La maduresa i el nivell de convicció que ha demostrat el sobiranisme català ha commòs les estructures de l’Estat. Tant el govern com els mitjans de comunicació arreu de l’Estat espanyol havien pensat que seria fàcil ignorar el clam independentista expressat amb tanta contundència en la manifestació de l’Onze de Setembre a Barcelona. Es van adonar de l’abast i la contundència de l’acció, però van creure que amb el despreci habitual aconseguirien desmobilitzar la població.
La dissolució del Parlament i la convocatòria d’eleccions a Catalunya va descol·locar el govern, els partits, els mitjans i els diversos sectors de la població espanyola. Van començar amb el despreci habitual, amb la ironia i el sarcasme, amb l’amenaça i la por difonent missatges desestabilitzadors entre els sectors vulnerables de la societat catalana. I, finalment, incapaços de construir arguments democràtics davant la mobilització sobiranista, van passar a la coacció, a les pressions davant persones i institucions a nivell europeu. Ja enmig de la campanya electoral, han optat per l’atac a les persones, la calúmnia i l’infundi. L’objectiu ha estat desprestigiar el moviment sobiranista.
En aquesta línia, el diari “El Mundo” ha atribuït al president de la Generalitat, a l’expresident Jordi Pujol i la seva família, el cobrament de diners fraudulents, en operaciones irregulars efectuades amb Jordi Millet, expresident del Palau de la Música i estafador confès; diners que haurien anat a parar a comptes no declarats en la banca suïssa. La base informativa és un esborrany de la Policia espanyola. Malgrat la contundència d’aquesta informació periodística, el Ministre de l’Interior i els responsables del cos de Policia no poden aportar el document de referència, del qual ni en tenen notícia, ni han estat capaços de trobar-lo, ni saben d’on ha sortit, qui l’ha ordenat, qui l’ha fet ni qui i com l’ha filtrat. Ni tan sols en té notícia el jutge que porta el cas, que ha hagut de recordar al ministeri de l’Interior que la policia no pot menar investigacions paral·leles no ordenades per ell.
Les persones i les institucions afectades han presentat les denúncies que fan al cas contra “El Mundo”. Malgrat tot, els líders del Partido Popular i membres destacats del govern espanyol continuen atiant el foc i utilitzant aquesta notícia no comprovada ni verificada, com a argument electoral contra el sobiranisme i amb la finalitat de manipular el procés electoral. Era previsible un atac d’aquest tipus, que és escandalós, però sorprèn la barroeria amb què s’ha fet.
La cadena de despropòsits ha continuat amb la publicació pel mateix diari d’una pretesa manipulació i ocultació de proves per part dels Mossos d’Esquadra, la policia catalana, i el Conseller d’Ordre Públic de la Generalitat. Amb això, el diari ha acumulat fins ara 6 querelles, que han estat interposades davant els tribunals per les persones i els organismes afectats en defensa de la honorabilitat personal i institucional.
En la mateixa línia, la delegada del Gobierno español a Catalunya ha actuat contra els ajuntaments que van fer les gestions oportunes perquè la població que es volia desplaçar a Barcelona per assistir a la manifestació poguessin fer-ho en tren. La incoació dels expedients contra les corporacions municipals es basa en la utilització de fons públics per a finalitats no previstes i que s’adiuen amb les competències dels ajuntaments. Però l’acció continua sent barroera i maldestra, perquè van ser els usuaris del servei els qui van pagar els trens, sense aportació de fons municipals. Però la qüestió és treure de les clavegueres del poder tot allò que pugui desvirtuar l’exercici democràtic de la llibertat de vot.
A aquestes i altres operacions maldestres, però potser efectives i desconcertants entre un sector de l’electorat, s’hi ha afegit avui mateix la guinda dels pastís, el coronel Antonio Tejero, aquell guardia civil de mostatxo novecentista que va entrar al Congrés dels Diputats armat i disparant, que va segrestar el Parlament espanyol i el govern,
el mateix que es va coaligar en el cop d’Estat del 20-F a partir del qual es va iniciar un procés involucionista de la naixent democràcia espanyola. Tejero ha presentat una denúncia davant la Fiscalia de l’Estat contra el President de la Generalitat i líder de CiU, “Arturo” Mas, per “provocació, conspiració i proposició per a la sedició”. La denúncia fou presentada el 20 de novembre –”casualment” aniversari de la mort de Franco–. Tejero, el militar colpista, en una carta publicada pel diari “Melilla Hoy” ataca Artur Mas “per les seves contínues i reiterades pretensions secessionistes del Principat de Catalunya ” i lamenta “el silenci permissiu dels poders de l’Estat” perquè “ni el Rei, ni el president del Govern, ni els tribunals de justícia ni l’Exèrcit han pres la menor mesura per acabar amb aquest contuberni format per Arturo Mas i part dels catalans “, dels quals diu que “han estat enverinats” ideològicament en la seva etapa educativa. Per consumar l’estirabot –un estirbot perillós– qualifica de “pecadors” els dirigents de CiU i anima el rei, el govern espanyol, la justícia i l’exèrcit a acabar “con esta lacra”.
La paradoxa –que hauríem d’anomenar perversió– és que aquest tipus d’actuacions tan matusserament antidemocràtiques són aprofitades, sense escrúpol ni vergonya, pels sectors que, considerant-se al marge de les vel·leitats nacionalistes –malgrat practicar un nacionalisme espanyol obtús i radical–, pretenen donar lliçons de democràcia als ciutadans de Catalunya que volen exercir el dret democràtic de ser consultats. I alhora, els qui defensen democràticament el dret a decidir, en un clima de concòrdia i entesa institucional, són titllats per persones insignes de la política espanyola i dels mitjans de comunicació de colpistes, de nazis, de criminals, de dictadors i d’enemics de la democràcia.
Josep A. Vidal