Encare que amb retrás, intento seguir el programa d’aconteixaments relacionats amb Catalunya.
Divendres, 20 d’abril.- Ara, la Guàrdia Civil, afirma que la Generalitat va camuflar pagaments per l’1-O en diferents despeses que en total pugen a 1.915.067,22 € i que van remetre al jutge Pablo Llarena. Les diferències d’interpretació sorgides entre el Suprem i Hisenda han tingut un ràpid reflex en l’àmbit polític. El ministre d’Interior, José Ignacio Zoido, va declarar “Hisenda té unes dades; la Guàrdia Civil, unes altres; qui ho valora és el jutge”. Ja trenim un xoc institucional entre el poder executiu i el judicial. << Segons algunes fonts extraoficials, s’ha remarcat que les sumes efectuades per la Guàrdia Civil contenen errors contabilistics. << Ja dic jo que aquet cos no dona per més!. Com es pot un fiar d’ells?>>. El malestar al Govern espanyol i al PP és gran, encara que els ministres s’ajustin a l’argumentari “que decideixi el jutge”. El mal està fet perquè els espanyols no entenen què és el que està passant.
Per altra banda, la participació de l’exconseller Puig en un acte a la delegació de la Generalitat a Brusel·les dimecres passat, va irritar força el Govern espanyol. Des del Ministeri d’Exteriors van advertir inmediatament que hi hauria consequències “immediates”. Doncs avui el Conssell de Ministres aprovarà dos cessaments de dos alts càrrecs de la Generalitat. Seran destituïts la directora general de Relacions Exteriors, Marina Borrell, i el director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, Agustí Colomines.
Ja al gener es va prohibir que es fes a la delegació de la Generalitat a Brusel·les una reunió del President del Parlament, Roger Torrent, amb Carles Puigdemont i els 4 consellers que en aquell moment eren a Bélgica. Per evitar-la es van prendre mesures dràstiques, com tancar la delegació i enviar tot el personal a casa. La reunió va acabar fent-se però en un altre local de la capital Belga. La delegació de la Generalitat a Brusel·les és l’única que queda oberta a l’exterior des de l’apricació de l’article 155. La resta, (anomenada Diplocat), ja es van tancar.
Dissapte, 22 d’abril.- Els nacionalistes bascos donen una semana més a M. Rajoy per encarrilar el conflicte català, però no garanteixen els seus vots al Congrés dijous vinent en el debat de totalitat del progecte de pressupostos generals de l’Estat. El portaveu del PNB, a la Cambra Baixa, Aitor Esteban, va reiterà ahir que la decisió de no presentar una esmana a la totalitat als nous comptes de Rajoy es basa en la delicada situació política a l’Estat i la va vincular a l’estabilitat necessària perquè s’obri “una via de comunicació política” a Catalunya. “És el nostre gra de sorra perquè el 155 desaparegui”, va subratllar.
Diumenge, 22 d’abril.- Val la pena que trasmetri integrament l’entrevista de la periodisata Isabel García Pagán al delegat del Govern d’Espanya a Catalunya, Enric Millo. Afegiré els meus petits però autèntics sentiments:
Anem cap a sis mesos del 155. Se sent president de la Generalitat en funcions? – No. Soc el delegat del Govern d’Espanya a Catalunya.
Ha entrat a Palau en aquest temps? – No. No tinc interlocutor. Hi anava sovint quan havia president. És el que ens manca ara: un nou president que compleixi amb la legalitat, un govern, i que es restauri la normalitat institucional amb el Govern d’Espanya. << Pregunto jo: ha de ser sempre del seu gust, o bé per elecció del Parlament de Catalunya?>>.
Com afecta a la pràctica la via 155? – Garantim que els serveis públics funcionin amb normalitat i que aquesta situació extraordinària no afecti el dia a dia de la ciutadania. Això ho hem aconseguit al cent per cent. << I perquè hi han tantes nanifestacions del poble català?. Que mantider!>>.
No tindrà consequències a mitjà termini? Hi ha decisions de planificació? – El 155 no té com objectiu que el Govern d’Espanya faci les polítiques de la Generalitat. Per això hem fet unes eleccions. Hi ha qui diu que hi ha d’haver Govern per posar fi al 155; és al revés: l’objectiu del 155 és que hi hagi Govern. <<Hi ha hagut unes eleccions en que no s’ha respectat el vot guanyador de Carles Puigdemont i per segona vegada (1-O i 21-D) >>.
