A Liberdade, a cultura, a democracia e a justiça social são as nossas paixões.
A Liberdade, a cultura, a democracia e a justiça social são as nossas paixões.
Paris com 79 anos. Nasceu em Alexandria, no Egipto em 3 de Maio de 1934, numa família oriunda da ilha grega de Corfu – foi criado num ambiente onde se misturavam várias culturas – judaica, árabe, grega, italiana, francesa… Em 1951 instalou-se em Paris. Em 1958 conheceu Édith Piaf, escrevendo para ela a letra de uma das mais populares canções de Piaf – «Milord». Nos anos 60 escreveu canções para os grandes nomes da canção francesa – como Yves Montand, Barbara, Serge Reggiani… De 1968 data o seu mais emblemático êxito – «Le métèque». A partir desse grande sucesso a sua popularidade cresceu sempre. Até hoje.
He escoltat Moustaki moltes vegades, al llarg de molts anys, sol i amb d’altres. Amb la mort de Moustaki giro l’última pàgina d’un altre dels “llibres” que he estimat en la vida. L’imaginari cultural sobre la mort ens fa imaginar-la com un instant únic i definitiu… Però no és pas així, es va produint pàgina a pàgina, pas a pas, al llarg de tots els anys. Persones, fets, vivències, sentiments, paisatges, veus, mirades, lectures, pensaments… Queden enrere, per sempre, irrecuperables… En diem “vida”, però el viure és passar, és deixar enrere, és el no retorn.
Moustaki estimava Barcelona, i a través de Barcelona crec que estimava Catalunya… Hi tenia amics. Hi venia sovint. Al Palau de la Música hi va fer, fa tres anys, el que ha estat el seu darrer concert.
En aquest mateix escenari, Marina Rossell va interpretar, el 19 d’abril del 2012, la seva versió d’algunes de les cançons inoblidables de Moustaki. Aquell concert s’integrà en un programa document de TV3 que podeu veure a
http://www.tv3.cat/videos/4515892/Marina-canta-Moustaki