Dimecres 18 d’abril.- El TS va llençar ahir dures crítiques a la justícia alemanya en una interlocutòria en que també reitera i desenvolupa les seves tessis sobre l’existència d’un delicte de rebellió en els fets de l’1-O i la declaració unilateral de independència.
La resolució del Suprem es podría considerar insòlita, en la mesura que entre en discussió amb un tribunal estranger. Però en aquet cas el que no falten són situacions inèdites. Es diria, per tant que el cas 1-O ha derivat de causa propícia per a la cooperació judicial a causa abonada per el debat jurídic entre instàncies judicials a escala europea. El Suprem, lluny d’elodir-ho, ha aprofitat la primera ocasió per rebatre els arguments dels jutges alemanys, es diria que amb l’intenció de convence’ls, però a còpia de crítiques molt directes i, en certs aspectes molt dures.
El diari Frankfurter Allgemeine Zeitung (FAZ) ahir es feia ressó de la dificultat per trobar factures del referendum inconstitucional de l’1-O amb càrrec a fons públics. El seu corresponsal a Madrid, evoca els 1,6 milions d’euros que es van gastar, segons el jutge Llarena, un aspecte sobre el qual el Tribunal de Schleswig-Holstein va demanar més informació, i del qual ha rebut 2 lliuraments des d’Espanya. També recull la frase del ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que nega que l’1-O se sufragués amb diners públics.
Dijous 19 d’abril.- El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, ha de donar una explicació completa al jutge Llarena sobre els motius pels quals ha descartat que es destinesin diners públics per al referendum del’1-O. El ministre Montoro va respondre que agraeix la petició perquè li dona ocasió d’enviar el Suprem “totes les actuacions de control” de la Generalitat “que fins ara no s’havien sollicitat”. Explica que els controls van començar el 2015 i estan reforçats des del setembre passat, quan es van intervenir els pressupostos de la Generalitat. I, perquè el jutge no tingui duptes de que per falta de papers no serà.
La providència de Llarena posa en relleu la contrarietat amb què ha acollit les manifestacions exculpatòries dels exconsellers que han declarat al Suprem. Tots ells han posat al ministre d’Hisènda com a testimoni que no es va gastar diners públics per organitzar el referèndum.
Clarament, a Llarena l’ha irritat no només que els processats pel cas 1-O puguin trobar parapet i refugi en el ministre Montoro, sinó també que l’opinió pública pugui pensar que el Suprem acusa a la lleugera. Sobretot quan són els mateixos imputats els que han passat al contraatac contre el jutge acusant-lo de sometre’ls a un” judici polític”. Els processats s’han referit al que va dir Montoro a El Mundo: “Jo no sé amb quins diners es van pagar quelles urnes dels xinesos de l’1 doctubre, ni la manutenció de Carles Puigdemont. Però sé que no amb diners públics”.
Turull, en el seu enjuciciament retreu al jutge que vulgui “decidir qui ha de ser president de la Generalitat”. Ja s’ha acabat les manifestacions de contenció i moderació. Els processats es consideren “presos polítics”, com han dit a Pablo Llarena al llarg dels últims 3 dies d’interrogatoris. Turull va dir que ara estan convençuts que el seu judici serà, i ja està sent “un judici polític”. I, per tant, han plantejat la seva defensa en aquets termes, amb la intenció de respondre frontalment a les acusacions i passar al contraatac. Turull també va reclamar que “deixin de ficar justícia en la política”.
Per altra banda l’exconsettera de Treball, Dolors Bassa va manifestar que “la violència” de l’1-O “la van produir la Policia i la Guardia Civil amb la seva actuació als collegis electorals”. I l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, va declarar que la seva obligació com a presidenta de la Cambra catalana era donar curs als debats plantejats i que les lleis sobiranistes s’havien de tramitar.
Una altre notícia és que Suïssa rebutjarà l’extradició de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, si està motivada per “motius purament polítics”, segons va confirmar el comité d’Afers Exteriors del Parlament suís.
JxCat es pren el seu temps i manté oberta la via Puigdemont a la presidència. “No volem esgotar tots els terminis, però sí que volem esgotar totes les opcions”, explicar el seu portaveu a Barlín, també va dir que. “ens hem guanyat el dret a gestionar el temps, sent molt responsables, i corresponsables amb la voluntat del poble de Catalunya, on hi ha una veu que demana que hi hagi un Govern”, i va garantir que JxCat “se sent amb prou comoditat con per treballar sense presses i continuar valorant totes les opcions”.
JxCat és plenament conscient que el calandari corre i que queda tot just un mes per el límit del 22 de maig, però entent que té prou temps per fer valer el seu relat polític i administrar en principi sense sorpreses el desenllaç dels esdeveniments. S’estudia la primera setmana de maig per una hipotètica investidura a distància de Puigdemont, els estrategs de la formació també tenen prevista la possibilitat que, una vegada sigui suspesa pel TC a partir del recurs que donen per fet que interposaria el Govern espanyol, a meitat de mes es podria dur a terme l’elecció definitiva del candidat definitiu. La consigna de JxCat és anar pas a pas, i de moment el pas del pla D encara no ha arribat. Tot continua obert.
<< Gràcies a Déu que ara comença el contraatac, Tot anirà venint poc a poc i la justicia es complirà.>>