Quatre Barres
El Misteri d’Elx. La Vespra
por Josep A. Vidal
El 15 d’agost és festa grossa en la tradició europea, especialment en la tradició mediterrània. Recordo haver presenciat una processó que m’admirà per moltes raons. A més d’una extensa documentació gràfica en guardo un record summament pintoresc.
En terres valencianes el moment més extraordinari d’aquesta festa tradicional dedicada a la Verge és la representació del Misteri d’Elx, una població alacantina que ha sabut conservar viva al llarg dels segles la representació de la mort i ascensió al cel de la Verge. Res no ha aconseguit interrompre ni impedir la perpetuació d’aquesta tradicional representació del drama sacre. Ni tan sols la prohibició del concili de Trento que va significar la fi d’altres representacions que es feien a les esglésies. El Misteri d’Elx, escrit en català, és una mostra viva i fidel, a més d’excel·lent, del teatre religiós i litúrgic [atès que hi intervé necessàriament el rector o un capellà de la basílica] que es feia a Europa al segle XV.
Des de fa molts anys, sóc un enamorat de la música i la dramatúrgia del Misteri. [D’ençà que en vaig sentir un fragment en una pel·lícula de Carlos Saura (Pippermint frappé) amb López Vázquez i Geraldine Chaplin, l’any 1968.]
El Misteri, que és una festa totalment integrada en la vida de la ciutat, es representa en dos dies. En parlarem en una altra ocasió amb més detall. Avui simplement vull convidar-vos a presenciar-ne un dels moments més espectaculars: Maria ha mort envoltada dels apòstols i el seu cos reposa, adormit, al cadafal. S’obren les portes del Cel, situat al punt més alt de la cúpula basilical, i, entre un teló de núvols d’una ingenuïtat corprenedora, apareix l’araceli, l’altar celestial, on un cor angèlic, configurant un retaule igualment simple i ingenu, descendeix per acompanyar Maria en la seva Ascensió.
Esposa e Mare de Déu a nós, àngels, seguireu. Seureu en cadira real en lo regne celestial. Car, puix en Vós reposa Aquell qui cel e món crea, deveu haver exalçament e corona molt excel·lent. Apòstols e amics de Déu, aquest cos sagrat pendreu e portau-lo a Josafat on vol sia sepultat.
Si observeu la tramoia podreu valorar-ne la dificultat de fer baixar des del sostre de la basílica un aparell tan feixuc amb una sola soga i fent de manera que mantingui l’orientació, és a dir, que no comenci a girar com una baldufa. I la música, que depurà Òscar Esplà, és una mostra excel·lent de la polifonia renaixentista i barroca. No us ho perdeu:
El Misteri d’Elx, que fou declarat obra mestra del patrimoni oral i immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2001, es representa els dies 14 i 15 d’agost de cada any a Elx, en el marc d’una festa que s’inicia el dia 13 amb la Nit de l’Albà, un espectacle únic i impressionant, en el qual, gràcies a l’art de la pirotècnia, la nit es transforma en dia en esclatar una extraordinària palmera de foc sobre la basílica de l’Ascensió.