El PP té pressa per acabar el 155? – Sempre hem dit que com abans hi hagi govern millor. La pregunta és qui té interés que això no s’arregui. << El mateix M.Rajoy, perquè a Catalunya ja tenim elegit el president que és Carles Puigdemont>>.
Qui? – Només hi ha una persona. Que Catalunya recuperi la normalitat institucional perjudica a qui des de fora de Catalunya intenta mantenir el caos i l’inestabilitat. El Govern espanyol pot mantenir el 155 el temps que faci falta. << No falla, com els cou que Puigdemont, des de l’exterior exposi els fets en clar devant Europa. I sobre el 155, no acaba de dir que el Govern espanyol vol acabar-ho quant abans millor? >>.
No diu el nom de Carles Puigdemont. La seva estratègia està complicant la legislatura a Mariano Rajoy? – Només vol mantenir la situació bloquejada, el conflicte i la inestabilitat, perjudica el conjunt dels catalans per internacionalitzar el conflicte. << A nosaltres, els catalans només volem el President que hem votat el 21-D , amb la “legalitat” que M.Rajoy va posar les urnes aquell dia i en que va afirmar que respectaria les votacions obtingudes >>.
El procés judicial ha afectat la imatge exterior d’Espanya? – Està perjudicant greument la imatge de Catalunya i la convivència, perquè manté oberta una ferida que hem de tancar entre tots. A més, alimenta una incertesa que no ajuda la economía. Malgrat que el ritme de creixament és positiu, Catalunya no se n’està beneficiant com la resta d’Espanya. << Com és possible que li surtin tantes mentides per la seva boca!. Primer: el que ha afectat és a Espanya i no a Catalunya, com s’ha comprobat en els llocs on s’ha desplaçat Puigdemont des de l’exil·li, tan a Bélgica, Suïssa, Dinamarca, Finlàndia i com ara a Alemanya, malgrat l’insistència desesparada de Llarena de buscar tres peus al gat. Segón: aquí no ferim a ningú, som gent pacífica, però ara ja comencem a dir prou d’injustícies i de represions. Tercer: A Catalunya anem sortint-nos de tota l’economia, a pesar de les trabes que ens posa el Govern espanyol >>.
Preguntava per l’imatge d’Espanya. – És l’imatge internacional de Catalunya la que surt perjudicada. Espanya està demostrant a tot el món que és una democràcia consolidada, un Estat de dret fort, on es respecta la llei, la divisió de poders i que ningú pot trencar-la. <<Com ha aprés bé la lliçó!. Però el món ja comença a veure la realitat despòtica de “la seva democràcia” >>.
Si el tribunal alemany no extradeix Puigdemont per rebelió serà un fracàs de l’Estat espanyol? – Ho respectarem. La justícia ha d’actuar amb total independència, però qui ha de jutjar el cas no és el tribunal alemany, és el Suprem espanyol. El que és important és el que decideixi la justícia espanyola. << Ja no sap que dir amb tanta comèdia com s’han montat. I doncs, perquè demanen a tot arreu l’extredició de Puigdemont si tots li diuen que no hi veuen delicte. Només aquí imposen per la justícia lo que es pot resoldre amb política ben feta, amb democràcia i no amb dictadura >>.
Hi ha procediments en quare països que poden afectar el judici a Espanya. – Deixem que la justícia faci la seva feina. Nosaltres som molt respectuosos amb la divisió de poders. Qui coneix la causa és el Suprem. << Quina desgràcia, no sap com contestar. L’embolic que estan fent ja és massa gran. Europa ja ho veu >>.
El ministre Montoro coneix la causa per dir que no es van fer servir diners públics per pagar l’1-O? – El ministre coneix el funcionament del seu ministeri. No parla de la causa judicial. El que diu és que des que ell controla les finances de la Generalitat els recursos públics estan justificats en documents oficials d’acord amb el pressupost i, formalment, no hi ha diners dedicats a una il·legalitat com el referèndum. << Que no em faci riure aquest senyor. Com si el Ministre d’Hisenda no es preocupés per deixar el seu lloc incòlume >>.
