Eleccions a Catalunya: l’abans i el després (IV)
Probablement per dissimular o obstaculitzar una lectura dels resultats en clau plebiscitària, els sectors unionistes han pretès presentar la proposta sobiranista com una idea personal del president de la Generalitat, una bogeria, l’acció d’un il·luminat, un temerari, un irresponsable, un líder boig, un nazi, un altre Hitler… Alguns han afegit que “el pueblo le sigue porque no entiende” a què els conduiran els deliris del president de la Generalitat.
Per desvirtuar el debat al voltant de la viabilitat d’una Catalunya independent han atiat la por: els pensionistes no cobraran les pensions, ens faran fora de la Unió Europea i no podrem tornar-hi a entrar, Catalunya s’enfonsarà en la misèria, es desfarà el teixit industrial i empresarial català, s’aixecaran fronteres que separaran les famílies, s’obligarà les persones a catalanitzar els noms i els cognoms, les mares espanyoles que viuen a Catalunya tindran fills estrangers (!), Catalunya es quedarà sense energia elèctrica… I al costat d’aquestes pors il·lusòries, d’altres de més versemblants: s’aplicarà la Constitució, que preveu la supressió de l’autonomia, com ha afirmat Alicia Sánchez Camacho, líder del PP; ens enviaran la Guàrdia Civil, com ha demanat Alejo Vidal Cuadras, viceprensident del Parlament Europeu i membre del PP; trencaran la societat catalana, com ha amenaçat José María Aznar, ideòleg del PP (Fundación FAES)…, amenaces que han repetit també altres insignes representants del Partido Socialista, que no s’han estat d’assimilar el nacionalisme català als “nacionalismes europeus del segle XX que han causat centenars de milions de morts”…
Per desvirtuar la campanya electoral i desencoratjar els electors –i, en definitiva, per alterar els resultats– han ressuscitat, per mitjans indignes d’una democràcia i de manera rocambolesca, situacions de corrupció i finançament irregular dels partits, procurant d’esquitxar CiU i el seus líders Jordi Pujol i Artur Mas… I fins i tot el colpista més significat del 23-F, el que va irrompre amb una colla de guàrdies civils, armats i disparant, al Congrés de Diputats i va segrestar el Parlament espanyol, el tinent coronel Antonio Tejero, ha denunciat Artur Mas per sedició… Amb tot aquest soroll esbojarrat, més propi d’una Espanya sarsuelera que d’una democràcia moderna, s’ha procurat substituir els “arguments polítics” per les picabaralles policials i judicials, i s’ha procurat fer desaparèixer de l’escenari electoral el seny i l’argumentació, no fos cas que els qui es presentaven a la campanya amb arguments convencessin algú.
Els manipuladors, però, ignoren que els catalans hem après a viure a la defensiva, i que els atacs de tota mena són esca que encén el foc de l’independentisme. De la campanya de desprestigi contra CiU i Artur Mas, aquest en sortirà reforçat amb uns vots que es restaran a altres opcions. “No he votat mai CiU, no pensava votar Artur Mas,” he sentit repetir darrerement, “però ara el votaré“.
Josep A. Vidal
Conclusão (V) em meia hora.