrima, que us convido a escoltar interpretat per l’uruguaià César Amaro, n’és una mostra excel·lent:

Una de les obres de Tàrrega que han assolit més difusió és el seu Capricho árabe, que us convido a escoltar interpretat pel jove concertista suec Mattias Jacobsson, en un enregistrament efectuat a Madrid, als jardins del Palacio Real:(*)

No puc cloure aquesta proposta sense oferir-vos d’escoltar l’obra més coneguda de Francesc Tàrrega, Recuerdos de La Alhambra. La interpreta Narciso Yepes en un enregistrament d’una de les seves actuacions al Palau de la Música, el 16 de juny del 1991.

 

I una última recomanació: sovintegeu l’obra de Tàrrega (altres composicions, altres intèrprets…); és aliment, és bàlsam. Un dels aliments o bàlsams que aquella part de nosaltres que hem convingut a anomenar “esperit”, “ànim” o “ànima” necessita assaborir per descobrir-nos en una dimensió imprescindible si volem sobreviure a una quotidianitat que s’entesta a convertir-nos en calcomanies.

Josep A. Vidal

(*) Podeu sentir-ne també altres versions igualment recomanables: la d’Andrés Segovia
(http://www.youtube.com/watch?v=iXrBJw2AZOA), magistral, o la de Paco de Lucía (http://www.youtube.com/watch?v=sXjh6sar0gY), amb vibracions molt personals.

2 Comments

  1. O vídeo do youtube da interpretação de ‘Recuerdos de La Alhambra’ por Narciso Yepes foi erradamente inserido como ‘lista de reprodução’ assim originando a passagem aleatória duma lista de vídeos em vez do pretendido de Yepes.
    Corrigido o erro, pedimos desculpa pela falha, à qual é alheio Josep A. Vidal o autor da seleção musical e do texto que a acompanha.

  2. Que bom! Enorme influência teve Francesc Tàrrega em numeros@s guitarristas mesmo um século depois da sua morte. É certo que sempre compôs peças pequenas e que algumas obras maiores lhe foram erradamente atribuídas. Mas às vezes é no pequeno onde se esconde a grandeza mais bela. Tive o prazer de receber uma excelente crítica num concerto na Itália graças às suas obras. Obrigada, Josep.

Leave a Reply