Però el jutge creu que les declaracions del ministre contradiuen la investigació. – Hi ha moltes maneres de malversar. Per exemple, es pot fer una factura per comprar ordinadors i haver comprat urnes, o falsificar una factura. << Ja, ja, està comprovat que les urnes les varen comprar als xinesos i guardades a Perpinyà, (sud de França) on ells anomenen la Catalunya Nord. No en saben de la “missa la meitat”. A més no som tant curts de gambals com per no fer les coses ben fetes, sense la necessitat d’implicar la Generalitat >>.
El que diu és que la fiscalització del ministeri potser no és fiable i que hi pot haver funcionaris que han mentit? – Això ho dirà la investigació. Si Hisenda té un document signat per l’interventor de la Generalitat que diu que els diners s’han gastat en alló que estava previst, el ministeri s’en ha de refiar. Però si la Generalitat ha fet un referndum, tot això ha tingut un cost. Si a la comptabilitat oficial no surten les despeses, d’algún lloc han sortit. Això és el que s’ha d’investigar. << Sí, sí, que investiguin, que tenen feina per trovar lo que no s’ha fet. Encara no han entés l’unió dels catalans per sufragar gastos imprescindibles >>.
Sorprén la vehemència del ministre. – Hi pot haver falsificacions documentals, desviacions de fons per finalitats il·legals o despeses camuflades… La funció del ministeri no és fer investigacions policials ni judicials. << Això és lo que sí ha fet amb exageració el partit del PP. Sabieu perquè escric sempre M. Rajoy? doncs perquè existia, en tota seguretat, una comptabilitat B en aquest partit. M. Rajoy hi constava amb aquest nom exactament per rebre sobresous. L’actual portaveu i ministra de Defensa, Mª Dolores de Cospedal, va ser la que es va encarregar de trencar i destroçar els ordinadors que portava Bárcenas en la contabilitat del PP en negre per no ser descoberts. Per això M. Rajoy li va atorgar el premi a Cospedal dels dos llocs en l’executiu del Govern. I no parlem de totes les trames de corrupció de les que el PP “no en sap res”. Vergonyós >>.
Es plantegen actuar per malversació contra el Parlament si es querella contra el jutge Llarena. – Estem esperant si la Mesa reconsidera la decisió i rectifica. Seria la manera d’evitar que ens vegem obligats a mantenir la judialització de la política. << Com sempre, el mateix discurs. Com els molesta que els altres els jutgin!. Hauran de prendre paciència si no es volen tornar histèrics, doncs ara vindrà una pluja de denúncies.
La urgència parlamentària és investir un nou president i vostés parlen de candidats viables. – El Parlament té 135 diputats i, d’aquests, n’hi ha alguns que, perquè han fugit o són a la presó, no compleixen els requisits per ser investits. És el president del Parlament qui ha de proposar un candidat viable, i no està fent feina. <<Tornemi, que mentider!. Roger Torrent fa la seva feina, la de proposar el qui li correspon dir el presidenciable, no l’Estat espanyol que no té ni vot ni veu amb tot això >>.
Ha parlat amb Roger Torrent? – L’hi vaig proposar i la seva resposta va ser que no. Hi he insistit sense èxit. Dedueixo que no té interés a comunicar-se amb el Govern espanyol. << Aquí el Govern espanyol no té perquè manar, és el Parlament qui té la decisió de dir i fer. És que no ho entenen? >>.
Demanen diàleg però no es troben. – Estic segur que el diàleg serà l’eina que ens permetrà desbloquejar políticament la situació. Vaig plantejar fórmules per no arribar a la col·lissió, però la voluntat política de l’anterior Govern era provocar-la i internacionalitzar el conflicte. << Mentider! En primer lloc és el Govern espanyol qui mai ha volgut dialogar, a pesar de les insistències de Puigdemont. Segona, ara sí que els interessa sortir del propi femer en s’han posat. Ja n’hi ha prou! >>.
Així l’independentisme no vol parlar? – El diàleg per a ells era un perill. << Això és simplement i clarament el revés >>.
Va seure en una taula amb Carles Puigdemont amb una proposta política? – Sí, unes quantes vegades. Fins al dia abans de la convocatòria del referendum hi havia solucions. << Doncs no sembla que fossin bones propostes per els catalans, així que no val la pena de parlar-ne >>.
