MÚSICA CATALÃ – “Abril 74” i “Noés això, companys”, de Lluís Llach – por Josep Anton Vidal

 

 

El mes de gener del 1976, quan el cadàver del dictador a penes havia tingut temps de refredar-se, Lluís Llach va fer un concert multitudinari a Barcelona. Amb l’emoció amb què evoquem els moments amb forta càrrega simbòlica, puc dir que “hi vaig ser”. Allà, en Llach va cantar “Abril 74”. La revolució portuguesa contra la dictadura havia estat per a nosaltres, durant els darrers mesos del franquisme, un referent simbòlic i una esperança: el cant de la sirena.

 

Avui que “A viagem dos argonautas” enceta un cicle de reflexió sobre la democràcia, us convido a sentir-la:

 

 

 

 

 

 

Abril 74

 

Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca,
digueu-li que la vull
però no puc anar a estimar-la,
que encara hi ha combat.

Companys, si coneixeu el cau de la sirena,
allà enmig de la mar,
jo l’aniria a veure,
però encara hi ha combat.

I si un trist atzar m’atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
si guanyem el combat.

Companys, si enyoreu les primaveres lliures,
amb vosaltres vull anar,
que per poder-les viure
jo me n’he fet soldat.

I si un trist atzar m’atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
quan guanyem el combat.

 

L’abril del 2011, quatre anys després d’haver-se retirat, Llach va tornar a actuar en públic excepcionalment a València per fer costat als qui protestaven pel tancament, clausura i confiscació dels repetidors de TV3 al País Valencià i les multes milionàries imposades a l’activista cultural i editor Eliseu Climent. El govern democràtic valencià va negar a Llach la infrastructura mínima, i el cantant va haver d’actuar dalt del tràiler d’un camió. En aquest concert reivindicatiu, que la voluntat democràtica del poble valencià va fer possible i que les autoritats democràtiques –paradoxalment- van voler impedir, Lluís Llach va cantar “No és això, companys”, un tema de l’any 1977, vinculat a aquells temps difícils en què tot just havíem encetat una feble via democràtica pactada amb els hereus del franquisme. Us convido també a escoltar-la (1):

 

 

No és això

 

No era això, companys, no era això
pel que varen morir tantes flors,
pel que vàrem plorar tants anhels.
Potser cal ser valents altre cop
i dir no, amics meus, no és això.

No és això, companys, no és això,
ni paraules de pau amb garrots,
ni el comerç que es fa amb els nostres drets,
drets que són, que no fan ni desfan
nous barrots sota forma de lleis.

No és això, companys, no és això;
ens diran que ara cal esperar.
I esperem, ben segur que esperem.
És l’espera dels que no ens aturarem
fins que no calgui dir: no és això.

 

(1): Aquest darrer concert de Llach el podeu veure i sentir a http://www.tv3.cat/videos/3478150/Concert-de-Lluis-Llach-per-reclamar-TV3-al-Pais-Valencia. L’enregistrament és en directe, amb veus i comentaris del públic, però és un bon document.

 

 

 

Leave a Reply