El “9 d’Octubre”, Diada nacional del País Valencià
Tal dia com avui, 9 d’octubre, el País Valencià celebra la seva Diada Nacional, en la qual commemora l’entrada de les tropes de Jaume I a la ciutat de València, l’any 1238
Amb el precedent encara viu de l’Onze de Setembre a Catalunya, la manifestació i els altres actes de la diada hauran tingut avui també, al País Valencià i especialment a la capital, un intens caràcter reivindicatiu. D’una banda, perquè la repercussió de la crisi econòmica sobre la societat obliga a la presa de posicions més radicals i d’una altra pels mals que, amb una persistència endèmica, pateix el País Valencià.
En primer lloc, arribarà a la conclusió el Correllengua, que ha recorregut el País Valencià els dies anteriors a la Diada, reivindicant de manera lúdica i crítica els drets lingüístics i nacionals dels valencians, permanentment i sistemàticament negats, trepitjats i menystinguts per aquells mateixos que, des de les institucions autonòmiques i des de l’Estat central haurien de respectar-los i tenen l’obligació de garantir-los.
A la ciutat de València, el Correllengua culmina en la manifestació convocada per la Comissió 9 d’octubre, en la qual s’integren associacions cíviques com Acció Cultural del País Valencià (ACPV) o la Federació Escola Valenciana (FEV), els sindicats (Comissions Obreres del País Valencià, Unió General dels Treballadors del PV, Intersindical Valenciana) i els partits de perfil social i nacionalista (Compromís, Els Verds; Esquerra Republicana, Esquerra Unida, Partit Socialista d’Alliberament Nacional, Solidaritat per la Independència).
La celebració enguany del cinquantenari de la publicació de “Nosaltres els valencians” de Joan Fuster ha propiciat una reflexió col·lectiva sobre el llegat fusterià i la relectura de la seva obra cabdal amb la voluntat de redibuixar un futur de plenitud nacional.
El contingut de la diada queda reflectit en el manifest que ha preparat la Comissió 9 d’Octubre, que ens proporciona una visió precisa del context i les dificultats amb què es va configurant una alternativa nacional i sobiranista al País Valencià. El reproduïm a continuació:
EL PAÍS VALENCIÀ ÉS EL FUTUR
MANIFEST 9 D’OCTUBRE 2012
Un any més, ens trobem per celebrar el 9 d’Octubre: Sant Donís, l’entrada del rei Jaume I a València, però també, i des de 1977, la Diada Nacional del País Valencià.
És un dia festiu i alegre, i també reivindicatiu. Des d’aquella primera reivindicació de l’Estatut d’autonomia del 77, el dia 9 d’Octubre és un dia per a parlar del nostre futur.
I només tindrem futur si conservem i ampliem l’autogovern:
– Com a ciutadania i com a societat que mira al futur, el poble valencià s’oposa al desballestament de l’estat de les autonomies que ha iniciat l’Estat espanyol, amb el pretext de la crisi, com si fóra una retallada més, aquesta en autogovern i democràcia. És imprescindible que el País Valencià tinga tots els instruments polítics i econòmics al nostre abast per prendre decisions i bastir la nostra eixida a la crisi.
– El Consell valencià, endeutat per un sistema de finançament autonòmic nefast i per una política fiscal cada cop més regressiva, es troba paralitzat i sense alternatives, i ha demanat un rescat al Govern espanyol a canvi del nostre autogovern. Han posat preu a la nostra llibertat i als nostres drets: 4.500 milions d’euros, uns diners que no equivalen ni tan sols als 6.000 milions d’euros que anualment paguem els valencians en impostos, que se’n van a Madrid i no hi tornen. El nom d’aquesta sagnia és espoli fiscal, i amb aquest el PP ens ha portat a l’enfonsament de l’estat del benestar i de l’autonomia política del País Valencià, i a la ruïna econòmica. Han fet la nostra vida pitjor i el nostre futur, com a societat i com a poble, més difícil i incert. Però som un poble que va néixer cridant terra i llibertat, i si ens ho proposem tenim esperança i tindrem el futur que ens donem a nosaltres mateixos.
