Franca Masu, a voz mais internacional de Alguer

Josep Anton Vidal traz-nos o exemplo da música sardocatalã na voz de Franca Masu, dita a voz mais internacional da pequena cidade de Alguer, também denominada de Barceloneta da Sardenha.

Franca Masu, la veu més internacional de l’Alguer

Franca Masu és la veu més internacional de la petita ciutat sardocatalana de l’Alguer, també anomenada Barceloneta de Sardenya.

Aquest petit emplaçament al cor de la Mediterrània occidental, tot i haver-se convertit en un actiu centre turístic, ens ofereix alhora, en un ensamblatge harmònic, d’una banda, l’aspror, o la salabror, de la vida marinera als pobles del litoral mediterrani, que, al llarg dels segles, dibuixa un fil de continuïtat nítid entre els temps ancestrals i la modernitat; i, d’altra banda, el testimoni petri i urbà del llegat històric medieval i renaixentista, d’un temps en què l’Alguer fou port estratègic per als interessos econòmics i polítics de la corona catalanoaragonesa i per a les seves ambicions hegemòniques al Mediterrani, pont de trobada i comunicació –tant com espai de desencontre i enfrontament– entre Europa, Àfrica i Àsia.

La mateixa Franca Masu ha fos dos interessos, la música i la historiografia fílmica de l’Alguer, i els ha posat al servei d’un mateix amor: el seu país. Del seu treball de recuperació de films d’interès documental, cultural i antropològic i de la seva veu extraordinàriament versàtil i sensible, amb la música de Daniele di Bonaventura, ha sorgit “Pregàries“, un documental que ha estat definit com a “film-concert”, del qual en podeu veure un fragment: “Cares“.

La vila de l’Alguer, encimbellada en un morrot gairebé voltat de mar, que, des d’una alçada d’una vintena de metres va descendint suaument fins al nivell del mar, s’incorporà a la corona catalanoaragonesa durant el regnat de Jaume II, a la fi del segle XIII. La dificultat de consolidar la colonització del territori, atès que la població autòctona, progenovesa, se sublevà repetidament, Pere III en va expulsar la població sardoligur i repoblà la ciutat amb catalans procedents de les comarques costaneres tarragonines. L’esplendor de l’Alguer va començar a declinar a partir del segle XVI. Després de la Guerra de Successió, al segle XVIII passà a la casa de Savoia.

Amb el moviment cultural de la Renaixença, es van reprendre les relacions entre l’Alguer i Catalunya, gràcies, en part, a la preservació de la llengua comuna, que, tot i el seu decandiment, es va anar revifant a la vila sardocatalana gràcies al retrobament amb les seves arrels culturals. Malgrat els sotracs de la història europea del segle XX, les relacions entre els algueresos i els catalans s’han anat consolidant i han donat fruits d’entesa i d’autoafirmació per part de totes dues bandes. En Catalunya, l’Alguer hi redescobreix un component essencial –però no l’únic– de la seva singularitat, mentre que Catalunya redescobreix en l’Alguer el testimoni viu de la seva vocació mediterrània. En un parlament que precedeix la cançó que us convido a escoltar a continuació, “Carreronet“, es fa esment de la importància d’aquests vincles, i la mateixa Franca Masu, des de la seva experiència personal, parla del descobriment de les arrels catalanes i de la importància d’aquest component essencial, que s’afegeix a la identitat sarda, amb la qual compon la seva expressió particular d’un sentiment d’identitat mediterrània.

“Carreronet” és una mostra del sincretisme mediterrani i alhora ens descobreix la versatilitat vocal de la cantant algueresa. Masu, professora de literatura, en la segona meitat dels noranta, enceta la seva carrera musical, de manera autodidàctica, gràcies a la seva passió pel jazz. Després, descobreix “la bella sonoritat cantada del català, la mateixa llengua que, aïllada durant segles, s’ha conservat a la seva Barceloneta de Sardenya“.¹ Amb un registre líric i intimista, podeu sentir la seva interpretació del poema de Ramon Clavellet² “Desperta-te (Serenada a Tereseta)”:

Desperta-te i escolta aqueixa veu:
veu així trista i malinconiosa.
Desperta-te del sòmiu tou, donosa,
i escolta, que te parla lo cor meu.
Del cel la lluna, blanca com la neu,
envia un feix de llum a la teulada:
desperta-te del sòmiu tou, la fada!
Desperta-te del sòmiu tou, la bella!
Damunt del tou capçal posa l’orella:
escolta, que te parla lo cor meu.

Si venguerà lo dia que, en nom de Déu,
la tua i la mà mia s’estrenyiran,
lo meu i lo cor tou s’ajuntaran,
amb la tua serà l’ànima mia.
Qui bell que nos pareixerà lo dia!
Desperta-te i escolta aqueixa veu.

La seva curiositat musical, que incorpora una bona dosi d’entusiasme, l’ha portada a explorar altres registres i s’ha apropat amb una particular afinitit a dos gèneres germans, el tango i, especialment, el fado, que interpreta des de la seva peculiar sensibilitat mediterrània. Us convido a escoltar aquesta seva personal interpretació de “Fado português“:

L’any 2006, Franca Masu va publicar un tercer àlbum de cançons en català, “Aquamare”, aquest amb composicions pròpies, del qual us faig aquesta última proposta, “Tria la vida“, una mostra excel·lent de la seva capacitat vocal i artística per integrar en una síntesi personalíssima, que arrela en el substrat jazzístic, des de les músiques d’arrel tradicional del seu àmbit cultural estricte fins a altres influències més llunyanes –com el fado, especialment notable en aquesta composició:

Josep A. Vidal

⁽¹⁾  Web oficial de Franca Masu (http://www.francamasu.com/it/biografia/1/47.html).

⁽²⁾  “Ramon Clavellet” és el pseudònim emprat per l’escriptor sard Antoni Ciuffo (Sàsser, 1879 – Barcelona, 1911), que el 1908 fundà la revista “La Sardenya Catalana”.