CARTA DE BARCELONA – D’Anaïs Nin a la cort portuguesa de Joan III o “El cistell de les cireres” – por Josep A. Vidal

LOGOCITY

Els camins amb què se segueix la història són laberíntics. Tries un camí i el trobes ple de trencants i revolts desconcertants que no saps si et portaran gaire lluny ni cap a on o si quedaran estroncats en un pròxim revolt. Resseguir aquests camins, una mica a l’atzar, és sempre entretingut i, algunes vegades –cadascú decidirà si moltes o poques– et conviden a un recorregut apassionant. És com jugar al joc de les cireres amb què en la meva infantesa em vaig entretenir moltes vegades: quan la mare arribava del mercat i treia de la bossa una paperina curulla de cireres, jugàvem a treure’n una agafant-la per la cua i a veure qui n’arrossegava més. De la paperina en sortia gairebé sempre un embolic apetitós de cireres, com un carràs d’un vermell intens o moradenc; era gairebé impossible agafar-ne una sense arrossegar-ne d’altres. Potser em ve d’aleshores la propensió a enfilar una història amb una altra, cercant-hi relacions, dreceres, connexions amagades. En aquest món que la història, la cultura, el pensament –fins i tot el científic– i, no cal dir, la política ens han acostumat a veure fragmentat en unitats essencialistes inconciliables, descobrir tot allò que compartim per damunt de l’espai –de les fronteres físiques i mentals– i del temps –dels prejudicis ideològics de qualsevol tipus– té més transcendència que no sembla.

La lectura d’un article recent de Clara Castilho, que aquí mateix evocava la figura d’Anaïs Nin,1 lectura que agraeixo, és la cirera metafòrica que us convido a arrossegar i que, si persevereu en l’itinerari laberíntic que us proposaré, ens menarà des de l’entorn californià i cosmopolita de l’escriptora franco-americana, fins a la cort portuguesa i altres corts europees de la primera meitat del XVI, un viatge que ens revela, per si cal, els perfils i els volums, els accents i les essències d’un paisatge, alhora particular i universal, que compartim.Imagem1

Anaïs Nin i Culmell era filla d’un compositor i pianista cubà, Joaquim Nin i Castellanos (l’Havana, 1879 – l’Havana, 1949), fill de Joaquim Nin i Tudó, un militar español, nascut l’any 1843 a Tarragona i, per tant, català, que l’any 1868 va ser destinat a Cuba, on va assolir el grau d’alferes de cavalleria (1878) i va viure durant 12 anys.2 El 1879, any del naixement del seu fill Joaquim –és a dir, el pare d’Anaïs–, va passar a la reserva, i l’any 1883, ja de retorn a Catalunya amb la família i instal·lat a Barcelona, es va llicenciar de l’exèrcit. Amb 40 anys i alliberat de l’obediència militar, es consagrà a la pedagogia i l’escriptura, activitats a les quals ja s’havia dedicat anteriorment, a Catalunya i a l’Havana. La seva producció literària, orientada amb vocació didàctica i pedagògica, inclou títols tan característicament decimonònics com Cartilla de moral para los niños (1877), Bellezas de la literatura española (1879), Colección de autógrafos (1880), Tratado de dibujo (1880), Caridad y resignación, Nociones de Historia de España, Álbum de historia sagrada… L’any 1885 publicà també un recull de Poesías y pensamientos.

 Imagem2Potser el feminisme d’Anaïs Nin va beure en algun moment en una de les obres del seu avi publicada l’any 1881 amb el títol Para la mujer, seguit d’un subtítol prou eloqüent i descriptiu del propòsit i, presumiblement, del contingut del volum: Hermosa colección de pensamientos, máximas, sentencias y dichos sobre la mujer y el amor. Que Anaïs conegués o no aquesta obreta de l’avi és intranscendent, però allò probablement rellevant és la vena artística que descobrim en la biografia del seu avi Joaquim, una vena artística que es manté a través de les generacions successives.

També el germà de l’avi, Josep Nin i Tudó (el Vendrell, 1840 – Madrid 1908) fou artista: pintor remarcable, retratista de mèrit (d’ell són els retrats de Castelar, de Prim, de Sarah Bernhardt) i exponent destacat de l’historicisme romàntic com veiem en quadres com la vetlla dels cadàvers de Daoiz i Velarde (1876) o l’Enterrament d’Ofèlia (1878).

