I
Introducão à poemonáutica
5
A manhã nasce e continua a faina –
trabalham calafates, carpinteiros, petintais.
À proa o gurupés é aparelhado,
pelos andaimes sobem cadernais.
O dia chega en cetim azul, o vento amaina
e o poeta não dormiu, está fatigado.
As juntas foram tapadas, falta ainda
cobrir o costado com óleo de baleia.
Sob as mãos de um marceneiro, linda,
nasce, destinada à proa, uma sereia.
Um mestre das itálias grita – nessun dorma!
– a nave e o poema aos poucos ganham forma.
Carlos LOURES: O atlas iluminado. Manual de poemonáutica. “Introdução à poemonáutica. 5”
I
Introducció a la poemonàutica
5
Neix el matí i la feina segueix
–treballen mestres d’aixa, fusters i calafats.
A la roda de proa és fermat el bauprès,
per les bastides pugen quadernals.
Arriba el dia de setí blau, el vent s’encalma
i el poeta no ha dormit, està cansat.
S’han tapat les esquerdes, falta encara
cobrir els costats amb oli de balena.
De les mans d’un hàbil artesà, neix, bella,
destinada a la proa, una sirena.
Un mestre de la itàlia ha cridat – nessum dorma!
–la nau i el poema a l’instant prenen forma.
Carlos LOURES: L’atles il·luminat. Manual de poemonàutica. “Introducció a la poemonàutica. 5”
Traducció: Josep A. Vidal