Author Archives: J. A. Vidal
CARTA DE BARCELONA – En hores de tenebra… un fet, una cita, un poeta /5 Quan la mentida és virtut, la veritat és delicte – por JOSEP A. VIDAL
UN FET: Campanya “pretesament” constitucionalista contra la llibertat Hi ha una vella dita castellana que diu: “Dime de qué presumes y te diré de qué careces”. En aquesta Espanya desorientada i erràtica, s’ha anat configurant un bloc que s’autoanomena
CARTA DE BARCELONA – En hores de tenebra… un fet, una cita, un poeta /5 Quan la mentida és virtut, la veritat és delicte – por JOSEP A. VIDAL
UN FET: Campanya “pretesament” constitucionalista contra la llibertat Hi ha una vella dita castellana que diu: “Dime de qué presumes y te diré de qué careces”. En aquesta Espanya desorientada i erràtica, s’ha anat configurant un bloc que s’autoanomena
CARTA DE BARCELONA – En hores de tenebra, un fet, una cita, un poeta / 3 – por JOSEP A. VIDAL
UN FET Catalunya, si més no aquella que es reconeix a si mateixa com a nació sobirana, lliure, independent i republicana, seu aquests dies al banc dels acusats. i amb ella s’hi asseu també la democràcia espanyola, víctima
CARTA DE BARCELONA – En hores de tenebra, un fet, una cita, un poeta / 3 – por JOSEP A. VIDAL
UN FET Catalunya, si més no aquella que es reconeix a si mateixa com a nació sobirana, lliure, independent i republicana, seu aquests dies al banc dels acusats. i amb ella s’hi asseu també la democràcia espanyola, víctima
CARTA DE BARCELONA – En hores de tenebra… un fet, una cita, un poeta: “Oh, qué día triste en Granada…!” – por JOSEP A. VIDAL
UN FET: El partit d’ultradreta Vox presidirà la Comissió de Cultura i Patrimoni Històric del Parlament andalús, que té competències sobre la memòria històrica. La cara de la ultradreta a Espanya, la posa, en aquest moment, un partit residual, de
CARTA DE BARCELONA – En hores de tenebra… un fet, una cita, un poeta: “Oh, qué día triste en Granada…!” – por JOSEP A. VIDAL
UN FET: El partit d’ultradreta Vox presidirà la Comissió de Cultura i Patrimoni Històric del Parlament andalús, que té competències sobre la memòria històrica. La cara de la ultradreta a Espanya, la posa, en aquest moment, un partit residual, de
CARTA DE BARCELONA – Contra els polítics mentiders i altres habituals de la mentida – por JOSEP A. VIDAL
He de reconèixer que visc equivocat. Els fets m’obliguen a acceptar la meva ingenuïtat, que em fa creure que la mentida, la falsedat, la hipocresia i el crim o el delicte tard o d’hora són desemmascarats. No és cert:
CARTA DE BARCELONA – Contra els polítics mentiders i altres habituals de la mentida – por JOSEP A. VIDAL
He de reconèixer que visc equivocat. Els fets m’obliguen a acceptar la meva ingenuïtat, que em fa creure que la mentida, la falsedat, la hipocresia i el crim o el delicte tard o d’hora són desemmascarats. No és cert:
CARTA DE BARCELONA – LES LLEIS CONTRA LA “VIOLÈNCIA DE GÈNERE” COM A MONEDA DE CANVI EN ELS PACTES DE LA DRETA ESPANYOLA A ANDALUSIA – por JOSEP A. VIDAL
Les pretensions testosteròniques de la dreta espanyola serien dignes d’escarni i burla si no fossin tan greus, tan dramàtiques; si no tinguessin al darrere la realitat quotidiana de dones assassinades, apallissades, humiliades i menystingudes per raons de gènere,
CARTA DE BARCELONA – LES LLEIS CONTRA LA “VIOLÈNCIA DE GÈNERE” COM A MONEDA DE CANVI EN ELS PACTES DE LA DRETA ESPANYOLA A ANDALUSIA – por JOSEP A. VIDAL
Les pretensions testosteròniques de la dreta espanyola serien dignes d’escarni i burla si no fossin tan greus, tan dramàtiques; si no tinguessin al darrere la realitat quotidiana de dones assassinades, apallissades, humiliades i menystingudes per raons de gènere,
CARTA DE BARCELONA – Carta abierta a Pedro Sánchez, presidente del gobierno español, quien probablemente ignorará su contenido – por JOSEP A: VIDAL
No voy a preocuparme del encabezamiento protocolario, si debo llamarle Excelentísimo Sr. o si debo emplear alguna otra forma obligada de cortesía. Por dos razones principalmente: porque este no es un texto protocolario y porque tanto mis palabras como
CARTA DE BARCELONA – Carta abierta a Pedro Sánchez, presidente del gobierno español, quien probablemente ignorará su contenido – por JOSEP A: VIDAL
No voy a preocuparme del encabezamiento protocolario, si debo llamarle Excelentísimo Sr. o si debo emplear alguna otra forma obligada de cortesía. Por dos razones principalmente: porque este no es un texto protocolario y porque tanto mis palabras como
CARTA DE BARCELONA – Diàleg?… Quin diàleg? – por JOSEP A. VIDAL
Fa temps que em neguiteja haver de parlar de la situació política a Catalunya, perquè no em resulta fàcil conduir el discurs cap al terreny de la racionalitat. L’Estat espanyol ha situat el conflicte en unes coordenades tan forassenyades,
CARTA DE BARCELONA – Diàleg?… Quin diàleg? – por JOSEP A. VIDAL
Fa temps que em neguiteja haver de parlar de la situació política a Catalunya, perquè no em resulta fàcil conduir el discurs cap al terreny de la racionalitat. L’Estat espanyol ha situat el conflicte en unes coordenades tan forassenyades,
CARTA DE BARCELONA – No passaran! (*) – por JOSEP A. VIDAL
No passaran! Restaran avarats a la sorra, i el mar s’assecarà als seus peus, vora l’eixuta quilla embarrancada. No passaran! Tenen arnats el cor i el seu front miserable de proscrits de la història, d’extraviats del temps. No
CARTA DE BARCELONA – No passaran! (*) – por JOSEP A. VIDAL
No passaran! Restaran avarats a la sorra, i el mar s’assecarà als seus peus, vora l’eixuta quilla embarrancada. No passaran! Tenen arnats el cor i el seu front miserable de proscrits de la història, d’extraviats del temps. No
CARTA DE BARCELONA – Fins més enllà de tu… – por JOSEP A. VIDAL
Amb el gest ben après de les rutines prenc el drap de la pols i em disposo a la feina. És un matí tardoral i plujós. El cel plumbi difon una claror entelada i el paisatge apareix melangiós,
CARTA DE BARCELONA – Fins més enllà de tu… – por JOSEP A. VIDAL
Amb el gest ben après de les rutines prenc el drap de la pols i em disposo a la feina. És un matí tardoral i plujós. El cel plumbi difon una claror entelada i el paisatge apareix melangiós,
CARTA DE BARCELONA – “Cartes a Mahalta”, la nostra “Muntanya màgica” – por JOSEP A. VIDAL
L’any 1935, Màrius Torres, un jove metge lleidatà, malalt de tuberculosi, es veu obligat a recloure’s en un sanatori. Té 25 anys i, encara en la fase inicial de l’exercici de la professió mèdica, cultiva ja una imprecisa vocació d’escriptor
CARTA DE BARCELONA – “Cartes a Mahalta”, la nostra “Muntanya màgica” – por JOSEP A. VIDAL
L’any 1935, Màrius Torres, un jove metge lleidatà, malalt de tuberculosi, es veu obligat a recloure’s en un sanatori. Té 25 anys i, encara en la fase inicial de l’exercici de la professió mèdica, cultiva ja una imprecisa vocació d’escriptor
CARTA DE BARCELONA – En el primer aniversari del 20-S a Catalunya, un clam per la República: la catalana i l’espanyola / 4 – por JOSEP A. VIDAL
[segueix] Es buscava algun tipus de reacció que fes bona la tesi, sostinguda des d’aquell dia pel Govern espanyol, que l’independentisme era un moviment sediciós, violent, en mans de minories próximes a la kale borroka, i que, per
CARTA DE BARCELONA – En el primer aniversari del 20-S a Catalunya, un clam per la República: la catalana i l’espanyola / 4 – por JOSEP A. VIDAL
[segueix] Es buscava algun tipus de reacció que fes bona la tesi, sostinguda des d’aquell dia pel Govern espanyol, que l’independentisme era un moviment sediciós, violent, en mans de minories próximes a la kale borroka, i que, per
CARTA DE BARCELONA – En el primer aniversari del 20-S a Catalunya, un clam per la República: la catalana i l’espanyola / 3 – por JOSEP A. VIDAL
[segueix] Es van equivocar, van pensar que la població catalana s’acovardiria quan veiés arribar milers de policies i guàrdies civils, tanquetes antidisturbis, amenaces d’enviar-hi oportunament les altres forces armades… Van pensar que als catalans els tremolarien les cames quan comencessin
CARTA DE BARCELONA – En el primer aniversari del 20-S a Catalunya, un clam per la República: la catalana i l’espanyola / 3 – por JOSEP A. VIDAL
[segueix] Es van equivocar, van pensar que la població catalana s’acovardiria quan veiés arribar milers de policies i guàrdies civils, tanquetes antidisturbis, amenaces d’enviar-hi oportunament les altres forces armades… Van pensar que als catalans els tremolarien les cames quan comencessin
