L’atles il·luminat. Manual de poemonàutica, de Carlos Loures en traducció de Josep A. Vidal – I

 

Introdução ¹

Com fio esplendoroso se vai tecendo a teia:
a transparente manhã é um ser mutante
que numa écharpe de fogo se transfigura à tarde
quando o oceano é já esmeralda rutilante.
O ocaso refulge nas cúpulas que incendeia
– chama onde o dia se consome e arde.
Em ouro e sangue o sol no mar se afunda
e descem os diamantes de que a noite é feita.
Serena como um cisne a escuridão profunda
dilui-se na poalha que o sol nascente enjeita.
A manhã e o poema irrompem na luz radiosa.
A nave, translúcida, floresce, esplende em rosa.

Carlos LOURES: O atlas iluminado. Manual de poemonáutica. “Introdução”

 

Introducció

Amb fil esplendorós es va teixint la tela:
el matí transparent és un ésser mutant
que en un xal de foc viu es transfigura en vespre
quan és ja l’oceà maragda rutilant.
El vespre refulgeix al voltam que incendia
–foguerada on el dia es consumeix i crema.
En or i sang el sol davall el mar s’afona,
davallen els brillants de què la nit és feta.
Serena com un cigne l’obscuritat pregona
es desfà en la polsina que el sol naixent desdenya.
En la llum radiant, matí i poema irrompen.
Translúcida, la nau floreix, esclata en rosa.

Carlos LOURES: L’atles il·luminat. Manual de poemonàutica. “Introducció”
Traducció: Josep A. Vidal

 

Notes:

1. L’obra va precedida d’una citació del poeta xilè Pablo Neruda, quatre versos de l’Oda al mar, inclosa en Las odas elementales (1954):
   Padre mar, ya sabemos
   cómo te llamas, todas
   las gaviotas reparten
   tu nombre en las arenas.
   L’encapçalament de l’obra inclou també una “Nota prévia e única”, que reproduïm i traduïm a continuació:
   «Umberto Eco disse que “as notas servem para pagar dívidas”.
   É bem verdade e, com esta nota, pretendo pagar algumas dívidas. Muitos dos termos náuticos arcaicos utilizados nestes poemas, foram colhidos na obra A Terminologia Naval Portuguesa Anterior a 1460, da Professora Maria Alexandra Tavares Carbonell Pico, edição da Sociedade da Língua Portuguesa, Lisboa, 1964, e no Curso de História da Náutica, do Professor Luís de Albuquerque, edição da Livraria Almedina, Coimbra, 1972. Foi também consultada Lisboa em 1551, de Cristóvão Rodrigues de Oliveira, edição de Livros Horizonte, Lisboa, 1987.»Traducció:
   «Umberto Eco diu que “les notes serveixen per pagar deutes”.
   És cert i, amb aquesta nota, vull pagar alguns deutes. Molts dels termes nàutics arcaics utilitzats en aquests poemes són trets de l’obra A Terminologia Naval Portuguesa Anterior a 1460, de la professora Maria Alexandra Tavares Carbonell Pico, edició de la “Sociedade da Língua Portuguesa”, Lisboa, 1964, e del “Curso de História da Náutica“, del professor Luís de Albuquerque, edició de la Livraria Almedina, Coimbra, 1972. Vaig consultar també Lisboa em 1551, de Cristóvão Rodrigues de Oliveira, edició de Livros Horizonte, Lisboa, 1987.»