Des del passat dilluns, dia 5 de febrer, la CUP (partit anticapitalista i independentista) ha desvelat el plà de Puigdemont. Consta de 4 fases.
1a. fase: Reconeixament de Govern llegitim (que encara està en negociació).
2a. fase: Reforma legal exprés en lectura única (una reforma de llei de la presidència per permitir explícitament que Puigdemont pugui ser investit sense necessitat d’estar present en l’hemicicle).
3a. fase: Consell de la República.- Posteriorment, en un acta solemne a Brusel·les, previst inicialment per el 18 de febrer – una assamblea d’electors catalans beneïria la creació d’un “Consell de ls República” amb Puigdemont al front.
4a. fase: Sessió d’investidura: el ple del Parlament celebraria una sessió d’investidura el 21 o 22 de febrer per nombrar president a Puigdemont o, si no fos possible, per investir un altre candidat que proposés JxCat, una via que per lo tant obriria la porta a un plà B per la presidència de la Generalitat.
La difusió de la comunicació interna de la CUP segons la qual en la reunió del dilluns passat amb el líder de JxCat a Brusel·les s’els va presentar, en el propòsit que la investidura de Puigdemont en el Parlament no sigui possible, la proposta d’investir un altre candidat o candidata de la formació, sense especificar qui, ha obert totes les especulacions. El dijous, dia 8 va ser un dia especialment procliu en aquest sentit, amb el nom d’Elsa Artadi (persona de tota la confiança de Puigdemont) al centre de totes les travesses. La protagonista, però, de moment no vol sortir al guió oficial. Ella diu que “Puigdemont és el nostre candidat i, sobretot, és el nostre candidat del Parlament”. ERC, per la seva part, també va optar per fugir d’estudi i el seu portaveu, Sergi Sabriá, es va limitar a subratllar que “tenim clar qui va guanyar les eleccions i amb quina proposta, i a ERC no li toca posar noms alternatius damunt la taula”, però si JxCat ho fa, “fariem les valoracions que ens posarien d’acord”.
Ahir, 9 de febrer, el president de ls Mesa del Parlament, Roger Torrent, va desplaçar-se fins a Madrid per visitar a Junqueres i Forn a la presó d’Estremera, però va sortir-ne sense fer cap comentari.
Sigui quin sigui el desenllaç, qui acabi sent elegit president de la Generalitat tindrà el hàndicap que el seu càrrec serà en principi merament gestor i estarà sotmés a les directrius que des de Brusel·les li marcarà el president del consell de la república, al capdavant del qual es trobarà Puigdemont, escollit per una assemblea constituent de càrrecs electes i que serà qui disposarà de tot el poder executiu, segons el pla, pel mateix líder de JxCat. És un pla què per ara continua sense haver-hi acord amb ERC.
Total que hi ha un bon conflicte entre els uns i els altres. No en parlem dels partits centristes com Cs, PP, PSC que han sigut molt durs i insultants en els seus pronunciaments.
Puigdemont necessita alimentar el relat que la restauració de la seva presidència és possible per no caure en l’oblit belga, de manera que JxCat va presentar ahir a la tarda una proposició de llei en el registre del Parlament per modificar la llei de la Presidència i del Govern. La iniciativa no només busca modificar la norma per intentar fer viable la investidura de Puigdemont des de Brusel·les (aquesta proposició de llei preveu que, en “en cas d’absència, malaltia o impediment el candidat de la presidència pugui ser investit a distància amb un pla de govern escrit), sinó que també pretén habilitar legalment les reunions del Consell Executiu per la via telemàtica. JxCat vol que el text de proposició de la llei es tramiti per via d’urgència. El text està avançat…
Oficialment, ERC vol que l’acord global de legistarura inclogui un calandari que compatibilitzi el reconeixament de Puigdemont i els i els consellers que són a Bruselles i un Govern efectiu a Catalunya que “permeti que Soraya Sáenz de Santamaria deixi de ser la presidenta illegítima de la Generalitat”.
Els lletrats del Parlament asseguren que l’ajornament del termini per la sessió d’investidura que Torrent va anunciar el 30 de gener, “no es produeix com a consequència d’una voluntat deliberada sinó de la decissió d’un órgan extern al Parlament”. Per tant, no ha estat una “decisió arbitrària” del president del Parlament o amb “voluntat dilatòria”, per la qual cosa els lletrats consideren que no corre el temps. O sigui que el termini per elegir president no ha començat.
Les coses estan de moment així…
Cordialment.
Maria Joana