– Els pobles lliures necessiten democràcia. No és democràcia la repressió d’estudiants que demanen els recursos que necessiten als centres, ni les amenaces a treballadores i treballadors pel fet de manifestar-se i reclamar els seus drets socials i laborals. Són democràcia els drets civils, la llibertat d’expressió, la igualtat i justícia que impliquen els serveis públics i universals, com ara la sanitat, l’educació i els serveis socials. Dividir la societat en pública i privada condemna les persones més febles i protegeix les més fortes. Tinguem ben present i fem saber a qui ens escolte que la injustícia no és un dels valors del poble valencià.
– El futur del País Valencià, el nostre futur, passa per assegurar-nos les infraestructures que, com és el cas de l’eix mediterrani, potencien la nostra economia; passa per defensar una sanitat pública i de qualitat que no haguem de pagar dues vegades, amb els nostres impostos i amb el mal anomenat copagament, que deixe de retrocedir, com passarà amb la Llei de l’avortament i complisca amb les necessitats assistencials i de prevenció de tota la població; passa per una Administració pública transparent, que complesca amb el requisit lingüístic i no discrimine els valencians pel fet de parlar en català. Quan prop de 600.000 ciutadanes i ciutadans es troben a l’atur, molts d’ells sense cap tipus d’ingressos, i amb un futur incert i sense esperances, cal canviar el model productiu i les relacions econòmiques i socials, no sols per a ser més rics, sinó perquè tota la nostra gent tinga assegurat el benestar present i el seu futur.
– El futur del poble valencià passa també per l’escola pública i coeducadora, de qualitat i en valencià, que garanteix la igualtat d’oportunitats en l’accés i la formació de les persones. L’educació és clau de volta del projecte nacional. Per això, les retallades són desinversió econòmica i social. 27 milions d’euros menys en educació, la reducció de la plantilla de personal docent i la diàspora de llicenciats no ens ajudaran a construir res. L’elitisme que signifiquen l’augment de taxes universitàries i el descens de les beques també ens deixen en precari, a tot el poble valencià, per encarar els nous temps. Necessitem tota la nostra gent jove, formats amb recursos de tots nosaltres, treballant per al nostre País.
– El valencià a l’escola és fonamental perquè el nostre futur, l’alumnat, els xiquets i les xiquetes que duran les regnes d’aquest país, vetllen per ella. Volem un sistema educatiu plurilingüe, sí, però que no margine la nostra llengua, i això és innegociable. Per això ens oposem al recentment aprovat Decret sobre Plurilingüisme.
– El nostre País també necessita els seus propis mitjans de comunicació, públics, de qualitat, veraços i en català. Tanmateix, ara s’ha tancat el procés de privatització que va iniciar Zaplana, després d’anys de deteriorament de la gestió, amb un ERO que afecta pràcticament 1.300 famílies, que atempta contra els drets dels treballadors i les treballadores, i que en realitat ens fa a totes i tots els valencians una mica més pobres i vulnerables al procés recentralitzador. És un pas més en la manca de pluralitat que ja ens va afectar amb la tallada de les emissions de TV3, i que el passat dia onze va fer un altre pas enrere amb el rebuig a la proposta d’ILP, que ja s’havia rebutjat amb el Govern anterior. Tot això evidencia que el que en realitat ens cal és un espai català de comunicacions, amb TV3, ITB i RTVV. En definitiva, s’ha fet un pas més en el desballestament dels serveis públics valencians, com properament passarà a FGV, amb el pretext de la crisi i de l’asfíxia financera del Consell.
Volem fer sentir la nostra veu en aquests temes i en molts altres. La ciutadania tenim moltes formes de fer-ho, i podem alçar la nostra veu als carrers i mitjançant els òrgans de representació, però només amb el compromís actiu de tots i cadascun de nosaltres es farà realitat un demà de llibertat i de benestar per al nostre País Valencià.
Ser País Valencià és el contrari a ser una regió d’Espanya. És el nostre model de convivència i progrés.
És el nostre futur.
Visca el País Valencià!
Josep A. Vidal
Fonts consultades: