Author Archives: J. A. Vidal

Els arguments de la defecció i les “fashion dictatorships”

És si més no curiosa, o a mi m’ho sembla, la persistència humana a insistir en valors i conviccions que no s’adiuen gaire amb la nostra manera de viure quotidiana i que els nostres comportaments desmenteixen amb una freqüència que

Els arguments de la defecció i les “fashion dictatorships”

És si més no curiosa, o a mi m’ho sembla, la persistència humana a insistir en valors i conviccions que no s’adiuen gaire amb la nostra manera de viure quotidiana i que els nostres comportaments desmenteixen amb una freqüència que

El comiat de Raimon: “Fins aquí ha arribat la riuada”

Amb la frase que reprodueixo en el títol, Raimon ha posat punt i final a la seva carrera musical i ha tancat alhora el gruix del relat de les generacions que, com la meva, hem viscut acompanyats i ens hem

El comiat de Raimon: “Fins aquí ha arribat la riuada”

Amb la frase que reprodueixo en el títol, Raimon ha posat punt i final a la seva carrera musical i ha tancat alhora el gruix del relat de les generacions que, com la meva, hem viscut acompanyats i ens hem

Instal•lats en l’esclavisme, potser sí a contracor

M’agrada passejar per Barcelona sense cap propòsit. M’agrada especialment entretenir-me en la contemplació de motius insòlits, aquells que, integrats en el paisatge urbà, sovint com a part d’edificis o construccions més ostentoses, solen passar desapercebuts a la mirada dels vianants

Instal•lats en l’esclavisme, potser sí a contracor

M’agrada passejar per Barcelona sense cap propòsit. M’agrada especialment entretenir-me en la contemplació de motius insòlits, aquells que, integrats en el paisatge urbà, sovint com a part d’edificis o construccions més ostentoses, solen passar desapercebuts a la mirada dels vianants

CARTA DE BARCELONA – Rigoletto i la defecció de la política- por Josep A. Vidal

Del duca un protetto nessun toccherà. M. Piave: Rigoletto (llibret per a l’òpera de G. Verdi) Deixo enrere Ginebra. El matí, tot i el temps primaveral, és fred i boirós. Les pluges darreres han deixat neu als vessants de les

CARTA DE BARCELONA – Rigoletto i la defecció de la política- por Josep A. Vidal

Del duca un protetto nessun toccherà. M. Piave: Rigoletto (llibret per a l’òpera de G. Verdi) Deixo enrere Ginebra. El matí, tot i el temps primaveral, és fred i boirós. Les pluges darreres han deixat neu als vessants de les

De dins del laberint, por Josep A. Vidal

Transitem per un corredor d’extrems indefinits, travessat per innombrables corredors igualment indefinits… D’on vénen? On van? Quan ens convé la girada, i a dreta o a esquerra? Tots els corredors del laberint estan flanquejats de portes que guarden un misteri.

De dins del laberint, por Josep A. Vidal

Transitem per un corredor d’extrems indefinits, travessat per innombrables corredors igualment indefinits… D’on vénen? On van? Quan ens convé la girada, i a dreta o a esquerra? Tots els corredors del laberint estan flanquejats de portes que guarden un misteri.

A Pedro Sánchez, líder del socialisme espanyol, perdut en el laberint de la incoherència

El passat 25 de febrer, després que el líder del PSOE i candidat a la presidència del govern espanyol, Pedro Sánchez, que signés el pacte de govern amb Ciutadans –pacte que fou ratificat al cap de pocs dies per la

A Pedro Sánchez, líder del socialisme espanyol, perdut en el laberint de la incoherència

El passat 25 de febrer, després que el líder del PSOE i candidat a la presidència del govern espanyol, Pedro Sánchez, que signés el pacte de govern amb Ciutadans –pacte que fou ratificat al cap de pocs dies per la

SERÁ QUE O ESTUDO DA LITERATURA PORTUGUESA VAI MESMO DEIXAR DE SER OBRIGATÓRIO NO BRASIL? por Clara Castilho

Publicado originalmente em A Viagem dos Argonautas:
O Ministério da Educação do Brasil (MEC) eliminou a obrigatoriedade do estudo da literatura portuguesa na nova Base Nacional Curricular Comum (BNCC) que está até Março em discussão e deve ser posta em…

SERÁ QUE O ESTUDO DA LITERATURA PORTUGUESA VAI MESMO DEIXAR DE SER OBRIGATÓRIO NO BRASIL? por Clara Castilho

Publicado originalmente em A Viagem dos Argonautas:
O Ministério da Educação do Brasil (MEC) eliminou a obrigatoriedade do estudo da literatura portuguesa na nova Base Nacional Curricular Comum (BNCC) que está até Março em discussão e deve ser posta em…

Sobre l’abús sexual infantil a l’escola, por Josep A. Vidal

Sinite parvulos venire ad me… La denúncia recent d’un jove contra un professor de l’escola on havia estudiat i les declaracions del seu pare a diferents mitjans de comunicació han destapat la caixa de Pandora de l’abús sexual contra infants

Sobre l’abús sexual infantil a l’escola, por Josep A. Vidal

Sinite parvulos venire ad me… La denúncia recent d’un jove contra un professor de l’escola on havia estudiat i les declaracions del seu pare a diferents mitjans de comunicació han destapat la caixa de Pandora de l’abús sexual contra infants

L’enganyifa del revisionisme històric, por Josep A. Vidal.

