E poderemos libertar-nos…

Publicámos aqui ontem o artigo de Josep A. Vidal que nos explicava a canção L’Estaca de Lluís Llach e contextualizava a importância que ganhou, e ainda tem, como canto de liberdade e luta. É uma canção que pela sua força musical e poética se ouve e volta a ouvir, se canta e volta a cantar; e não cansa. L’Estaca é mais que a beleza da sua música, é também a beleza do seu poema.
Sem pretensões, com vista a ajudar a sua compreensão, deixamos aqui uma versão livre em português, em tradução rápida e não revista, a melhorar.
L’ESTACA A ESTACA

(Lluís Llach, 1968)

L’avi Siset em parlava

de bon matí al portal

mentre el sol esperàvem

i els carros vèiem passar.

O avô Siset falava-me

ao amanhecer, no alpendre

enquanto o sol esperávamos

e os carros víamos passar.

Siset, que no veus l’estaca

on estem tots lligats?

Si no podem desfer-nos-en

mai no podrem caminar!

Siset: Não vês a estaca

a que estamos todos amarrados?

se não nos livramos dela

nunca poderemos andar!

Si estirem tots, ella caurà

i molt de temps no pot durar,

segur que tomba, tomba, tomba

ben corcada deu ser ja.

Se puxarmos todos, ela cairá

muito tempo já não pode durar

seguro que cai, cai, cai

bem carcomida deve estar já.

Si jo l’estiro fort per aquí

i tu l’estires fort per allà,

segur que tomba, tomba, tomba,

i ens podrem alliberar.

Se eu puxar forte daqui

e tu puxares forte daí

seguro que cai, cai, cai

e poderemos libertar-nos.

Però, Siset, fa molt temps ja,

les mans se’m van escorxant,

i quan la força se me’n va

ella és més ampla i més gran.

Mas, Siset, passou já muito tempo

as mãos vão-se encarquilhando

e quando a força me abandona

ela fica mais grossa e maior

Ben cert sé que està podrida

però és que, Siset, pesa tant,

que a cops la força m’oblida.

Torna’m a dir el teu cant:

Bem sei que está apodrecida

mas, Siset, é que pesa tanto

que por vezes a força me falta.

Repete-me o teu canto.

Si estirem tots, ella caurà… Se puxarmos todos, ela cairá…
Si jo l’estiro fort per aquí… Se eu puxar forte daqui…
L’avi Siset ja no diu res,

mal vent que se l’emportà,

ell qui sap cap a quin indret

i jo a sota el portal.

O avô Siset já não me responde

um mau vento o levou

ele lá sabe para onde

e eu continuo debaixo do alpendre.

I mentre passen els nous vailets

estiro el coll per cantar

el darrer cant d’en Siset,

el darrer que em va ensenyar.

E enquanto passam novos jovens,

levanto a voz para cantar

o último canto de Siset

o último que ele me ensinou.

Si estirem tots, ella caurà… Se puxarmos todos, ela cairá…
Si jo l’estiro fort per aquí… Se eu puxar forte daqui…

1 Comment

Leave a Reply