EN L’ESPANYA D’AVUI – Josep A. Vidal

La piconadora del PP continua la seva marxa sense cap mirament enfilada en la majoria absoluta.

En l’Espanya d’avui mateix, dia 29 de novembre, la policia ocupa la seu de Canal 9, la televisió del País Valencià per tancar-la definitivament. Diuen que és econòmicament insostenible i que la prioritat són les escoles i els hospitals. Ho diuen uns polítics que durant anys han utilitzat la televisió per als seus interessos, que l’han utilitzada per “repartir prebendes”, que l’han volguda inoperant, folklòrica, etnogràfica i inútil, domesticada i corrupta, i que, quan l’han tinguda així, convertida en un monstre anodí i sense caràcter, amb una audiència que no arriba al 4%, han dit que no val els diners que s’hi gasten. Uns polítics que han seguit la consigna que va enunciar obertament qui fou president de la Comunitat Valenciana i ministre de l’Estat espanyol, Eduardo Zaplana, del PP, quan va dir “Jo he venido a la política para forrarme”. Només la mala gestió d’uns polítics que han estimulat i servit trames corruptes, que han espoliat i hipotecat el País Valencià i l’han convertit en una falla immensa a punt per a la cremà és la causa responsable dels hospitals i les escoles que es tanquen i de la miserable situació en què es troba avui el País Valencià i aquesta Espanya llastimosa.

En l’Espanya d’avui, el Parlament Espanyol aprova una llei d’educació que es carrega l’autonomia educativa i que reinstaura l’obscurantisme del nacionalisme, del monolingüisme, de la manipulació i del nacionacatolicisme en el sistema educatiu espanyol. La reforma educativa s’instal·la amb els vots exclusius de la majoria absoluta del PP, amb el vot en contra de tots els altres partits a l’esquerra i a la dreta de l’arc parlamentari. L’objectiu de fons: robar competències a les autonomies i, de manera particular, a Catalunya, on volen destruir la política lingüística d’immersió que fa del català la llengua vehicular de l’escola a tots els nivells.

En l’Espanya d’avui, el govern balear del PP ja ha imposat les reformes necessàries per carregar-se el model d’immersió lingüística i l’ús del català a l’escola. I ho ha fet emparat en la majoria i en la força.

Rere el tancament de la televisió valenciana, hi ha  l’objectiu polític de desacreditar i tancar les televisions autonòmiques i especialment, en darrera instància, la televisió catalana. Rere la reforma educativa del PP hi ha l’objectiu de destruir el sistema educatiu català i, tant com puguin, recuperar les competències educatives i el control ideològic de l’escola a Catalunya. Rere l’aplicació de la reforma lingüística del govern balear hi ha l’objectiu de curtcircuitar el corrent d’identitat lingüística entre les Balears i Catalunya… I aquests objectius no han estat formulats a posteriori del procés independentista a Catalunya, sinó molt abans. Tinc la convicció personal que el PP està utilitzant la majoria absoluta per culminar el cop d’Estat que, en l’inici de la transició, un 23 de febrer, va segrestar la incipient democràcia espanyola, va domesticar i sotmetre el socialisme emergent com a força de govern i va col·locar la societat espanyola de la transició en un punt mort que permetés el rearmament de l’ideari de l’Espanya del Movimiento i la seva camaleonització democràtica.

El resultat en l’Espanya d’avui és que la voluntat destructora del PP és ferotge, l’odi del PP als pobles i a la identitat plural d’Espanya és ferotge, la ignorància democràtica del PP és ferotge, el cinisme del govern del PP és ferotge. El nacionalisme abassegador del PP és ferotge. I l’adhesió del PP a l’ideari neofalangista és ferotge. I la majoria parlamentària del PP és contundent i inflexible.

En democràcia, la mala política hauria de ser castigada en les urnes. Però en la realitat les coses no passen segona aquesta lògica, si més no en aquest anacronisme històric que és la mentalitat política de les majories democràtiques a l’Estat espanyol, que han vist i permès amb una deixadesa culpable la instauració en el poder d’una ideologia hereva de la dictadura.

No només han permès la perpetuació de l’ideari franquista, sinó que fins i tot li han concedit el temps necessari per reorganitzar-se, per situar-se en el context de la democràcia i camaleonitzar-se convenientment. I aquest lifting democràtic s’ha pogut fer impunement gràcies a la inconsciència, la incoherència i la culpa democràtica del socialisme espanyol, que va estar instal·lat en el poder durant prou anys com per haver consolidat la transició democràtica: i no ho va fer. Fins al punt que avui, davant el desastre que es consuma en aquesta Espanya sense remei, el socialisme espanyol no constitueix cap alternativa socialment forta ni aconsegueix de presentar-se com a garantia sòlida en la defensa de les llibertats democràtiques.

 

Josep A. Vidal

 

Leave a Reply