CARTA DE BARCELONA – “Si els fills de puta volessin, no veuríem mai el sol” (Quico Pi de la Serra) – por JOSEP A. VIDAL

Ho cantava així, després dels quaranta anys de dictadura, l’any 1977, Quico Pi de la Serra. Havia mort el dictador i els partits polítics que havien combatut el franquisme volien tornar Espanya a la democràcia.

Si algú se sent al·ludit
i té ales, que no voli.
el refrà que cantaré
és adagi de carrer,
ja me’l deien al bressol:
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.

Pot ser ens ajupim sovint;
no és per hàbit ni caprici
que és per esquivar el calbot
i esperar el moment propici,
no sé si m’entens, Oriol:
Si els fills de puta….

Al camp la fruita es podreix,
hi ha massa intermediaris,
no hi ha planificació.
Això diuen el diaris
i així resa el camperol;
Si els fills de puta….

A Suïssa han ingressat
mils de milions de cabassos,
després diuen que és l’obrer
el responsable dels fracassos
i la manca de control:
Si els fills de puta….

A ciutat anem de cul
ningú s’aclareix, tot falla,
ja no podem respirar.
Tothom més o menys balla
de l’agost fins al juliol:
Si els fills de puta….

Surten al carrer, estan
cansats de falses promeses,
sona un tret con un fuet
i cau mort, les mans esteses
deixa dona fills i dol:
Si els fills de puta….

Heu d’oblidar, si podeu,
aquests quaranta anys de glòria.
A mi no em preocupa gens
perquè tinc mala memòria
i el cap dur com un pinyol:
Si els fills de puta….

La unitat no té destí;
l’univers no és cap llimona;
tinc un passaport que diu:
has nascut a Barcelona
i per tant és espanyol:
Si els fills de puta….

Jo cada cop veig més clar
que el poble diu el que pensa,
d’ell he apres aquest proverbi,
i amb mútua complaença
cantem com un home sol:
Si els fills de puta….

Ara, al 2017, al cap de quaranta anys de pretesa democràcia, iniciem a Catalunya unes eleccions parlamentàries que els partits polítics que havien de construir la democràcia han convocat aprofitant un mal dissimulat Estat d’excepció que ha comportat l’empresonament i l’exili del govern de Catalunya, la dissolució del Parlament, i una repressió inaudita de la ciutadania. Avui el jutge ha decidit que continuïn empresonats Oriol Junqueras, vicepresident del govern, Joaquim Forn, conseller d’interior, i els dos líders de les principals entitats civils, Òmnium Cultural i l’ANC (Assemblea Nacional Catalana), tots ells homes de pau, compromesos activament i de fa molts anys en  la defensa dels drets humans. L’objectiu de la presó cautelar no és ni el risc de destrucció de proves ni el risc de fugida ni el risc de reincidència en uns delictes que “no han existit”. És, evidentment, una mesura amb una enorme càrrega simbòlica: dos membres del govern (si tinguessin pres al president Puigdemont crec que Joaquim Forn seria ara en llibertat com tots els altres membres del govern als quals se’ls ha demanat una fiança per eximir-los de la presó) i dos líders de la societat civil; així es castiga la política i es castiga la societat d’una manera evident i contundent. És un gest de força i de venjança, per satisfer l’orgull ferit del nacionalisme espanyol, i un advertiment per a la ciutadania catalana.

Hi va haver un temps en què Espanya es vantava que en els seus dominis mai no es ponia el sol. Avui, els demòcrates espanyols, si són conscients o saben el que està passant,

han de reprendre el compromís amb la construcció d’un Estat democràtic, per tal que, algun dia, a Espanya es pugui veure finalment el sol.

Josep A. Vidal

Deixe uma Resposta

Preencha os seus detalhes abaixo ou clique num ícone para iniciar sessão:

Logótipo da WordPress.com

Está a comentar usando a sua conta WordPress.com Terminar Sessão / Alterar )

Imagem do Twitter

Está a comentar usando a sua conta Twitter Terminar Sessão / Alterar )

Facebook photo

Está a comentar usando a sua conta Facebook Terminar Sessão / Alterar )

Google+ photo

Está a comentar usando a sua conta Google+ Terminar Sessão / Alterar )

Connecting to %s

%d bloggers like this: