I
Introducão à poemonáutica
8
Falemos de remos e de rimas, coisas assim.
Poema que não rima – há quem diga
é carraca bojuda, tartaruga desajeitada,
flutua como afogado de inflada barriga,
não tem a majestade do bergantim.
Esta é, para mim, opinião errada,
pois a rima é só um remo que dá
a ilusão de ritmo e simetria – a essência
vive no fogo que nas palavras há
se o poeta as elege com poética ciência.
As rimas podem ter tanto a ver com a poesia
como o vento do deserto com a maresia.
Carlos LOURES: O atlas iluminado. Manual de poemonáutica. “Introdução à poemonáutica. 8”
I
Introducció a la poemonàutica
8
Parlarem ara de rems i rimes, poc més o menys.
Poema que no rima –sento a dir–
és carraca ventruda, tortuga afeixugada,
sura com un negat de ventre prominent,
no té la majestat del bergantí.
És opinió, crec jo, desencertada,
perquè la rima és sols un rem que crea
la il·lusió de ritme i simetria – l’essència
rau en el foc que guarden les paraules
si el poeta les tria amb poètica ciència.
Potser té tant a veure la rima amb la poesia
com el vent del desert amb l’olor de marina.
Carlos LOURES: L’atles il·luminat. Manual de poemonàutica. “Introducció a la poemonàutica. 8”
Traducció: Josep A. Vidal