GERDA TARO, ROBERT CAPA, AGUSTÍ CENTELLES – MEMÓRIA DA GUERRA CIVIL – 2

Diapositivo4

Diapositivo6

nnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn

Diapositivo6 Imagem1

1 Comment

  1. El fotoperiodisme de guerra és sovint inverteix involuntàriament el protagonisme, i els personatges que surten a les fotos, que són els qui viuen realment la situació dramàtica, acaben cedint el protagonisme al fotògraf. Comporta, en certa mesura, una “perversió” de la realitat, i el seu efecte és que el drama personal esdevé icona, símbol, fins i tot obra d’art, una mostra d’excel•lència del fotògraf. El drama humà adquireix així un valor utilitari i simbòlic no desitjat. És clar que també és no desitjat el protagonisme de les víctimes d’un bombardeig, com el que il•lustra la fotografia de Centelles, aquí acompanyada de l’epígraf “Viuda ante su esposo muerto”, que reforça l’anonimat i la despersonalització en benefici de la dimensió simbòlica.
    Els dos personatges de la foto, però, son els pares del periodista català Josep Pernau i Riu, que la instantània fotogràfica va capturar en el moment real del drama. Pernau, mort el 14 de novembre del 2011, tenia poc més de 6 anys quan el seu pare va morir durant el bombardeig de Lleida per l’aviació feixista, però la memòria d’aquella sotragada el va acompanyar tota la vida. I el descriu en les seves “Memòries. D’Arbeca a l’Opus Mei”, publicades el 2004.
    Josep Pernau participà en la fundació del Grup Democràtic de Periodistes i va presidir l’ Associació de Premsa de Barcelona. Fou director del Diari de Barcelona, la capçalera degana –i avui desapareguda– de la premsa europea, i va treballar a Tele/eXpres, a Mundo Diario, el Correo Catalán y el Periódico de Catalunya. L’any 2005 va rebre el Premi Manuel Vázquez Montalbán de periodisme i la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya.

Leave a Reply