Tomeu Penya: ecos balears de country i rock and roll – por Josep A. Vidal

 

Tomeu Penya: ecos balears de country i rock and roll

 

Més de 50 anys de dedicació a la música constitueixen la biografia d’en Bartomeu Nicolau Morlà, nascut a la localitat mallorquina de Vilafranca de Bonany el 1949 i conegut amb el nom artístic de Tomeu Penya.

Més de 300 cançons, 25 discos enregistrats i una carrera singular, que arrenca amb la vinculació al món del pop-rock en els anys adolescents, des del qual es va anar pouant en la tradició folklòrica balear i en va anar extraient una veu pròpia, que s’afirmà ja plenament en el seu primer disc, enregistrat l’any 1980.

El substrat de les composicions i la música de Tomeu Penya prové de la fidelitat als orígens del pop. Rock and roll, el country, la balada… La genialitat, però, rau en el sincretisme musical que aconsegueix la fusió de dues tradicions tan allunyades geogràficament sense que cap de les dues perdi personalitat i caràcter. No hi ha pastiche, no hi ha imitació, ni apropiació… Tomeu Penya és una veu autèntica, insular fins al moll de l’os.

En una de les seves cançons antològiques, Rock and roll, els millors anys, que és una bella balada, Tomeu Penya mira enrere, cap als anys de joventut, amb les il·lusions adolescents encara vives, i els anys de formació musical en què assumeix les seves arrels i s’aferma el seu compromís personal amb la música, amb la llengua i amb la cultura.

 

 

Del disc “Penya al descobert”, del 1998, us convido a escoltar D’una gatera me vaig casar, una mostra eloqüent d’aquest treball de sincretisme i de fusió de llenguatges en l’obra del músic balear.

 

 

Dona reggae, que us convido a escoltar a continuació, és una composició inclosa en el recull “Antologia”, enregistrat l’any 1999.

 

 

T’estim, d’aquest mateix recull del 1999, és una peça lírica que, amb la balada i el folklore tradicional com a referents, ens fa sentir el caràcter singular i la fermesa de l’estil personal de Tomeu Penya:

 

 

Tomeu Penya imprimeix un caràcter molt personal a tot el que interpreta. En el disc d’homenatge a “Antònia Font”, s’hi inclou aquesta personalíssima versió d’Alegria, que Antònia Font, un grup format el 1997, havia enregistrat el 2002.

 

 

Finalment, us convido a escoltar un altre dels molts èxits de Tomeu Penya, Mallorquins i catalans (la cançó comença després d’unes paraules de Penya, minutatge 1:30).

 

 

 

Josep A. Vidal

 

 

Leave a Reply