El cas és que Joaquim Nin i Castellanos, el pare d’Anaïs, fou batejat a Barcelona, a l’església de Santa Maria del Imagem3Mar, l’11 de desembre del 1880, i fou a Barcelona on, a una edat realment precoç es desvetllà la seva vocació musical i on es formà com a pianista al costat de Carles Gumersind Vidiella (Arenys de Mar, 1856 – Barcelona, 1915), pianista català que, havent completat la seva formació a París, assolí gran anomenada com a concertista i, segons les fonts, excel·lí sobretot en la perfecció del fraseig. Als 12 anys, a penes adolescent, Joaquim interpretava obres de Mendelssohn, Weber, Beethoven, Schumann, Rubinstein y Liszt, i als 14 anys, a una edat sorprenentment precoç, rebé el títol de professor de piano. L’any 1899 (5 de juliol), a l’edat de 20 anys, va oferir un concert en el marc de la cinquena Festa Modernista de Sitges, en què interpretà obres dels catalans Enric Morera, Joan Gay (que després es traslladà a Cuba, on fundà l’Orfeó Català de l’Havana, i s’instal·là més tard a Buenos Aires, on va morir el 1926) i Francesc Alió, a més de Grieg i Scarlatti. El 1902, després d’una estada a Cuba, on va actuar com a concertista, es traslladà a fer estudis de composició a París, on s’instal·là temporalment i on, l’any 1903, va néixer Anaïs.

 Imagem4Entre 1905 i 1908 fou professor, a París, de l’Schola Cantorum. A partir del 1908, repartí la seva activitat entre Brussel·les i Berlín. Després viatjà a Cuba, on va residir a penes dos anys i es va ocupar en diferents iniciatives de caire musical, i tornà novament a Brussel·les i a París, fins que, amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, tornà a Cuba, que esdevingué el seu espai de referència fins a la seva mort l’octubre del 1949 i on va desenvolupar una fecunda carrera com a compositor: per a pianoDanse ibérienne3 (1926), Chaîne de valses (1927), Message à Debussy (1929), Berceuse pour les orphelins d’Espagne (1939–; música de cambraAu  jardin de Lindaraja (1927), Rhapsodie ibérienne (1930)–; per a cant i piano, i balletL’écharpe bleue (1937).

Fou precisament durant l’estada de la família Nin a la capital alemanya on, l’any 1909, va néixer el germà d’Anaïs, Joaquim-Maria Nin Culmell (Berlín, 1908Oakland, Califòrnia, 2004) que heretà dels pares el do de la música –cal remarcar que la mare, Rosa Culmell, fou una notable cantant d’òpera i professora de cant (en fou alumna la famosa soprano Conxita Badia). D’ells heretà també l’interès per la pedagogia i, del pare en particular, la vocació com a pianista i compositor, activitats amb les quals donà continuïtat, ell també, a la vena artística de la família.

Com el pare, va fer els estudis musicals a Barcelona i París, on estudià a l’Schola Cantorum i al Conservatori. Com a docent, ensenyà al Williams College de Massachusetts (1944), i a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley. Com a compositor, es va endinsar amb un interès especial en la tradició musical cubana, catalana i espanyola, amb una implicació personal que és essencialment una recuperació dels orígens. Tot i que adoptà la nacionalitat nord-americana, va declarar sovint els seus orígens i li agradava de proclamar-se “català transatlàntic”. El seu llegat documental es troba repartit entre la Biblioteca Nacional de Catalunya i la Universitat de Califòrnia, Berkeley. Entre les seves composicions destaquen Concert per a piano (1946), Canciones tradicionales cubanas (1952), Diferencias sobre un tema de Gaspar Sanz (1953), Dotze cançons populars de Catalunya (1957), Tres tonades mallorquines, el ballet El burlador de Sevilla (1957), l’òpera La Celestina (1965), i l’obra orquestral Diferencias (1962).

