| L’ESTACA | A ESTACA |
|
(Lluís Llach, 1968) |
|
| L’avi Siset em parlava
de bon matí al portal mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar. |
O avô Siset falava-me
ao amanhecer, no alpendre enquanto o sol esperávamos e os carros víamos passar. |
| Siset, que no veus l’estaca
on estem tots lligats? Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar! |
Siset: Não vês a estaca
a que estamos todos amarrados? se não nos livramos dela nunca poderemos andar! |
| Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar, segur que tomba, tomba, tomba ben corcada deu ser ja. |
Se puxarmos todos, ela cairá
muito tempo já não pode durar seguro que cai, cai, cai bem carcomida deve estar já. |
| Si jo l’estiro fort per aquí
i tu l’estires fort per allà, segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar. |
Se eu puxar forte daqui
e tu puxares forte daí seguro que cai, cai, cai e poderemos libertar-nos. |
| Però, Siset, fa molt temps ja,
les mans se’m van escorxant, i quan la força se me’n va ella és més ampla i més gran. |
Mas, Siset, passou já muito tempo
as mãos vão-se encarquilhando e quando a força me abandona ela fica mais grossa e maior |
| Ben cert sé que està podrida
però és que, Siset, pesa tant, que a cops la força m’oblida. Torna’m a dir el teu cant: |
Bem sei que está apodrecida
mas, Siset, é que pesa tanto que por vezes a força me falta. Repete-me o teu canto. |
| Si estirem tots, ella caurà… | Se puxarmos todos, ela cairá… |
| Si jo l’estiro fort per aquí… | Se eu puxar forte daqui… |
| L’avi Siset ja no diu res,
mal vent que se l’emportà, ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal. |
O avô Siset já não me responde
um mau vento o levou ele lá sabe para onde e eu continuo debaixo do alpendre. |
| I mentre passen els nous vailets
estiro el coll per cantar el darrer cant d’en Siset, el darrer que em va ensenyar. |
E enquanto passam novos jovens,
levanto a voz para cantar o último canto de Siset o último que ele me ensinou. |
| Si estirem tots, ella caurà… | Se puxarmos todos, ela cairá… |
| Si jo l’estiro fort per aquí… | Se eu puxar forte daqui… |
E poderemos libertar-nos…
Publicámos aqui ontem o artigo de Josep A. Vidal que nos explicava a canção L’Estaca de Lluís Llach e contextualizava a importância que ganhou, e ainda tem, como canto de liberdade e luta. É uma canção que pela sua força musical e poética se ouve e volta a ouvir, se canta e volta a cantar; e não cansa. L’Estaca é mais que a beleza da sua música, é também a beleza do seu poema.
Sem pretensões, com vista a ajudar a sua compreensão, deixamos aqui uma versão livre em português, em tradução rápida e não revista, a melhorar.


Molt bé la traducció! Hi ha alguna versió d’aquesta cançó cantada en portuguès?