O grupo valenciano Al Tall, fundado em 1975, pôs fim à sua carreira. No Premis Octubre, em que o grupo foi tributado com uma homenagem ao seu trabalho, interpretaram a canção que dedicaram a Miquel Grau, jovem comunista alicantino assassinado em 1979.
“Al Tall” s’acomiada en el marc dels Premis Octubre
Durant la cerimònia d’atorgament dels Premis Octubre, al País Valencià, el passat 27 d’octubre, l’editor i activista cultural Eliseu Climent va anunciar la seva retirada de la direcció de l’Editorial 3i4, l’organitzadora dels guardons, que ell va fundar i que tanta i tan bona feina ha fet en l’esforç difícil de desbrossar, tant com ha estat possible, el camí cap a la normalització de la vida cultural, social i política valenciana.
En el mateix marc s’ha retut homenatge al grup Al Tall, que ha anunciat recentment que posa fi a la seva carrera. Al llarg dels 38 anys de la seva existència, Al Tall ha treballat –i probablement aquí el partipi escaient seria “militat”– en el mateix sentit i amb el mateix objectiu.1 Aquest grup, format el 1975, ha aprofundit en la recuperació de la música popular valenciana i la dignificat tot refent-ne els lligams amb les noves generacions i amb la seva circumstància sociocultura i política. Alhora, ha canalitzat a través de la música la reivindicació nacional valenciana, una feina gens fàcil per l’hostilitat barroera i agressiva del nacionalisme espanyol i del botiflerisme regionalista.
En l’acte d’homenatge i comiat que se’ls ha tributat en el marc d’aquests darrers premis Octubre, han evocat una de les seves cançons emblemàtiques, la que van dedicar a Miquel Grau, un jove del Moviment Comunista del País Valencià, que va morir assassinat a Alacant, la seva ciutat, l’octubre del 1979. Ell i uns altres tres companys de militància van ser apedregats per joves de l’extrema dreta la nit del 6 d’octubre, quan enganxaven cartells sobre la Diada del País Valencià. Miquel va rebre al cap l’impacte d’un bloc de formigó i va morir al cap de pocs dies.
El fet que al cap dels anys, de molts anys, Al Tall, que aleshores era un grup novell, evoqui, en tancar la seva carrera, la cançó que va dedicar a aquell assassinat fruit de la intransigència visceral covada al si de la dictadura franquista, ens recorda la persistència al país d’aquella mateixa atmosfera insana, que es resisteix a abandonar les teranyines cerebrals dels qui, tot parlant d’essències, no cerquen altra cosa que la desnaturalització del País Valencià i el seu sotmetiment al nacionalisme propugnat pels defensors d’una Espanya antidemocràtica i d’un regionalisme arnat i obscurantista.
A Miquel Grau
Per cridar: ‘Vull l’Estatut’,
ai! A Miquel assassinaren;
açò passà en Alacant,
en Alacant el mataren.
Ja el porten a soterrar,
ai! l’acompanya tot el poble;
no poguérem dir-li adéu,
soledat de l’ai, ai, ai,
perquè el taüt ens furtaren.
Per guanyar la llibertat,
ai! quants germans tenen de caure!
Miquel Grau ja no està ací,
soledat de l’ai, ai, ai,
quan avui tots l’esperàvem
Josep A. Vidal
1. Reproduïm la nota que el grup ha penjat a la seva web oficial (http://www.altall.cat/) :
Estimades amigues i amics.
Amb molta emoció, ens adrecem a vosaltres per anunciar-vos que AL TALL hem decidit acabar la nostra activitat artística com a grup.
A punt de començar l’any 2013, comptem 38 anys de trajectòria, plena d’il·lusions, dificultats, alegries, esperances i realitats. Després d’una temporada de reflexió, hem entés que ara es donen les circumstàncies per a tancar el nostre cicle.
Seria llarg d’explicar-vos les nostres reflexions en este moment. Us direm que sentim una gran alegria per haver arribat a este punt.
La memòria ens transporta a aquells primers anys en que els projectes prenien cos i es desfermava una connexió sorprenent entre les nostres propostes i la resposta del públic.
Hem estat fidels a les esperances que molts van posar en el nostre treball i al compromís amb la música i la cultura del nostre País. Per això, podem estar satisfets de dir-vos adéu per haver compartit amb vosaltres esta passió i la nostra vida.
Així doncs, esperem encara fer algun concert que s’acabe de negociar durant el que resta d’any. Acomplirem els compromisos contrets anteriorment i tancarem així la contractació.
També hem pensat que deuriem preveure algun esdeveniment públic com a despedida, però ara mateix encara no ha quallat cap idea viable. Esperem -ens agradaria- sentir les vostres idees, propostes, paraules en este moment tan sensible per a nosaltres.
Personalment cadascú de nosaltres, com que estem vius i atents al camí que el país va marcant, segur que seguirem fent i comunicant.
Us diem adeu amb una abraçada molt forta.
AL TALL