En la literatura catalana contemporània hi abunden els personatges femenins que, des d’una perspectiva o una altra, permeten un apropament polièdric a la condició femenina i, de manera molt especial, en allò que fa referència al l’encaix de la dona en una societat feta a mida dels mascles. El teatre romàntic i realista, en les obres d’Àngel Guimerà, ens forneix una galeria extraordinària de personatges femenins, però potser el més remarcable és el de la Marta de Terra Baixa (1896). Sotmesa al domini d’un mascle despòtic, el Sebastià, que és alhora l’amo de les terres, és obligada a casar-se amb un pastor que viu solitari a les muntanyes; d’aquesta manera en Sebastià podrà mantenir-la com a amistançada sense que suposi un destorb evident per a la celebració del seu matrimoni de conveniència. Al costat del pastor Manelic, Marta pren consciència de la violència a què ha estat sotmesa i atia la ràbia de Manelic, que ha descobert l’engany, contra en Sebastià. Manelic és l’estímul i l’instrument de la revolta de Marta, tot plegat en el context d’un drama realista que té encara molts trets del drama romàntic.
Un altre personatge femení especialment remarcable ens el forneix la novel·la Solitud de Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert Paradís), publicada en fulletons entre el 1904 i el 1905. La protagonista, la Mila, s’enfonsa en un món en el qual no hi ha espai per a ella. Lligada a un matrimoni que l’ofega, segueix el seu marit a la muntanya, on tindran cura d’una ermita. Apartada del món, la Mila sent créixer dintre seu tot el neguit de la seva existència frustrada, la seva sexualitat malmesa i una insatisfacció personal d’una fondària insalvable.
Passo per alt altres referències, entre les quals mereixeria atenció La Ben Plantada (1911) d’Eugeni d’Ors, on el personatge central, la Teresa, és la representació simbòlica del món d’ordre i seny, cridat a la perfecció formal, del Noucentisme. Teresa esdevé, de fet, el prototipus de la dona burgesa, pal de paller d’un miratge social que emmascara rere una bellesa fomal estilitzada i d’elaboració refinada la manca de coherència moral de l’anomenada societat benestant. També passem per alt els personatges femenins, molt remarcables, que trobem en l’obra de Salvador Espriu.
