CARTA DE BARCELONA – La gran festa del Llibre, una oportunitat – por JOSEP A. VIDAL

 

A les envistes ja de la celebració del Dia Internacional del Llibre, les editorials preparen, per segon any consecutiu en la irregularitat de la pandèmia causada pel Covid19,  les novetats que oferiran als lectors el proper 23 d’abril. La festa del llibre té, a Catalunya, un vessant entranyable i, em sembla, genuí. No debades fou aquest el lloc on va néixer, i ho va fer en coincidència amb la diada de Sant Jordi i en circumstàncies històriques que van afavorir el desenvolupament de la festa i l’adquisició d’uns trets propis que la singularitzen entre les celebracions que, a l’entorn del llibre, es facin a qualsevol altre indret del planeta.

A la diada del llibre, que omplia els carrers de parades de venda plenes de volums de tots els gèneres i que convidaven els passejants a fullejar-los i descobrir potser alguna novetat atractiva o recuperar algun títol clàssic, s’hi va afegir el ritual de regalar roses a les persones estimades i un sentiment fervorós de singularitat col·lectiva que va promoure aquesta diada a la condició de festa nacional en el context de la dictadura franquista, en què els intents de celebrar l’Onze de Setembre topaven contra la fèrria repressió policial.

En el postfranquisme, la diada de Sant Jordi i Festa del Llibre ha conservat aquell caràcter de vindicació identitària nacional. Això fa que, tot i ser un dia feiner, llevat que s’escaigui en diumenge, la gent envaeixi els carrers del centre urbà i es concentri en grups nombrosos al voltant de les parades de llibres. Els editors, conscients del volum de negoci que es concentra en aquesta diada, aprofiten l’avinentesa per treure al mercat un seguit de novetats. Tothom, en el sector del llibre, és conscient de l’oportunitat d’orientar aquest dia de devoció al llibre per promoure la lectura, guanyar-hi adeptes i generar dinàmiques de captació i fidelització de lectors i, consegüent, de clients que permetin d’incrementar el volum regular de vendes al llarg de l’any.

Naturalment, els autors hi estan també interessats en aquest aparador urbà de dimensions extraordinàries, que els dona relleu i difusió, que els obre vies de contacte personal amb el seu públic mitjançant la signatura dels seus llibres, que els atorga una presència inhabitual en els mitjans de comunicació i l’atenció d’un públic predisposat a la compra i interessat a copsar la novetat més rellevant del dia en els diferents gèneres.

Tanmateix, l’interès principal l’acaparen les editorials i els llibreters, conscients que s’hi juguen una part important dels beneficis de la campanya anual.

Hi ha una certa aurèola romàntica, potser excessiva, al voltant del llibre que pren una intensitat molt particular en aquesta diada. La idealització, d’una banda, i la peremptorietat de la diada que imposa el ritual de la compra del llibre genera un volum molt important de compra compulsiva, sense criteri. Molts editors, i especialment les grans corporacions editorials, hi han vist, en això, la gran oportunitat, la possibilitat d’acaparar la major part possible del pastís i, deixant de banda aquella oportunitat de què parlàvem suara pel que fa a la captació de lectors, han tirat pel dret i han capitalitzat a favor dels seus interessos el potencial de personatges mediàtiques, actors, cantants, polítics, còmics, comentaristes, tertulians, etc., d’aquells que omplen totes les hores de la graella televisiva, de la programació radiofònica, de la premsa groga i de tots els canals d’accés a la popularitat. Això genera una allau de títols intranscendents, de producció pseudoliterària i de publicacions porqueria que reprodueixen les mateixes misèries dels programes de televisió porqueria o insisteixen en allò mateix que ja té un mercat fet, allò que ofereix seguretat en les vendes. Molts escriptors de mèrit, novel·listes, poetes, assagistes… han anat distanciant-se dels rituals de signatura de llibres i han cedit l’espai a autors de best-sellers i personatges populars que, promocionats per les editorials i pels mateixos mitjans que freqüenten, han anat apoderant-se d’un protagonisme que, a parer meu, no contribueix a promoure l’hàbit de la lectura ni a apropar els lectors a la literatura o al llibre.

La promoció d’aquest tipus d’obres destinades específicament a apropiar-se la part més grossa possible del pastís fan campanyes de promoció intensives per tal d’apropiar-se el major nombre possible dels compradors rituals, que no tenen un hàbit consolidat de compra de llibres o de lectura literària. Des d’un més abans de la diada, pots fer córrer el dial de les emissores radiofòniques o televisives i anar trobant el mateix autor, entrevistat en programes de gran audiència, parlant del seu llibre. Les editorials, i és legítim que ho facin, posen tota la carn a la graella a l’hora de liderar les vendes.

Sé prou com el sector del llibre necessita vendre molt. I que, de la mateixa manera que en el passat les editorials més prestigioses es van fer grans venent bíblies, avui tenen tot el dret a fer-se grans venent best-sellers i literatura oportunista. Hi tenen el dret. Però, tinc la convicció que haurien de ser més curoses, perquè la manca de criteri o la cronificació de la superficialitat no contribueix a la formació i fidelització de lectors. Alhora, val a dir que són molts els autors que no aconsegueixen publicar llibres prou meritoris perquè no troben editors prou receptius ni amb la capacitat de risc necessària per apostar per la qualitat literària quan la rendibilitat és poc clara a curt termini. Això va en detriment de la capacitat de risc, un factor sense el qual la literatura i el pensament quedaran sepultats sota capes i capes de superficialitat, banalitat i oportunisme més o menys enginyós. Això va, finalment, en benefici de la mediocritat i, a la llarga, redunda en perjudici del nombre i la qualitat dels lectors i el menysteniment del pensament crític.

Josep A. Vidal

Leave a Reply