Només els dogmàtics, del que sigui, consideren la història com un veredicte o un dictamen de caràcter definitiu i inamovible. Els més eixelebrats, els dogmàtics paroxístics, la consideren –la seva, naturalment, no pas la dels altres– una veritat inqüestionable. Però

L’enganyifa del revisionisme històric, por Josep A. Vidal.

Només els dogmàtics, del que sigui, consideren la història com un veredicte o un dictamen de caràcter definitiu i inamovible. Els més eixelebrats, els dogmàtics paroxístics, la consideren –la seva, naturalment, no pas la dels altres– una veritat inqüestionable. Però

CARTA de BARCELONA – Catalunya, endavant… – por Josep A. Vidal

El 16 de gener del 1716 es va publicar el Decret de Nova Planta per a Catalunya, que arrabassava als catalans les institucions nacionals i els sotmetia a les lleis i institucions de Castella. De facto havien estat suspeses des

CARTA de BARCELONA – Catalunya, endavant… – por Josep A. Vidal

El 16 de gener del 1716 es va publicar el Decret de Nova Planta per a Catalunya, que arrabassava als catalans les institucions nacionals i els sotmetia a les lleis i institucions de Castella. De facto havien estat suspeses des

CARTA DE BARCELONA – 20-D o apoteosis de los muertos vivientes en la España de las maravillas, por Josep A. Vidal

En la sempiterna corte de los milagros, instalada en la vieja piel de toro, ha empezado oficialmente la parafernalia de la campaña electoral que se consumará fatalmente el próximo día 20, fecha estratégica elegida con el fin de que el

CARTA DE BARCELONA – 20-D o apoteosis de los muertos vivientes en la España de las maravillas, por Josep A. Vidal

En la sempiterna corte de los milagros, instalada en la vieja piel de toro, ha empezado oficialmente la parafernalia de la campaña electoral que se consumará fatalmente el próximo día 20, fecha estratégica elegida con el fin de que el

Cuarenta años después por JOSEP A. VIDAL

El golpe de Estado de 18 de julio de 1936 desató en España el horror de la guerra. Aquel ataque que puso fin a la legalidad democrática republicana fue el pilar donde se asentó una dictadura sanguinaria. Un general perjuro

Cuarenta años después por JOSEP A. VIDAL

El golpe de Estado de 18 de julio de 1936 desató en España el horror de la guerra. Aquel ataque que puso fin a la legalidad democrática republicana fue el pilar donde se asentó una dictadura sanguinaria. Un general perjuro

“I jo? Saps qui sóc i d’on vinc?”

“- Je ne comprends pas le sport, je ne suis pas nationaliste, j’ai dit.” Llegeixo això a “Le quatrième mur”, de Sorj Chalandon: “L’antinacionalisme? És un luxe de l’home que té una nació.” La frase m’interessa en aquest cas per

“I jo? Saps qui sóc i d’on vinc?”

“- Je ne comprends pas le sport, je ne suis pas nationaliste, j’ai dit.” Llegeixo això a “Le quatrième mur”, de Sorj Chalandon: “L’antinacionalisme? És un luxe de l’home que té una nació.” La frase m’interessa en aquest cas per

Le quatrième mur, celui qui protège les vivants

“Nous sommes sortis dans la rue. Ils ouvraient la marche. Je les suivais en titubant. […] Je tremblais. J’avais froid. […] Il me fallait marcher, m’asseoir, réfléchir. Je venais de tuer, c’est-à-dire, de mourir.” Chalandon, Sorj: Le quatrième mur, Éditions

Le quatrième mur, celui qui protège les vivants

“Nous sommes sortis dans la rue. Ils ouvraient la marche. Je les suivais en titubant. […] Je tremblais. J’avais froid. […] Il me fallait marcher, m’asseoir, réfléchir. Je venais de tuer, c’est-à-dire, de mourir.” Chalandon, Sorj: Le quatrième mur, Éditions

A un AMIC IMPOSSIBLE que…

…pel fet de no escriure jo “em vernáculo, ou em alguma das línguas verdadeiramente universais do planeta“, em commina a “aprender as regras básicas de convivência” o a “ficar confinado ao meu pequeno e limitado mundo“ No sóc un usuari

A un AMIC IMPOSSIBLE que…

…pel fet de no escriure jo “em vernáculo, ou em alguma das línguas verdadeiramente universais do planeta“, em commina a “aprender as regras básicas de convivência” o a “ficar confinado ao meu pequeno e limitado mundo“ No sóc un usuari