De nou també continua la descarga política. Començaré per el 12 d’abril:
Avancem cap a nous escenaris: La Fiscalia General del land de Schleswig-Holstein es reunirà avui a la Haia (Països Baixos) amb fiscals espanyols. Oficialment, la trobada és per intercambiar dades sobre la situació jurídica de Carles Puigdemont. “La Fiscalia General està obligada a obtenir més informació; per tant, el fiscal general assistirà amb una col·lega a una reunió amb representants de les autoritats espanyoles a la Haia, la fiscal Wiebke Hofferlner, portaveu del ministeri públic de Schleswig-Holstein. El fiscal general d’aquest land, Wolfgang Zepter, anirà a la ciutat neerlandesa acompanyat d’una fiscal de l’equip que durant els dies feiners de Setmana Santa va analitzar l’euroordre de detenció i lliurament emès per la justícia espanyola.
Quan l’Oberlandesgericht de Schelexwig-Holstein faci la seva evaluació legal final – en principi, sobre el delicte de malversació de cabals públics que Llarena atribueix a Puigdemont-, una interlocutòtia que s’espera per aquí un màxim de dues setmanes, serà la Fiscalia del land qui haurà d’actuar en consequència.
En cas que s’acordés el lliurament, l’advocat alemany de Carles Puigdemont, Wolfgang Schomburg, ja ha enunciat que aniria al Tribunal Constitucional, al qual és possible recòrrer al·legant risc de vulneració de la dignitat humana per països tercers.
La Fiscalia espanyola és conscient de les poques -per no dir nul·les- possibilitats que els jutges alemanys camviïn de criteri quan resolguin sobre el fons de la petició, és a dir, sobre per quins delictes admeten lliurar Puigdemont, si és que finalment no hi ha un rebuig global de la sol·licitut.
13 d’abril.- Tot i reconeèixer que es vulneren els seus drets polítics, el jutge Pablo Llarena va tornar a vetar ahir la investidura del número dos de JxCat. La reacció de l’independentisme no es farà esperar i avui mateix la mesa del Parlament encarregarà als lletrats de la cambra que preparin una querella contra Llarena per prevaricació. De fet, fins i tot abans de tenir l’encàrrec, els serveis jurídics de la cambra en van estar parlant ahir a la tarda i algunes fonts apunten que l’encàrrec es podria acabar externalitzant a un expert penalista.
És el tercer cop que Llarena nega la llibertat o el permís penitenciari perquè Sànchez pugui ser investit. En aquesta ocasió, però, hi havia un nou argument sobre la taula: les mesures cautelars del Consell de Drets Humans de l’ONU, que instaven a l’Estat a prendre decisions “necessàries” per respectar els drets polítics de Sànchez. En la seva interlocutòria, Llarena recorda que l’ONU en cap cas li reclamava una acció concreta. I, a més, els informes de les Nacions Unides no són vinculants.
Avui, doncs, la mesa acceptarà querellar-se contra Llarena i, a diferència del que va passar amb la segona volta del debat d’investidura de Jordi Turull, no hi haurà ple.
El Codi Penal defineix el delicte de prevaricació com el que comet una autoritat o un funcionari públic quan, “sabent que és injusta, dicta una resolució arbitrària en un afer administratiu”. Les penes varien entre els 9 i els 15 anys d’inhabilitació.
Un anunciat: La vista per extradir Clara Ponsatí començarà el 30 de juliol. La defensa denuncia la motivació política dels càrrecs. L’advocat de la consellera, Aamer Anwar sosté que Espanya perverteix l’euroordre.
Un altra anunciat: Marta Rovira d’ERC, exiliada a Suïssa, apunta en una carta que, a Barcelona no es podia sentir “lliure”. “Vivia en una presó interior; em seguia constantment la policia pel carrer”, destaca i afegeix que fins i tot la seva filla li feia notar la persecució policial.
Vaig venir a Suïssa per protegir-me de la persecució política contra la meva persona i la meva família. Si encara fos a Espanya, seria entre reixes ara mateix”, remarca. Segons ella, a l’estat espanyol no pot ser objecte d’un “judici just”. “La situació ja era tensa i ara s’ha agreujat després que la policia i el ministre de l’Interior hagin descrit com a terroristes les manifestacions”.
Un últim anunciat: El diputat i portaveu del partit Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, va garantir que que “no consentiran” de cap manera que “s’inverteixin diners de tots els catalans” per atendre “l’interés d’una persona” “això seria una utilització il·lícita dels diners públics que es pot perseguir judicialment”, va explicar, apuntant a un hipotètic delicte de malversació de fons públics. << i jo dic: no és malversació els 90 mil·lions d’euros que es varen gastar al portar la guardia civil i la policia nacional a Catalunya per garrotejar els catalans amb porres i maltractant-nos de mala manera el 1-O?>>
14 d’abril.- “que després no diguin que no en sabien les conseqüències”. Amb aquest argument expressat pel ministre portaveu, Méndez de Vigo, a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, el Govern central va advertir la Mesa del Parlament que presentar una querella, com a institució, contra el magistrat del TS que instrueix la causa per rebel·lió contra els principals líders independentistes pot portar-los a incòrrer en un delicte de malversació de cabals públics. Aquesta advertència la va reiterar el president del Govern central, M. Rajoy, des de la Moncloa.
