En memòria de Graciliano Ramos

barcelona

El 20 de març es compleix l’aniversari de la mort de Graciliano Ramos, exquisit narrador brasiler, que admiro. En la seva memòria, rellegeixo la seva corprenedora Vidas secas. El meu homenatge va en aquests versos que li dedicà Vinicius de Moraes.

Màscara mortuòria de Graciliano Ramos

Fet solitud, la màscara paterna,
la màscara grossera, de semblant
agredolç, la seva, s’ha acordat
en una bella voluntat eterna.

Fet solitud, fet pols, s’ha revelat
en ell l’arcàngel íntim, la flama interna
de passió on sempre s’abrandà
el seu cos dur que ara molt lluny hiverna.

Fet pols, fet pol·len, fet pedra, fet fibra,
fet tot allò que és mort, encara vibra
eixa màscara eixuta d’home fort.

Mostra això el seu silenci si s’escolta:
en un clam ferm de lluita vigorosa,
un rebuig impassible de la mort.

Vinicius de Moraes (Rio de Janeiro, 1953)
Traducció: Josep A.Vidal

Máscara mortuària de Graciliano Ramos

Feito só, sua máscara paterna,
Sua máscara tosca, de acre-doce
Feição, sua máscara austerizou-se
Numa preclara decisão eterna.

Feito só, feito pó, desencantou-se
Nele o íntimo arcanjo, a chama interna
Da paixão em que sempre se queimou
Seu duro corpo que ora longe inverna.

Feito pó, feito pólen, feito fibra
Feito pedra, feito o que é morto e vibra
Sua máscara enxuta de homem forte.

Isto revela em seu silêncio à escuta:
Numa severa afirmação da luta,
Uma impassível negação da morte.

Vinicius de Moraes (Rio de Janeiro, 1953.)

Josep A. Vidal

Leave a Reply