En la barca del temps…
Bartomeu Rosseló-Pòrcel (Palma de Mallorca, 1913) morí de tuberculosi l’any 1938. Malgrat la seva joventut va exercir una forta influència en els poetes de l’anomenada “generació sacrificada”, la dels joves escriptors que iniciaven la seva singladura quan va esclatar la Guerra d’Espanya.
La mort de Rosselló-Pòrcel va deixar una forta empremta en l’obra del seu amic Salvador Espriu, que li va dedicar un poema elegíac d’una densitat emotiva molt punyent: “Estimat Rosselló, / si podies venir / amb la barca del temps / amb el vent de llevant / a l’Alguer…“
D’aquest poema, Marina Rossell en va fer una cançó corprenedora. No li calen presentacions. Us convido a escoltar-la. No us la perdeu.
Estimat Rosselló
si podies venir
amb la barca del temps
amb el vent de llevant
a l’Alguer.
I senties amb mi
com és viu i arrelat,
i tan clar,
aquest nostre parlar
català de l’Alguer.
Com et diu el teu nom
i somriu
la ciutat de l’Alguer,
allunyat amic meu
que ara ets
als xiprers,
a l’indret on comencen
a obrir el record
i el veler i el camí
que et va ser
sempre car,
el camí de la mar
de l’Alguer.
Si podies venir
amb la barca del temps
amb el vent de Llevant,
amb la barca del temps.
Com et diu el teu nom
i somriu la ciutat,
allunyat amic meu…
Allunyat amic meu
si podies venir
amb la barca del temps…
Josep A. Vidal