I
Introducão à poemonáutica
11
Na arte poética como na das navegações,
ante un dilema não se pode ficar parado
mais vale ir sem rumo ou rumo ao caos
do que deixar o navio ou o poema varado
ao sabor de musas infiéis e das monções.
Comparando poemas com naus,
um verso coxo não é partir a quilha.
Questão de métrica e de harmonia,
falhar sílaba é partir uma cavilha:
perca-se o poema, salve-se a poesia.
Porque mais vale mil vezes violentar a métrica
do que aceitar a manipulação genética.
Carlos LOURES: O atlas iluminado. Manual de poemonáutica. “Introdução à poemonáutica. 11”
I
Introducció a la poemonàutica
11
En l’art poètica, com l’art de navegar,
davant un dubte no es pot restar parat;
val més no portar rumb o anar de dret al caos
que no deixar el vaixell o el poema avarat
a l’albir de les muses infidels o els monsons.
Si es comparen poemes amb naus,
deixar un vers coix no és com trencar la quilla.
Cosa de mètrica i d’harmonia,
perdre una síl·laba és trencar una clavilla:
deixeu perdre el poema, salveu la poesia.
Perquè val més mil vegades violentar la mètrica
que acceptar la manipulació genètica.
Carlos LOURES: L’atles il·luminat. Manual de poemonàutica. “Introducció a la poemonàutica. 11”
Traducció: Josep A. Vidal