Aviso a quem estiver distraído
Saiba quem me estiver a ler –
não é para agradar que aqui estou,
nem quero provocar a pena, o dó.
Tenho mau feitio, sou como sou.
Tenho também o hábito de beber;
quem não gostar que saia, deixe-me só.
Dia fora, o meu humor vai mudando
com os quartilhos que bebo na taverna.
Passo o tempo bebendo, cogitando.
Da euforia, passo a disforia eterna.
Léguas, toesas ou braças, nunca as meço.
A minha medida são as vezes que tropeço.
Carlos LOURES: O atlas iluminado. Manual de poemonáutica. “Confissões de um debuxante de cartas de marear. Aviso a quem estiver distraído“
Avís per a badocs
Qui està llegint sàpiga això:
no és pas per agradar que sóc aquí,
no cerco moure a pena, ni condol.
Tinc mala jeia, jo; jo sóc així.
I tinc també el costum de la beguda;
qui no ho trobi bé marxi, que em deixi sol.
El meu humor canvia d’hora en hora
amb els gots que trascolo a la taverna.
Bevent i meditant passo l’estona.
Vaig de l’eufòria a la disfòria eterna.
Mai no mesuro llegües, ni braçades ni passos.
La meva mida són els cops que m’entrebanco.
Carlos LOURES: L’atles il·luminat. Manual de poemonàutica. “Confessions d’un dibuixant de cartes de navegar. Avís per a badocs”
Traducció: Josep A. Vidal