Sobre dante e sobre a sede
“Quanto maior a sede, mais prazer há em beber”
dante alighieri (quase assim) o disse
e passou a ser o meu autor favorito.
Dirão – isso é uma verdade de la palisse.
Será, mas as verdades, por assim dizer,
só tão óbvias depois de alguém as ter dito.
A minha sede é profunda como um oceano
Mato-a como posso, com zurrapa, às vezes,
é um erro, mas errar é humano. Ó dante,
talvez a tua frase lapidar pudesse ser:
Quanto mais sede de prazer sentimos, mais bebemos;
quanto mais prazer sentimos, mais sede temos.
Carlos LOURES: O atlas iluminado. Manual de poemonáutica. “Confissões de um debuxante de cartas de marear. Sobre dante e sobre a sede“
Sobre dante i sobre la set
“Com més gran és la set, més gran plaer hi ha a beure”
ho va dir dante (així, poc més o menys)
i va esdevenir el meu poeta preferit.
Direu que és bajanada, de tan obvi com és.
Sí, però les veritats, com és de creure,
només poden ser òbvies si algú abans les ha dit.
La meva set és profunda com l’oceà.
La faig passar com puc, a cops amb pixarelles,
és un error, però errar és humà. Oh dante,
potser la teva dita hauria d’haver estat:
Com més set de plaer sentim, molt més bevem;
com més plaer sentim, més gran la nostra set.
Carlos LOURES: L’atles il·luminat. Manual de poemonàutica. “Confessions d’un dibuixant de cartes de navegar. Sobre dante i sobre la set”
Traducció: Josep A. Vidal