En sa bellesa Letea tant confia
En sa bellesa Letea tant confia,
i tant, d’això, sa vanitat fa ufana,
que, mudada en supèrbia la confiança,
amb els celestials déus competia.
Perquè no anés més lluny tal gosadia,
(que s’escauen molts mals per la trigança)
executaren ben prompte la venjança
que una tan gran follia mereixia.
Mes Òleno, corprès, cec per Letea,
no permetent-li Amor que suportés,
en tan alta bellesa, pena dura,
va implorar el càstig de la culpa aliena:
mes perquè Amor la Mort no separés,
tots dos van ser mudats en pedra dura.
Luís de Camões
Traducció: Josep A. Vidal
Que us contempli, Senyora, el desig dicta
Que us contempli, Senyora, el desig dicta:
no entén pas el que vol; està enganyat.
És tan fi aquest amor, tan delicat,
que aquell qui el té no sap pas què desitja.
Res no existeix, tant se val el que sia,
que no vulga perpetu el seu estat.
No vol haver el desig ja el desitjat,
sols perquè mai no falti on excel·lia.
Però, aquest pur afecte en mi es malmet:
que, talment com la pedra, per caràcter,
de la natura el cor sempre cobeja,
així la meva idea, en el que en té,
i ho pren de mi, de terrestre i d’humana,
fou, Senyora, voler aquesta baixesa.
Luís de Camões
Traducció: Josep A. Vidal