Quatre Barres
A propósito do texto de 22 de junho sobre o Manifesto Girona, publicamos o comentário de Josep Anton Vidal, que põe a nu a política de destruição da língua e património catalães levada a cabo pelo Estado espanhol.
L’Estat espanyol ha actuat sempre amb un despreci absolut envers el català i les llengües de l’Estat altres que el castellà. Pel que fa al català, el PP està consumant una política de destrucció a la qual escau amb tota propietat l’adjectiu de “genocida”; una política que de cap de les maneres acceptaria aplicar al castellà. A València, les institucions polítiques, prescindint del criteri científic i fins i tot de l’autoritat acadèmica de les pròpies universitats i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (amb la qual s’ha volgut trencar l’existència d’una autoritat lingüística única per a tot el territori de parla catalana, la de l’Institut d’Estudis Catalans), que proclamen la unitat de la llengua, s’entesten a mantenir la secessió lingüística. Els documents de l’Estat (la mateixa Constitució Espanyola) tenen traduccions diferenciades en català i valencià, al Senat espanyol, en la jornada anual en què es poden utilitzar les anomenades “llengües autonòmiques, hi ha traducció simultània difereciada per al català i el valencià; els llibres de text són espurgats de referències catalanes explícites; la televisió de Catalunya no es pot veure al territori valencià (n’han estat clausurats els repetidors i s’ha fet tècnicament el que cal perquè el senyal no hi arribi); s’ha bandejat el català de les escoles i es posen obstacles administratius als pares que volen escolaritzar els fills en català; les titulacions acadèmiques de capacitació en llengua catalana no són vàlides en territori valencià; etc.
A les Illes Balears, on hi ha hagut sempre un consens social a l’entorn del català, l’actual president del PP està actuant despòticament i miserablement en contra del català; l’objectiu és la divisió de la població escolar per raons de llengua; la reducció d’hores de català; la destrucció de la unitat lingüística substituint l’estàndar oriental balear pels diferents parlars locals; l’apartament de l’ús del català com a requeriment en la funció pública, on passa a ser un mèrit, però no una obligació, etc. I tot això malgrat les esbroncades de la població, les manifestacions, les protestes dels educadors i de la universitat… Tant se li’n fot!
A Catalunya, el PP, amb l’ajut de Ciutadans, va fent un discurs demolidor per fragmentar i enfrontar la societat catalana destruint-ne l’harmonia i la convivència lingüística, que ha estat sempre exemplar i exempta de conflictes.
I ara, el nou govern del PP a l’Aragó, on s’havia aconseguit el reconeixement del català per als territoris de la Franja, ha anul·lat la llei de llengües, ha trencat la relació amb l’Institut d’Estudis Catalans, i ha decretat que el català que parlen els aragonesos de la Franja no és català, sinó “aragonès oriental”, i, per tant, competència d’una academia aragonesa de la llengua.
I davant tots aquests disbarats, que, mirat des d’una òptica estrictament “nacionalista espanyola” són accions de destrucció del patrimoni lingüstic i cultural de l’Estat, tothom calla, des del rei fins als representats dels partits polítics, passant pel ministre de cultura.
En un país civilitzat, qualsevol alumne de batxillerat que escrivís en un examen el que aquí diuen les màximes autoritats polítiques dels territoris, sería suspès per “ignorant”. A l’Estat espanyol, no; si es diuen les “rucades” més grosses; si es presumeix d’ignorància, si es destrueix el patrimoni, si s’ataque els drets dels ciutadans d’una part del territori…; si es destrueix un bé cultural i s’intenta destruir la convivència d’un poble, no només ningú no et blasma i et diu que ets un “inepte” sinó que et fan Ministre o President acadèmic de vés a saber què… Sempre i quan els teus atacs vagin adreçats contra el català i les altres llengües diferents del castellà… Perquè si algú intentés posar en dubte la unitat del castellà i fes amb el castellà una ínfima part del que es fa contra el català, seria destituït de tots els càrrecs i incapacitat a perpetuïtat.
Josep A. Vidal