El Cant de la Senyera en el Concert de Sant Esteve de l’Orfeó Català
Com cada any, el dia 26 de desembre, festivitat de Sant Esteve, l’Orfeó Català ha celebrat el concert que tradicionalment ofereix als socis de l’entitat. Hi intervenen tots els grups de l’Escola Coral, des dels més petits fins als més grans, a més del Cor de Noies i l’Orfeó. El concert es tanca sempre amb el Cant de la Senyera, com es fa en totes les actuacions de l’Orfeó Català.
El Cant de Senyera, que és l’Himne de l’Orfeó, és una composició de Lluís Millet sobre un poema de Joan Maragall:
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que volei! Contemplem-la
en sa dolça majestat!Oh bandera catalana!,
nostre cor t’és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l’aire,
el camí assanyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.
Indefectiblement, el cant d’aquest Himne de l’Orfeó constitueix sempre un moment d’emoció patriòtica. Fins que Els Segadors fou consagrat com a himne nacional català, cosa que no s’esdevingué fins a l’any 1976, amb la recuperació de la democràcia i el restabliment de la Generalitat –tot i que la declaració oficial pel Parlament no es produí fins al 1993–, el Cant de la Senyera va compartir aquest mateix privilegi. Tots dos himnes foren prohibits durant el franquisme. Malgrat la prohibició, l’himne de l’Orfeó va ser interpretat al Palau de la Música l’any 1960, quan se celebrava el centenari del naixement de Joan Maragall, en el marc d’un esclat d’afirmació catalanista i contra la dictadura que ha passat a la història com a fets del Palau i que va desfermar una dura reacció del règim franquista.
L’actual moment polític feia preveure que en el concert d’enguany, el Cant de la Senyera tindria una més gran intensitat emocional. I així va ser. Durant la interpretació de l’Himne, en la qual el públic, dempeus, uneix la seva veu a les veus dels cantaires de l’Orfeó, van començar a desplegar-se arreu de la sala i de l’escenari, banderes estelades. Al final, es va corejar el crit d’independència.
Us convido a veure’n l’enregistrament del Canal 33 de Televisió de Catalunya, que en el vídeo que us proposo va seguit de fragments enregistrats pel públic des de llocs diferents de la sala; aquests afegits tenen només valor documental i emotiu. Per si en voleu prescindir, l’enregistrament de la TVC acaba en el minut 4.29.
Josep A. Vidal