LES CAMPANES DE LA RESURRECCIÓ
En un article anterior vaig confessar sense cap contenció la meva predilecció per la veu i l’obra de Teresa Rebull. Avui, quan encetem la setmana que culminarà amb les eleccions en les quals els qui volem que Catalunya faci un altre pas, tan ferm com sigui possible, en el camí cap a la independència, us vull proposar d’escoltar tres cançons de Teresa Rebull que són tres paisatges vitals de la història del nostre país i que ens recorden algunes de les etapes del nostre itinerari col·lectiu. La tria no és casual: portem molts dies sentint com les veus iracundes del nacionalisme espanyol atribueixen a la “quimera” del president de la Generalitat la “invenció” de la “deriva” independentista. No tenen arguments, i si en tenen, no saben exposar-los o no ho consideren necessari; històricament han tingut prou amb la por i la força, i ara potser els sembla que entrar en el debat amb arguments i racionalitat és una humiliació…
El clam per la independència, sigui d’una majoria aclaparadora o sigui d’una majoria insufucient, no és la quimera de ningú a qui es pugui posar nom i cognoms: és una “voluntat” clarament expressada per bona part del poble català, una part que les urnes quantificaran i que, si cal, s’expressarà en referèndum. La història és tossuda. I la voluntat dels pobles no es pot tòrcer perennement, i molt menys sense arguments i amb una actuació política tan matussera com la que exhibeixen els qui, des de l’oposició a la iniciativa independentista, haurien d’acceptar democràticament el debat que se’ls proposa.
Tot ve de lluny, de molt lluny. I no s’hi val a fer veure que és un invent esbojarrat provocat per la crisi i algun altre fet conjuntural. Portem un llarg, molt llarg itinerari, que ens ha dut fins aquí. Les tres cançons que us proposo i que corresponen a un disc de curta durada editat l’any 1969, són tres fites, tres paisatges d’aquest itinerari. Comencem amb un tema d’Anastassi musicat per Theodorakis i adaptat al català per Josep Maria Espinàs: “Les campanes de la Resurrecció”. Segueix “Paisatge de l’Ebre”, una evocació de la Batalla de l’Ebre, un dels episodis culminants de la Guerra Civil Espanyola; i segueix “Andalusia, collarets d’ombra”, un paisatge humà i social molt proper per a moltes generacions actuals de catalans que són fills de l’emigració i que, partidaris o no de la independència, avui són cridats per la història a decidir, amb la veu i amb el vot, el futur de Catalunya.
Josep A. Vidal