Així el Govern espanyol tenia una oferta política per Catalunya? Teníem voluntat de resoldre-ho, però per l’altre part no ha havia aquesta voluntat. << Quina monstruosa mentida, és incríble!. Veritat és que, el Govern espanyol mai va volguer parlar de tu a tu amb la Generalitat. Sempre ens han vist com a vessalls seus. Puigdemont fins a l’últim moment donava peu a dialogar políticament. Quina supèrbia posseeixen elsque creuen encara que Espanya és un” l’imperi on no es pon mai el sol” >>.
Com van ser les reunions? – Havíem de parlar de desbloquejar la situació, però l’altre banda només hi havia una resposta: no hi ha més solució que un referendum. Volien passar per víctimes i intentar que la comunitat internacional els ajudés a aconseguir els seus objectius. Això no passarà. << Ara explicaré la versió de l’altre costat: es demanava el dret a decidir del poble català amb un referèndum i la resposta del Govern espanyol sempre va ser que no. A dir la veritat , tenen molta por que Catalunya es pugui independitzar i no rebre la gran aportació que esperen sempre els de Madrid >>.
Quines eren les propostes concretes? – No es van arribar a concretar. Jo vaig proposar un índex de temes i l’anterior president va posar els seus. Però la condició prèvia sempre el referèndum il·legal. Era una barrera infranquejable. Ja havien decidit marxar d’Espanya. No volien parlar ni de finançament, ni d’infraestructures… << Fer un referèndum mai ha sigut ni és il·legal. La por de Madrid és no comptar amb el “bombó” català, o més prosaicament dit: la vaca lletera per munyir-la des la Messeta castellana. Per aquesta questió diu Millo que no es va concretar res, no els interessava. I altrament els financements i les infraestructures mai arrivaben al nostre país >>.
Alguna cosa ha fet malament el Govern d’Espanya i el PP per no tenir ni grup propi al Parlament. -És evident. No hem sabut explicar bé el que hem fet durant aquests anys, i ni ha facilitat que la ciutadanía entengués millor qué ha passat. <<Aquí queda el Govern espanyol retratat. No treballen bé ni seriosament. Sempre han ofert propostes que mai han arrivat a complir-se. Són mentiders per naturalesa i un es cansa del mateix sermó i finalment explota >>.
Ciutadans sí que ho ha sabut fer. -El que ha fet ho hem vist. El que no han fet és governar, prendre decisions, assumir responsabilitats. El Govern d’Espanya és qui ha fet la feina, ha general confiança a tot el món, és qui dona garanties als inversors estrangers i defensa la democràcia. << Ciutadans és un partit nou sense experiència governamental. Lo que sí ha sabut fer és una bona oposició, i tanmateix embaucar el public. Referent al PP ja no s’el creu ningú i M.Rajoy ha demostrat en plenitut que és l’immobilisme en persona >>.
L’independentisme és un moviment violent? – Hi ha actors concrets que actuen de manera violenta. Són representants de moviments radicals que han optat per fer un pas per augmentar la violència coincidint amb el fracàs del procés. Mai no es pot generalitzar, però cal identificar-los i aturar-ho. << Però quin desastre! Tenen ulls però hi veuen. No entenen que els catalans som gent pacífica, no violenta, units per un ideal que es manifesta amb fermesa >>.
Això es pot qualificar de terrorisme? – Hi ha una definició al Codi Penal d’accions terroristes que no són només posar bombes. Això ho ha de valorar un jutge. << Si és Llarena només es pot dir que és un jutge mentalment pertorbat >>.
Se sent amenaçat a Catalunya? – M’amenacen sovint. La fractura social és el que més em preocupa i ho ha provocat el Govern de Puigdemont. Ha dividit els catalans entre bons i dolents. Hi ha molta gent que no em coneix de res i senten odi. << L’odi és; “a por ellos”, un sentiment, junt amb l’orgull i l’enveja els que estan molt arraigats al territori de més enllà del riu Ebre. Mai al nostre petit país hem tingut dificultat amb la gent vinguda d’altres parts. Són els altres els rabiosos >>.
L’an declarat persona non grata a Girona, la seva ciutat, i vosté s’ha enfrontat a l’alcaldesa, Marta Madrenas podria se presidenta… – No m’agradaria que Catalunya tingués com a president una persona intolerant i que no respecta les idees de la resta. Però la decisió és del Parlament. Jo no la votaría. << Ni nosaltres et votariem a tu ni els que representes; la cosa l’estás fent perquè sigui recíproca. Sou un conjunt de gent intol·lerant i opressora. Quina llàstima fas, Enric Millo! >>.