La iniciativa per començar els tràmits per presentar una querella per prevaricació contre el jutge Llarena va ser impulsada pel president de la Cambra, Roger Torrent. A pesar de l’intensa discussió entre els membres de l’oposició, el President va defensar que “a travers de la defensa dels drets dels presos polítics i els exiliats” s’están defensant “els drets de tots els diputats i tot el conjunt de la ciutadania”, drets que, segons la seva opinió, han estat conculcats pel Suprem pel fet de no permetre investir el candidat a la presidència de la Generalitat amb més suports parlamentaris, en presó provisional.
Torrent va donar llum verda i va demanar que siguin els serveis jurídics de la Cambra els qui redactin la querella, tal com recull el document intern acordat per la Mesa. En concret, aquest document assenyala que el Parlament es querellarà “contra el magistrat o magistrats de la Sala Penal del TS que resultin responsables dels fets consistents en la vulneració conscient i deliberada dels drets polítics fonamentals dels diputats del Parlament, i particularment dels candidats Jordi Sànchez i Jordi Turull”, perquè són decisions “manifestament arbitràries, injustes i contràries al dret”. Aquest escrit servirà de base per redactar la querella.
Tant Rajoy com el ministre de Justícia Rafael Català, van insistir que ” si es paga amb diners del Parlament podría ser malversació de cabals públics. Català va subratllar que “S’estan equivocant mirant d’acovardir o fins i tot d’amenaçar un magistrat a còpia d’escarnis, de pintades al seu habitatge i de presentar-li una querella per fer la seva feina”.
Per la seva part, Torrent valora comparèixer davant del Comité de Drets Humans de l’ONU per denunciar la situació de Sànchez la setmana vinent.
Per altra banda el PNB (partit basc) es manté obert a negociar els pressupostos del 2018 amb el PP si es desbloqueja la situació a Catalunya: el d’aixecar el 155 i formar govern a Catalunya.
15 d’abril.- No falla, i mira si són cabuts: El Govern del PP prepara la denúncia contra el Parlament per via penal. L’executiu demana tota la documentació per contrarestar la querella a Llarena. La justificació en que el Govern espanyol empararia la denúncia per malversació de cabals públics és que tota querella -i el que ha decidit la Mesa del Parlament és una querella contra el jutge Llarena- comporta haver d’anar assistit d’advocat i procurador, i això ja suposa una despesa que, a parer del Govern de Rajoy, pot significar malversació de cabals públics, perquè “aquí cadescú es paga el seu advocat” van dir fonts governamentals. <<I jo dic que en són d’ignorants per no saber comprendre que els catalans som gent unida i tenim “una Caixa Solidària” permanent per les necessitats que facin falta. Tothom por depositar el que vulgui. Això no ho poden entendre els de “més enllà del riu Ebre”… i ells de on treuen els diners?, de la malversació de la “caixa d’impostos de tots els espanyols, incluïts els catalans?”>>.
Per altra banda, Puigdemont no descarta recuperar la seva candidatura a la investidura abans del termini del 22 de maig. Amb reserves, això sí. En qualsevol cas, continua en marxa la reforma de la llei de Presidència per possibilitar no només una investidura a distància sinó un govern a distància. Puigdemont no renuncia a jugar aquesta carta si, amb el permís de la justícia alemanya, aconseguix tornar a la seva Casa de la República de Waterloo.
Els diputats de JxCat s’han autoimposat cinc manaments: no hi ha pressa, no es poden cometre errors que entorpeixin els processos judicials internacionals, cal ser pragmàtics al Parlament i vehements contra l’Estat, tot està per fer i tots els escenaris són possibles.
Des de Berlín, Puigdemont manté contactes polítics d’àmbit europeu, convençut que des que el conflicte català ha passat a ser un problema dels estats la pressió sobre M. Rajoy és més gran. De fet, Puigdemont creu que els empresonaments i els processos d’extradició oberts a Edimgurg, Ginebra, Bélgica i Berlín evidencien a Europa que la qüestió catalana “està pitjor avui que el dia del referendum”. Per tant, Puigdemont concentra els seus esforços a intentar deixar en evidència la justícia espanyola i guanyar la batalla de l’opinió pública europea. Davant aquest repte, no té cap pressa per formar govern a Catalunya, cosa que queda a segón pla.
Insta·lat a Berlín, Puigdemont intentarà que la seva presència resulti el menys incòmoda possible a les autoritats d’aquest pais, amb l’esperança que el tribunal desestimi del tot la seva extradició per rebelió i malversació. Si això passés el President aconseguiria una victòria que deixaria en una situació delicadíssima el poder judicial espanyol.
