CARTA DE BARCELONA – L’Amor en la mirada de Luís Vas de Camões (XLV) por Josep. A Vidal

Regiro en la incessable fantasia

Regiro en la incessable fantasia
en quin moment he estat més benaurat,
si ara que d’Amor visc inflamat,
si quan del seu ardor lliure vivia.

Llavors d’aquesta flama sols fugia,
menystenint en el viure fer-ne cas;
ara, amb dolor d’allò que ja és passat,
prenc com a glòria tot el que temia.

Prou veig com era vida delitosa
aquella que obtenia sense pors,
quan capricis d’Amor m’eren com vent.

Mes, veig avui Natèrcia tan formosa,
que trobo gran ventura en ma presó,
i en perdre-la per lliure hi veig turment.

Luís de Camões (Original en castellà)
Traducció: Josep A. Vida

A la vora del Tajo, un dia clar 

A la vora del Tajo, un dia clar,
amb la pinta de vori es pentinava
Natèrcia els cabells, i enfoscava
amb els seus ulls del sol ardent l’esclat.

Soliso, que, com Clície, la seguia,
absent de si, però a prop d’ella estava:
amb sons de xeremia així cantava
la causa d’aquell foc que el consumia:

«Si fossin tantes com els teus cabells
les meves vides, tu les portaries
penjades cadascuna d’un cabell.

De no tenir-les me’n consolaries.
Si fossin mil, com ells, tantes vegades,
la meva vida en ells s’hi embullaria.»

Luís de Camões (Atribuït. Original en castellà.)
Traducció: Josep A. Vidal