L’any 1954 va compondre, per a guitarra, Sis variacions sobre un tema de Lluís de Milà.4 Amb aquesta obra, Nin Culmell ens recupera, amb subtilitat impressionista, l’obra del compositor valencià Lluís del Milà i Eixarc, que va viure aproximadament entre els anys 1500 i 1561. Escriptor voluntariós de resultats migrats, fou, no obstant, un músic notable, “precursor de la música per a viola de mà i el primer que va introduir instruccions verbals per marcar el tempo a les partitures”. La seva obra Libro de música de vihuela de mano intitulado El Maestro, de 1536, constitueix una fita històrica, perquè és la primera tabulatura (escriptura musical en xifres) instrumental publicada a la península Ibèrica. En aquest mètode d’interpretació per a viola de mà, Lluís de Milà introdueix diverses composicions, de caràcter cortesà (quaranta fantasies, quatre tientos i sis pavanes) i popular (sis villancets castellans i d’altres en portuguès) a més de quatre romanços antics i sis sonets en italià. Lluís de Milà va escriure també El cortesano, una obra bilingüe (castellà i català), en vers, en què caricaturitza, amb una notable dosi d’humor, la castellanització de la cort de Germana de Foix i del seu espòs Ferran d’Aragó (el Rei Catòlic, que, vidu d’Isabel i tement pel futur dels seus regnes cercà d’obrir una nova línia dinàstica amb un segon matrimoni), però el resultat, malgrat la referència a l’obra homònima de Baltasar de Castiglione, no passà de ser un entreteniment mediocre, més interessant des del punt de vista historiogràfic i sociològic, que des del literari. Lluís de Milà va viure sempre en l’ambient de la cort, ja fos a la cort valencianoaragonesa, o a la cort italiana del Duc de Calàbria, o a la cort portuguesa, on comptà amb el favor del rei Joan III. Quan moriren els seus protectors, la seva estrella s’apagà.

I com que ja hem arribat a la cort del rei portuguès, com havíem anunciat…: conte contat, el joc de les cireres s’ha acabat.

 Josep A. Vidal

————-

Ilustraciones:

Joaquim Nin i Tudó
(EC – Enciclopèdia Catalana)

 Nin i Tudó, Josep: Retrat de l’actriu Sarah Bernhardt caracteritzada com a Dama de les camèlies.

 Joaquim Nin i Castellanos

 Joaquim Nin Culmell.

 ________________

 1      Clara Castilho: Anaïs Nin, uma mulher a escrever histórias eróticas de uma forma diferente,

https://aviagemdosargonautas.net/2014/02/21/anais-nin-uma-mulher-a-escrever-historias-eroticas-de-uma-forma-diferente-por-clara-castilho/

2      Fonts de consulta: Principalment, articles diversos de Gran Enciclopedia Catalana i de Wikipedia, i Díaz Pérez de Alejo, Liz Mary: Joaquin Nin y Castellanos (La Habana 1879-1949): un estudio monográfico. Conferencia para la sociedad castellana y leonesa de Cuba

(http://www.cce.co.cu/Art&Conf/Conf_LA_SOCIEDAD_CASTELLANA_LEONESA.html)

3      El lector interessat pot escoltar Danse Ibérienne interpretada al piano pel mateix Joaquim Nin a l’arxiu digital de la Fundació March: http://digital.march.es/merce/en/fedora/repository/cam%3A1 (I) i http://digital.march.es/merce/en/fedora/repository/cam%3A2 (II). Ultra els sorolls inevitables de l’enregistrament, que no arriben a malmetre l’audició, el so de les castanyoles i del “taconeo” és de la ballarina Antonia Mercé y Luque “La Argentina”, que assolí fama mundial arran de l’estrena a París, l’any 1925, d’El amor brujo de Manuel de Falla.

4      El lector interessat pot escoltar Sis variacions sobre un tema de Lluís de Milà en una interpretació antològica del guitarrista cubà José Rey de la Torre (http://www.youtube.com/watch?v=1NYqbV0VJTw). Dissortadament, la qualitat de la interpretació es veu una mica perjudicada pel soroll de fregit del disc, però val la pena passar per alt aquest inconvenient. Com a alternativa, es pot escoltar la interpretació que en fa el guitarrista nord-americà Marc Regnier, una interpretació també excel·lent i amb un so impecable (http://www.youtube.com/watch?v=n_nG2FU-VeI).

2 comments

  1. Ernest Serrahima i Sant

    Doncs mira, ara duc una temporadeta plena de les aventures i desventures de l’Anaïs Nin, quines coses, oi?

    Gostar

  2. Ramon

    Andreu Nin, anarquista, tindria algun parentesc amb aquesta familia?
    Gràcies. Obrigado.
    Ramon

    Gostar

Deixe uma Resposta

Preencha os seus detalhes abaixo ou clique num ícone para iniciar sessão:

Logótipo da WordPress.com

Está a comentar usando a sua conta WordPress.com Terminar Sessão /  Alterar )

Google+ photo

Está a comentar usando a sua conta Google+ Terminar Sessão /  Alterar )

Imagem do Twitter

Está a comentar usando a sua conta Twitter Terminar Sessão /  Alterar )

Facebook photo

Está a comentar usando a sua conta Facebook Terminar Sessão /  Alterar )

Connecting to %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

%d bloggers like this: