Carta de Barcelona – El Partido Popular a les Balears: tics antidemocràtics o incapacitat per a la democràcia?

 

 

El Partido Popular a les Balears: ticsantidemocràtics o incapacitat per a la democràcia?

 

El govern del Partido Popular a les Illes Balears continua la seva acció demolidora mitjançan t la política del seu president José Ramón Bauzá. Com ha passat i passa al País Valencià, una de les seves prioritats és la destrucció dels vincles entre els territoris amb els quals les Balears comparteixen llengua i cultura. Ha posat fi al sistema d’immersió en llengua catalana, intenta la fragmentació de la unitat lingüística mitjançant la hipervaloració dels elements diferenciadors fins i tot en l’àmbit balear, promou la castellanització dels topònims (recentment la ciutat de Maó ha pres oficialment la denominació bilingüe “Maó/Mahón”), ha eliminat el requisit de saber català per treballar en l’Administració balear, s’ha desvinculat de l’Institut Ramon Llull i ha incomplert els acords amb la Generalitat de Catalunya per a la coordinació compartida d’iniciatives culturals, ha consumat el tancament de l'”Espai Mallorca” dedicat a la difusió de la producció editorial i cultural Balear a Barcelona, etc.

Però aquesta acció contra la llengua i la cultura del poble, que és per naturalesa una acció antidemocràtica, no és pas l’única. Actualment ha fet públic, per mitjà de la Conselleria d’Educació, “l’Esborrany d’avantprojecte de llei reguladora de la convivència escolar i de l’autoritat del professorat dels centres educatius de les Illes Balears”, en el qual es proposa sancionar el professorat dels centres no universitaris que expressi idees polítiques a classe. En l’article 151 relatiu a “Faltes disciplinàries”, apartat a), tipifica com a “falta molt greu” la:

a) Violació de la imparcialitat, objectivitat i neutralitat en l’exercici de les seves funcions realitzant actuacions que expressin posicions personals, familiars, corporatives, polítiques, clientelars o qualsevol altra que, utilitzant les facultats que té atribuïdes, pugui vulnerar aquest principi.

I en l’article 154 relaciona les sancions amb què es castiguen les faltes molt greus:

a) Acomiadament, separació del servei del personal funcionari o revocació del nomenament del personal funcionari interí.

 

b) Suspensió ferma de funcions i retribucions per un període entre un i sis anys.

 

c) En el cas de personal funcionari, el trasllat a un lloc de feina situat en una localitat o una illa distintes.

Això comportarà, si finalment s’aprova i s’aplica:

1. Que la llibertat de càtedra se’n va al carall.

2. Que el govern institueix el control i la selecció ideològica, basats en judicis d’intencions i arguments subjectius, atès que el primer dels criteris en què es basa la tipificació de les faltes és “la intencionalitat”.

3. Que els alumnes, de qualsevol edat, i els seus pares o tutors, o els mateixos docents esdevenen delators potencials del professorat.

I a més vol dir que:

· Atès que, malgrat totes les preteses objectivitats, cap coneixement ni cap contingut no són neutres ni estan exempts de subjectivitat (ni les ciències biològiques, ni les ciències físicomatemàtiques, ni les ciències humanes…), l’escola, en la visió ideal del PP, ha de ser una eina dòcil i sotmesa al servei de la transmissió de la ideologia del poder.

La lletra escrita en aquest document, encara que es tracti d’un Avantprojecte, és una declaració d’intencions i una radiografia del tarannà del Partido Popular Español, que, malgrat que es proposa a si mateix com a exemple de democràcia, té una desconfiança essencial davant la llibertat.

Josep A. Vidal

 

 

Leave a Reply