I
Introducão à poemonáutica
6
Um leonardo, un miguel o un guilherme,
arrancam à pedra, ao som, à cor,
a beleza ali oculta, uma sinfonia,
um sorriso, de verona o triste amor…
A realidade esconde sob a epiderme
jóias que os magos trazem à luz do dia.
Pela noite destroçada, a luz jaz no lençol,
que é um sudário de nevoeiro e pranto.
O amor restitui-lhe a vida, e o sol
reergue-se – o sudário é radioso manto.
Barcos e poemas são, por poetas ou carpinteiros,
libertados da floresta ou resgatados dos tinteiros.
Carlos LOURES: O atlas iluminado. Manual de poemonáutica. “Introdução à poemonáutica. 6”
I
Introducció a la poemonàutica
6
Un shakespeare, un davinci, un miquelàngel
arrenquen a la pedra, al so, al color,
la bellesa que amaguen, un concert,
un somriure, l’amor foll de verona…
La realitat amaga sota la pell
joies que els demiürgs fan sortir a la claror.
Desfeta per la nit, la llum jeu al llençol
que és un sudari teixit amb plant i boira.
L’amor la fa reviure, i torna el sol
a alçar-se –és el sudari un mantell radiant.
Vaixells i poemes són, per poetes o fusters,
alliberats del bosc o rescatats dels tinters.
Carlos LOURES: L’atles il·luminat. Manual de poemonàutica. “Introducció a la poemonàutica. 6”
Traducció: Josep A. Vidal